Fa unes sis setmanes vam publicar aquest article on, a banda de comentar la situació financera del Barça, avançàvem dues coses relatives al tancament de comptes de la temporada 2023/24, que encara no coneixíem. En primer lloc, vam deixar escrit que “el president va assegurar que el resultat ordinari seria positiu, però va insistir tant en el fet que era la part ordinària del compte que és fàcil deduir que el bottom line tornarà a tintar-se de vermell, o sigui, que el Barça tornarà a perdre diners un cop més”.
En segon lloc, vam parlar de situació kafkiana de Barça Vision (empresa altrament coneguda com a Barça Media, Barça Studios o Bridgeburg Invest), amb les següents paraules: “El fracàs de Barça Vision, la firma filial que havia de sortir a borsa i que ha protagonitzat un fiasco colossal per culpa dels impagaments dels nous socis, ara sembla reviure amb un nou associat que cobrirà part del forat existent i que, per fer-ho tot més complicat encara, és el concessionari de càtering del Nou Camp Nou, l’empresa californiana Aramark”.
Doncs bé, podem dir que els temes que comentàvem han estat les dues estrelles de l’esperat disclosure dels comptes del Barça, als que per fi hem pogut tenir-hi accés, més de tres mesos després de la data de tancament. Anem a pams: amb molta diferència, la principal informació que han reflectit els mitjans és la salvetat que ha inclòs l’auditor al seu informe, amb la intenció de posar l’accent en que Barça Vision no ha estat prou devaluada al balanç després de la fugida dels inversors. La història d’aquesta filial del Barça ha estat mal girbada des de bon començament, amb uns accionistes inicials que no semblaven gaire convençuts del projecte i que poc després van deixar les seves aportacions a mitges.
No n'hi ha prou amb la reducció de valor de Barça Vision que ha dut ha terme el club per valor de 141 milions d’euros i caldria deteriorar encara més l’actiu
Tampoc no va sortir endavant l’entrada al mercat borsari, de manera que l’invent s’ha ensorrat com un castell de cartes. Com que les aportacions inicials teòriques dels socis no s’han consumat, aquella valoració de la companyia que el Barça es va apuntar en el balanç ara s’ha hagut de devaluar. Però l’auditor no en té prou, amb aquesta devaluació, i demana que sigui més profunda. Literalment diu que: “[...] ens porta a considerar que no s’hauria de mantenir aquesta valoració i, per tant, que el valor de la inversió registrada al tancament hauria de ser objecte de deteriorament. A més, el Club no ens ha facilitat una nova valoració considerant els fets indicats”. És a dir, amb la reducció de valor que ha dut ha terme el club per valor de 141 milions d’euros sembla que no n’hi ha prou i que caldria deteriorar encara més l’actiu. A més, el projecte no té pla de negoci ni valoració independent, el que fa tot encara més boirós.
El joc de mans amb Barça Vision que ara està provocant tants maldecaps al club va tenir, però, una conseqüència encara més perjudicial que aquest “retorn a la veritat” de la depreciació. El cas és que els famosos 208 milions d’euros que van aflorar com a resultat per la valoració de Barça Vision la temporada 2022/23 (el 51% dels 408 milions en que es va valorar el negoci) i que van servir per millorar l’aspecte dels comptes davant LaLiga, es van sumar a una altra de les palanques (la venda de drets de televisió per 399 milions) fins a provocar que el club s’anotés uns beneficis bruts de 423 milions d’euros -que ara sabem que eren ficticis- i, en conseqüència, el Barça es va veure obligat a pagar impost de societats per 120 milions d’euros. Diners regalats a l’Estat, perquè el benefici no era realista.
Tornen els fons propis negatius
L’altre assumpte que ha generat més titulars a la premsa han estat les quantioses pèrdues que ha donat el club en l’exercici 2023/24, que s’han enfilat fins als 91 milions d’euros, en gran mesura per culpa precisament de Barça Vision. La realitat és ara mateix que el club torna a tenir uns fons propis negatius (el passiu és superior a l’actiu). En tot cas, és molt important destacar que la facturació ordinària de l’entitat s’ha reduït respecte a la temporada anterior, passant dels 796 milions fins els 743. Les principals partides causants d’aquesta davallada han estat els ingressos per competicions (passen de 124 milions a només 86) i la d’abonats i socis (de 66 a 30), aquesta darrera per causa de l’excursió a Montjuïc. Són ja massa exercicis encadenant pèrdues reals molt gruixudes. Capgirar el compte de resultats del club, i fer-ho sense la màscara de les palanques, resultarà condició imprescindible fer front als compromisos dels que parlarem tot seguit.
Set clubs tenen pendent cobrar algun import per part del Barça en relació amb el fitxatge de Lewandowski: Bayern, Legia de Varsòvia, Lech Poznan, Delta de Varsòvia, Znicz Pruzsków, MKS Varsòvia i Borussia Dortmund
Des del punt de vista del balanç, el passiu ja se situa als 2.720 milions d’euros, amb deutes a llarg termini de 1.990 milions, lleugerament per sobre de la temporada passada. El passiu a curt termini és de 730 milions, i té com a principals partides salaris de jugadors pendents d’abonar (159 milions d’euros) i deutes a proveïdors (149 milions). Cal recordar que en aquest deute tan voluminós no està inclòs el que correspon a la reforma de l’estadi, que està ubicat fora del balanç a través d’una entitat de titulització. En aquest àmbit del passiu, és important tenir en compte que el proper venciment quantiós de deute emès com a notes està programat per al 30 de juny del 2028, per un import de 122,5 milions d’euros (en total, la temporada 27/28 acumula venciments de deute per gairebé 150 milions), al que cal afegir les pòlisses de crèdit obertes que probablement significaran 375 milions d’euros addicionals a la data indicada. No hi ha dubte que caldrà refinançar aquests imports perquè serà impossible fer-hi front amb tresoreria. Una dada curiosa dels deutes del club és relatiu al fitxatge del davanter Lewandowski, perquè ni més ni menys que set clubs tenen pendent cobrar algun import per part del Barça. Són el FC Bayern, el Legia de Varsòvia, el Lech Poznan, el Delta de Varsòvia, el Znicz Pruzsków, l’MKS Varsòvia i el Borussia Dortmund.
Aquests que hem vist són els principals aspectes del tancament dels comptes del club, però els detalls que hi apareixen són infinits. Per exemple, la informació també permet saber que els 22 membres del comitè de direcció del club s’han repartit més de 5,5 milions en salaris, el significa que el sou mig és de 250.000 euros anuals. Caldria veure si aquestes retribucions estan alineades amb el mercat, tenint en compte que és la junta directiva qui acaba prenent les decisions cabdals (també es podria fer una anàlisi de les capacitats d’aquests executius, perquè és públic i notori que l’entitat blaugrana ha experimentat una fuga de talent molt rellevant en els darrers anys).
Els afers judicials, a l'ordre del dia
La justícia també té el seu espai a l’auditoria del club, perquè el Barça està ara mateix immers en diverses causes pendents de resolució. La primera d’elles és el cas I3 Ventures, que porta aparellada una denúncia del mateix club contra els seus anteriors gestors per administració deslleial, apropiació indeguda, falsedat documental i falsedat comptable. També hi ha el cèlebre cas Negreira i la denúncia del club contra Nike per qüestions contractuals, però aquest últim procés va quedar tancat el 12 d’agost passat, ja dins de la temporada actual.
Un altre cas, més desconegut, és el que es va encetar amb motiu de la liquidació del contracte de Gabi Milito i que no es va tancar fins el 18 d’agost, també dins de la temporada actual. Tampoc no és gaire de domini públic que una sentència condemna el Barça a pagar 1,5 milions d’euros a una societat anomenada Business Fútbol España, SL i que ha estat recorreguda pel club. La llista continua amb una reclamació de l’ex-jugador Sergio “Kun” Agüero per compte de la seva rescissió contractual i que ascendeix a 3 milions d’euros. De l’operació que també algú reclama diners a l’entitat blaugrana és el traspàs de Dembélé al PSG, perquè la societat Scores Sports Management considera que se li deuen 10 milions d’euros. I per cloure aquesta llarga llista, cal afegir la demanda que el Barça va interposar davant Libero Football Finance, AG per l’impagament en el cas Barça Vision. El club reclama 40 milions d’euros, més danys i perjudicis.
Dins dels aspectes curiosos, hi ha el préstec de 4,5 milions d’euros que el club va fer a la societat Audiovisual New Aged, que té per objecte social “la gestió i execució dels pactes aconseguits en l’acord relatiu als ajustos a realitzar en el repartiment d’ingressos derivats dels drets audiovisuals de SAD i clubs esportius de data 16 de novembre del 2010”. Segons les dades del Registre Mercantil, el seu administrador i propietari és Melcior Soler Sala, que també és el director de l’àrea audiovisual de LaLiga. Aquesta estranya dualitat va ser motiu de titulars de premsa l’any passat, quan es va fer públic que l’empresa facturava per serveis dins del mateix àmbit de negoci en que opera LaLiga i, per tant, semblava un cas clar de conflicte d’interessos. Però més enllà d’això, alguns mitjans van revelar també l’any passat que el Barça (i d’altres clubs, en menor mesura) havia fet un préstec a l’empresa per fer front a un deute de Javier Tebas amb Hisenda. Durant un temps, l’entitat blaugrana va tenir provisionada una possible pèrdua per valor d’un 60% de l’import del préstec. Potser caldria algun aclariment per part dels gestors de l’entitat blaugrana.
No és cap secret que el president Bartomeu va deixar el Barça al caire de l’abisme, però la gestió posterior del president Laporta, lluny d’apartar el club de la zona de perill, s’ha limitat a caminar en cercles consumint temps i recursos
Respecte a possibilitats de futur, una de les vies de creixement que el Barça té pendent d’explorar és la que correspon a la filial Barça Licensing & Merchandising (coneguda com a BLM), que és la societat que es dedica a comercialitzar els productes llicenciats i a explotar les botigues. És fàcil d’entendre que el seu sostre d’ingressos és molt lluny dels 100 milions d’euros que factura avui dia, i que amb una expansió ben planificada pot arribar a esdevenir un canal d’ingressos fonamental. En les circumstàncies actuals existeix el risc de que una part del seu capital sigui malvenut a tercers, en consonància amb l’enfocament curt terminista i de nul·la planificació que regeix la gestió Laporta. No és cap secret que el president Bartomeu va deixar el Barça al caire de l’abisme, però la gestió posterior del president Laporta, lluny d’apartar el club de la zona de perill, s’ha limitat a caminar en cercles consumint temps i recursos.
PS: Ni el DIEC, ni el diccionari de la GEC, ni ésAdir ni Optimot inclouen el terme “salvetat” com a correcte, tot i que hem constatat que la mateixa Generalitat sí que el fa servir en alguns informes. En el cas que ens ocupa, l’auditor fa servir el terme “excepció”.