La riquesa dels milmilionaris, els patrimonis de més de 1.000 milions d'euros, gairebé s'ha multiplicat per cinc a l'Estat espanyol des del 2012, mentre que els salaris mitjans no han recuperat el poder adquisitiu d'abans de la pandèmia, segons un informe publicat aquest dimarts per Oxfam Intermón.
En concret, la riquesa conjunta dels milmilionaris ha passat de 74.400 milions d’euros el 2012 a 352.400 milions el 2026, i el seu nombre augmenta de 28 a 77 famílies. En termes relatius, la seva riquesa conjunta ha passat de representar l'11,8% del producte interior brut (PIB) a concentrar-ne el 19,3%.
Coincidint amb la campanya electoral del 29-N, l'organització demana ampliar la contribució fiscal del patrimoni i de les grans empreses, alhora que adverteix de "l'escassa capacitat redistributiva" de les administracions públiques.
Entre el 2002 i el 2024, la riquesa mitjana de les famílies que pertanyen al 10% més ric ha crescut un 78%, segons apunta Oxfam Intermón. En canvi, la de les llars del 50% menys ric ha caigut un 11%, i la del 25% amb menys renda s'ha desplomat un 66%, fins a situar-se en 5.600 euros de mitjana.
Entre el 2002 i el 2024, la riquesa mitjana de les famílies que pertanyen al 10% més ric ha crescut un 78%
"Es miri com es miri, a Espanya la riquesa es concentra cada vegada més i observem un empobriment del 50% més pobre", ha assegurat l'investigador Íñigo Macías. "La bonança de les xifres macroeconòmiques s’hauria de reflectir en la tranquil·litat de les llars, però aquestes, en canvi, pateixen l’angoixa d’unes factures cada vegada més cares que no poden afrontar amb uns sous que no aconsegueixen mantenir el seu poder adquisitiu", ha afegit Macías.
El 18,3% de les persones assalariades a l'Estat cobra el salari mínim interprofessional (SMI) o menys, mentre que el 67% cobra menys del doble de l'SMI, segons les dades recollides per l'organització. Paral·lelament, remarca Oxfam Intermón, augmenten els beneficis empresarials, els salaris dels primers executius de les empreses més grans i el repartiment de dividends, un fet que "indica que la pèrdua de poder adquisitiu de la classe treballadora no es deu a la manca de recursos".
Espanya redistribueix menys que la UE
Oxfam Intermón també apunta que el paper de l'Estat en la redistribució de la renda és menor que la mitjana europea. Mentre que tant a la Unió Europea com a la zona euro la intervenció estatal aconsegueix reduir la bretxa en 18 punts, apunta l'entitat, aquesta reducció és de 13,8 punts a Espanya. La reducció de la desigualtat de la renda, afegeix Oxfam, és causada per la recuperació de l'ocupació i no d'una redistribució més gran. "Les bonificacions, els buits legals i els mecanismes d’erosió fan que el sistema fiscal del nostre país no sigui prou progressiu", explica Macías.
Les llars que pertanyen al 50% menys ric concentraven el 7,7% dels recursos el 2024, mentre que el 2002 tenien el 12,5%. D'altra banda, l'1% més adinerat ha passat de concentrar el 13,8% de la riquesa al 21,6% en el mateix període.
Amb aquestes dades i coincidint amb la campanya electoral del 29-N, Oxfam Intermón ha proposat reforçar el disseny de l'impost sobre el patrimoni per garantir una tributació efectiva més elevada de les grans fortunes. També reclama millorar la progressivitat de l'IRPF, ampliar la contribució fiscal de les grans empreses amb mesures com la tributació dels beneficis extraordinaris i aprovar una llei de l'SMI que garanteixi la seva actualització anual d'acord amb l'evolució de la inflació.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat