El sector tèxtil ha estat històricament el gran motor de la indústria a Catalunya. La seva importància en generació de riquesa i d'ocupació va ser fonamental durant el segle XX. Però alhora, ha estat un àmbit que ha patit grans sotracs i s'ha vist obligada a una evolució constant per garantir la supervivència. Una transformació que s'ha assolit amb èxit i que ha convertit el sector català en un hub de referència a nivell internacional.
Són les conclusions del Paper de l’Observatori de la Indústria, que ha analitzat com la moda ha evolucionat cap a la nova indústria, creant noves cadenes de valor i serveis de valor afegit. “La moda i els sectors que l'envolten són capaços d'adaptar-se ràpidament i amb èxit a un món que canvia molt de pressa”, va recalcar Miquel Ribé, president de la Fundació per la Indústria, organitzador de la presentació de l'informe.
Maria Pedrals: “Sovint ha estat considerat en crisi permanent”
“El tèxtil és el tractor històric de la indústria de Catalunya, però ha tingut crisis fortes. Sovint ha estat considerat en crisi permanent, però si mirem l'evolució dels últims anys, veiem una cadena de valor diversa, rica i que transcendeix el tèxtil tradicional”, va resumir Maria Pedrals, coautora de l'informe.
De manera breu, aquesta transformació ha consistit a deixar les fàbriques tradicionals per impulsar activitats de més valor afegit al voltant de la moda com les marques pròpies, el comerç electrònic, els proveïdors tecnològics o els experts en logística. Si abans només es requerien treballadors manuals per les fàbriques, ara s'ha creat un ecosistema molt divers on la tecnologia juga un paper fonamental.
Aquesta evolució ha posicionat Catalunya “com un dels hubs internacionals” del món del tèxtil, emfatitzava Natàlia Mas, directora general d’Indústria del Departament d’Empresa i Treball. Tot i això, aquest camí no ha estat gratuït, reconeix Pedrals: “Alguns canvis han suposat un sotrac per una part del sector, per les activitats més de fabricació tradicional”. És a dir, moltes empreses s'han quedat pel camí.
14.000 milions d'euros
Però moltes d'altres han anat configurant la nova indústria de la moda, que passa per una cadena de valor que va molt més enllà de la fabricació. La marca, el retail, la tecnologia, la logística o el disseny en són alguns exemples. L'ecosistema català està format per 793 empreses del sector de la moda, amb una facturació de més de 14.000 milions d'euros i més de 64.000 treballadors.
“És l'exemple de la transformació de la indústria tradicional a una nova indústria. S'ha configurat com un dels sectors líders i competitius a escala estatal i internacional”, assegurava Pedrals. A més, una realitat és que grans gegants de la moda com Mango han contribuït a enfortir tota la cadena de valor i ha obligat les empreses a evolucionar i créixer per estar al seu nivell d'exigència.
Els tres grans reptes
La “crisi permanent” que viu el tèxtil s'ha traduït en els últims vint anys en tres grans transformacions: la marca pròpia com a gran valor, la digitalització i la sostenibilitat. Tres palanques que han impulsat l'evolució del sector. Alguns exemples que han crescut exponencialment amb la marca com a bandera són Munich, Misako o EseoEse.
“Si mirem l'evolució, veiem que el tèxtil continua sent molt important a Catalunya. La part productiva pesa menys, però han aparegut més perfils que tenen uns sous mitjans més elevats”, resumia Lluís Ramis, coautor de l'estudi, que afegia: “En un sector que pot semblar més tradicional, hi ha molta innovació tecnològica, en models de negoci i generació de noves empreses”.
Cada gran canvi ha suposat noves necessitats, tant pel que fa a perfils professionals com a proveïdors i empreses. La mà d'obra per fàbriques ja no és necessària i ara es requereixen nous especialistes en àmbits com el software, l'experiència d'usuari, la logística o el retail.
Manzanedo: “O som tecnològics o no serem. Les empreses que no ho entenen, fracassaran”
“El canvi més rellevant ha tingut a veure amb la incorporació de l'e-commerce, ha implicat un canvi molt profund en l'empresa”, va reflexionar Arancha Algás, directora general de la marca de moda Bóboli, que assenyalava factors com els nous perfils professionals o la logística i la cadena de producció.
Per Juan Manzanedo, conseller delegat i fundador de l'empresa dedicada a la logística Logisfashion, un dels grans reptes actuals és trobar perfils professionals que responguin a les necessitats tecnològiques de les empreses. “O som tecnològics o no serem. Les empreses que no ho entenen, fracassaran”, advertia. Una empresa logística ja no és un magatzem i uns camions, sinó és tecnologia i innovació.
Bordas: “No ens entenien, ens prenien per bojos”
Però tot i que Catalunya se situa com un dels hubs més destacats, no sempre ha suposat un camí més fàcil per les empreses tecnològiques. És el cas de Photoslurp, que ofereix tecnologia per la venda per internet. “Haver nascut a Catalunya no ens ha ajudat gaire o allò que esperàvem. Quan vam explicar la tecnologia, ens prenien de bojos”, afirmava el seu CEO, Eulogi Bordas.
És per això que el 80% de la seva facturació està fora d'Espanya. “Quan anàvem a parlar no ens entenien. I quan ens han començat a entendre, han preferit optar per solucions americanes, que són més coneguts, tenen més marca”, lamentava Bordas, que reclamava la necessitat de teixit aliances entre tecnologia i empreses per potenciar les companyies locals.
Barcelona té poder
Tot i això, la marca Barcelona sí que els ha ajudat en el seu procés d'internacionalització: “És el que m'ha ajudat més per vendre a Holanda, Anglaterra o Estats Units. Tothom ubica Barcelona al mapa i en té una imatge positiva”. De fet, per Bordas, no hi ha cap territori igual a l'Estat on s'aplegui innovació, coneixement, tecnologia i indústria. “Tenim un avantatge competitiva per ser més rellevants al món”, animava.