Salvar la cultura i no per amor a l'art

La terra promesa del mecenatge i un mal gratuït de la democràcia

El Pensador amb ulleres de realitat virtual. | iStock El Pensador amb ulleres de realitat virtual. | iStock

"L'empresa pot aprendre de la passió i la creativitat del món cultural", assegurava Eloi Planes, president de Fluidra i de la Fundació Catalunya Cultura, en una entrevista a VIA Empresa. El president honorífic de la fundació, Enric Crous, afegia: "Promocionar la cultura no és una font de despeses, sinó que pot ser una font d'ingressos pel país". En temps de coronavirus, la cultura està tocada però no enfonsada i salvar-la ja no és només una qüestió per amor a l'art. "Hi ha una desconnexió molt forta entre el món de la cultura i dels diners", alerta Anna Gener. Cultura amb cor, ànima i diners. 

Vivim en un món en pausa, escrivia la presidenta de Savills Aguirre Newman Barcelona, Anna Gener, en un article d'opinió a VIA Empresa de finals de març. De la paradoxa del periodisme vivim ara també la paradoxa de la cultura. Més necessitat d'informació, menys negoci dels mitjans i menys periodistes. Més connexió amb la cultura, però la cultura s'ha vist "colpejada" i envoltada de precarietat. "Hem de pensar com ajudar a néixer els projectes i com posar la cultura en el lloc d'honor que es mereix", augura Gener en una trobada virtual organitzat per la Fundació Catalunya Cultura. 

Més info: Un món en pausa

En aquest sentit, la directora gerent de Dagoll Dagom, Anna Rosa Cisquella, reclama "una actitud més positiva" tant per part de les administracions públiques com de les empreses. De manual: "La identitat es crea de la cultura". Però, la cultura més identitària no es fa ni es finança per si sola. És l'hora de les aliances, el compromís i sobretot de les solucions. 

Gener: "Hi ha una desconnexió molt forta entre el món de la cultura i dels diners"

Segons Planes, és l'hora d'un pla de xoc i de buscar models que funcionin. Des de la Fundació Catalunya Cultura s'acceleren projectes culturals, es fan formacions i mentoring alhora que s'intenta que tots els "projectes culturals tinguin ingressos sostenibles més enllà d'ajudes o mecenatge". Un win-win: Les empreses acompanyant la cultura i la cultura enriquint les empreses. D'aquí sorgeix una nova iniciativa: el el segell d'empresa compromesa amb la cultura. 

La llei de mecenatge i la terra promesa

La llei de mecenatge és la terra sempre promesa de la cultura catalana però que no acaba d'arribar mai. Alguns encara hi creuen, altres directament ja no saben què creure. "El mecenatge contribueix a l'heterogeneïtat de la cultura: popular, vanguardista... Però, aquí, ni l'Estat ha ajudat ni les empreses s'ho han cregut", apunta Anna Rosa Cisquella.

El vicepresident de la Fundació Damm, Ramon Agenjo, parla des de l'experiència pròpia: "Dono per morta la llei de mecenatge. Porto molts anys parlant amb ministres i consellers i no ho entenen, pensen que és un tema fiscal. Però, és empresa, cultura i ocupació". Davant la frustració, Agenjo reivindica que la cultura formi part de l'ADN de l'empresa a través dels seus treballadors i col·laboradors. 

Agenjo: "Dono per morta la llei de mecenatge. Porto molts anys parlant amb ministres i consellers i no ho entenen, pensen que és un tema fiscal. Però, és empresa, cultura i ocupació"

"Ja n'hi ha prou de parlar de nosaltres mateixos: beneficis, mercats, clients... Les empreses tenim una responsabilitat davant la societat que està liderant aquest nou corrent", reivindica Anna Gener. Per arribar fins aquí, s'han de trencar vells tòpics i posar sobre la taula que "un projecte cultural ha de ser viable i tenir un retorn econòmic per a l'artista". Ras i curt: trencar amb el clàssic per amor a l'art que navega sovint entre la gratuïtat i la precarietat. 

Un mal gratuït de la democràcia 

"Cal un canvi de paradigma. No ha estat sostenible la creació cultural durant els dies de covid-19. La cultura ha estat generosa, però gratuïta i la cultura ha de ser viable econòmicament", insisteix Gener que també és patrona de la Fundació Museu Picasso. Cisquella té molt clar que "la gent que no paga, no valora". Tota feina té un valor i tota cultura té un cost. El cost i el valor de totes aquelles persones que la fan possible i que com tots, també han de tenir un plat a taula i arribar a finals de mes. 

Cisquella: "La gent que no paga, no valora... La gratuïtat és un mal ancestral des dels primers temps de la democràcia" 

Filmin o Netflix han aconseguit que els usuaris paguin pel cinema, Spotify ha aconseguit que els usuaris paguin per la música... Per què no s'hauria de pagar també per una plataforma del món escènic? Una pregunta retòrica de la directora gerent de Dagoll Dagom, conscient que "la gratuïtat és un mal ancestral des dels primers temps de la democràcia" i que té molt clar què no vol ser: "Al final sempre som els titiriteros de pas, ens tiren una monedeta i ens diuen que ja ho fem bé". 

Regalar cultura per Nadal 

El president de Fluidra i de la Fundació Catalunya Cultura explica que el món empresarial es mourà cap a una tendència més holística. Tot o res, res o tot. Les previsions no són especialment esperançadores per al sector cultural, però no hi falten idees per tirar endavant. Reinventar-se, un cop més. Anna Rosa Cisquella ha suggerit al sector empresarial que regali entrades de teatre o equipaments culturals als seus treballadors per Nadal quan es preveu que concerts i teatres tornin a obrir definitivament el teló. 

Alhora, el vicepresident de la Fundació Damm proposa a les empreses "contractar cultura" i destinar-hi una part del seu pressupost. "Allò que diem del comerç de proximitat i d'anar a consumir a bars i restaurants per ajudar-los, hem de fer el mateix amb la cultura". Consumir cultura i de nou, també invertir-hi. 

Planes: "Els projectes culturals tenen cor i ànima"

La pregunta és recurrent: Per què no pots guanyar-te la vida amb projectes culturals? S'acostuma a invertir en borsa, immobiliari, finances o startups... Però, invertir en cultura també pot ser una font de riquesa. I no només per enriquir-se, sinó també per enriquir a tots aquells que ens envolten. La directora gerent de Dagoll Dagom recorda que la comunicació entre cultura i empresa és clau i que finançar cultura implica també beneficis fiscals.

Contra el pessimisme, la directora de la Fundació Catalunya Cultura, Maite Esteve, reivindica "l'empatia" i la consciència social. "Els projectes culturals tenen cor i ànima", conclou Eloi Planes. Posem-hi també diners. 

Més informació
Planes: "L'empresa pot aprendre de la passió i la creativitat del món cultural"
"¡Noticia bomba!" per a periodistes
Avui et destaquem
El més llegit