05
de Maig
de
2015 - 04:37
Amb 18.681 aturats menys a Catalunya i el millor mes d'abril registrat en reducció de l'atur des del 1996, els agents que gestionen, des de l'àmbit privat, les ofertes d'ocupació aprofiten per dir la seva. Durant una trobada sectorial celebrada a Barcelona, Àngel Buxó, president de l'Associació Catalana d'Agències de Col·locació i Empreses de Recol·locació (ACACER), ha denunciat que la seva feina no és prou valorada. "Estem acostumats a treballar amb les persones i nosaltres també ensenyem una nova feina: la d'anar a buscar feina, però a vegades no se'ns valora prou". Buxò ha afirmat que és habitual que se'ls confongui (sobretot des dels mitjans de comunicació) amb l'actuació de les empreses de treball temporal (ETT), "i nosaltres no tenim res a veure, però estem en el mateix sac".
El responsable de l'ACACER fa referència a la categorització d'agències de col·locació que tenen els operadors privats del mercat de treball i a la col·laboració que mantenen amb els serveis d'ocupació d'un temps ençà. "És cert que les agències de col·locació, des del 2011, hem tingut la sensació que som 'els dolents de la pel·lícula', es barreja el que som i no som. I majoritàriament, som centres de formació, unitats de promoció econòmica, gremis, consultores privades, etc.", ha assenyalat. "Sobretot, tenim molt clar que volem treballar i col·laborar amb l'Administració trobant feina a les persones, perquè hem de procurar que la gent trobi la seva dignitat en el treball i que no hagi de viure de subsidis", ha apuntat Buxò.
El setembre de 2014 es va aprovar la reforma del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) permetent a les agències de col·locació participar en la intermediació laboral per a determinats col·lectius de persones en situació d'atur com, per exemple, persones majors de 45 anys que faci més de sis mesos que estan inscrites ininterrompudament com aturades, però hi ha més requisits i més col·lectius. Amb tot, la mesura és vista pel sector com 'un primer pas' cap a un cooperativisme entre sector públic i privat, com ja passa en altres països.
Cooperació entre privat i públic, demanda principal
Per consegüent, i per evidenciar la demanda del col·lectiu, ha comparegut en la jornada Jaime López Cossío, soci director de l'empresa Laudantis i expert en disseny i gestió de polítiques i serveis de formació. "Que la cooperació pública i privada no es generalitzi és un problema. El servei públic no pot arribar a tots i treballant plegats serien més eficients i, en la meva opinió, la gent trobaria més oportunitats d'ocupació amb major facilitat perquè es podria treballar amb perfils més concrets i ofertes específiques", ha expressat Cossío. "És convenient que hi ha operadors privats igual que l'endeutament públic ha de tenir un límit".
En opinió de Cossío –qui va ser director general de Formació i Ocupació de la Xunta de Galícia des de 1996 fins a 2003- amb l'actual legislació s'ha posat fre a la cooperació. "És evident que mitjancen més elements en els processos de selecció: hi ha col·legis professionals, borses d'ocupació dels col·legis privats, etc. I ja no parlem dels portals online...", ha afegit.
Optimisme des del SOC
Per la seva part, Olga Campmany, directora del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) també ha participat en la jornada. Campmany, amb bon talant després de conèixer les xifres d'atur a Catalunya publicades aquest dimarts, ha pronosticat que "en 2018-2019 estarem en una situació molt millor. Seria un gran fracàs que estiguéssim en la mateixa situació que ara". Evidenciant que existeix una preocupació per l'actual disseny de les polítiques actives d'ocupació, Campmany ha assegurat que "no hi ha hagut una relació suficient entre polítiques actives i passives perquè cadascuna es gestiona per Governs diferents. És un dels greus problemes que hem tingut". Les primeres són les gestionades per les comunitats autònomes, les segones són les dirigides a sostenir la renda dels aturats, competència aquesta de l'executiu central.
De fet, la responsable del SOC ha declarat que el Govern català estudia la figura del tutor alhora que millorar la relació amb les empreses. "Hem d'incrementar les relacions amb les empreses i altra idea és plantejar-nos el tutoratge. En determinades situacions l'aplicarem segons els resultats que anem veient", ha afirmat.
Amb 229 agències de col·locació i 421 centres de treball a Catalunya, segons les xifres presentades per Campmany, la problemàtica està sobre la taula. Les agències de col·locació, empreses al cap i a la fi, volen participar més activament del procés de selecció i no sentir-se "nacionalitzades", un terme utilitzat sovint pels ponents durant la jornada. "El primer que s'ha de fer és una reforma legal i el segon, la liberalització. Ha d'haver-hi entitats privades perquè hi hagi un mercat de serveis perquè hi hagi preus, no hi ha preus ara perquè no s'ha liberalitzat el mercat. Això no és cooperació. Cal deixar operar al mercat", apunta l'expert.
"Quan un analitza el mercat de treball, troba que hi intervenen molts elements: el preu del salari, el capital humà, la tecnologia, la legislació laboral, el nivell de regulació, la cultura del treball, la productivitat, les finances, el sistema fiscal… En total, hi ha 35 factors que influeixen en l'ocupació, i nosaltres hem de trobar el nostre paper", reflexiona Cossío.
El responsable de l'ACACER fa referència a la categorització d'agències de col·locació que tenen els operadors privats del mercat de treball i a la col·laboració que mantenen amb els serveis d'ocupació d'un temps ençà. "És cert que les agències de col·locació, des del 2011, hem tingut la sensació que som 'els dolents de la pel·lícula', es barreja el que som i no som. I majoritàriament, som centres de formació, unitats de promoció econòmica, gremis, consultores privades, etc.", ha assenyalat. "Sobretot, tenim molt clar que volem treballar i col·laborar amb l'Administració trobant feina a les persones, perquè hem de procurar que la gent trobi la seva dignitat en el treball i que no hagi de viure de subsidis", ha apuntat Buxò.
El setembre de 2014 es va aprovar la reforma del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) permetent a les agències de col·locació participar en la intermediació laboral per a determinats col·lectius de persones en situació d'atur com, per exemple, persones majors de 45 anys que faci més de sis mesos que estan inscrites ininterrompudament com aturades, però hi ha més requisits i més col·lectius. Amb tot, la mesura és vista pel sector com 'un primer pas' cap a un cooperativisme entre sector públic i privat, com ja passa en altres països.
Cooperació entre privat i públic, demanda principal
Per consegüent, i per evidenciar la demanda del col·lectiu, ha comparegut en la jornada Jaime López Cossío, soci director de l'empresa Laudantis i expert en disseny i gestió de polítiques i serveis de formació. "Que la cooperació pública i privada no es generalitzi és un problema. El servei públic no pot arribar a tots i treballant plegats serien més eficients i, en la meva opinió, la gent trobaria més oportunitats d'ocupació amb major facilitat perquè es podria treballar amb perfils més concrets i ofertes específiques", ha expressat Cossío. "És convenient que hi ha operadors privats igual que l'endeutament públic ha de tenir un límit".
En opinió de Cossío –qui va ser director general de Formació i Ocupació de la Xunta de Galícia des de 1996 fins a 2003- amb l'actual legislació s'ha posat fre a la cooperació. "És evident que mitjancen més elements en els processos de selecció: hi ha col·legis professionals, borses d'ocupació dels col·legis privats, etc. I ja no parlem dels portals online...", ha afegit.
Optimisme des del SOC
Per la seva part, Olga Campmany, directora del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) també ha participat en la jornada. Campmany, amb bon talant després de conèixer les xifres d'atur a Catalunya publicades aquest dimarts, ha pronosticat que "en 2018-2019 estarem en una situació molt millor. Seria un gran fracàs que estiguéssim en la mateixa situació que ara". Evidenciant que existeix una preocupació per l'actual disseny de les polítiques actives d'ocupació, Campmany ha assegurat que "no hi ha hagut una relació suficient entre polítiques actives i passives perquè cadascuna es gestiona per Governs diferents. És un dels greus problemes que hem tingut". Les primeres són les gestionades per les comunitats autònomes, les segones són les dirigides a sostenir la renda dels aturats, competència aquesta de l'executiu central.
De fet, la responsable del SOC ha declarat que el Govern català estudia la figura del tutor alhora que millorar la relació amb les empreses. "Hem d'incrementar les relacions amb les empreses i altra idea és plantejar-nos el tutoratge. En determinades situacions l'aplicarem segons els resultats que anem veient", ha afirmat.
Amb 229 agències de col·locació i 421 centres de treball a Catalunya, segons les xifres presentades per Campmany, la problemàtica està sobre la taula. Les agències de col·locació, empreses al cap i a la fi, volen participar més activament del procés de selecció i no sentir-se "nacionalitzades", un terme utilitzat sovint pels ponents durant la jornada. "El primer que s'ha de fer és una reforma legal i el segon, la liberalització. Ha d'haver-hi entitats privades perquè hi hagi un mercat de serveis perquè hi hagi preus, no hi ha preus ara perquè no s'ha liberalitzat el mercat. Això no és cooperació. Cal deixar operar al mercat", apunta l'expert.
"Quan un analitza el mercat de treball, troba que hi intervenen molts elements: el preu del salari, el capital humà, la tecnologia, la legislació laboral, el nivell de regulació, la cultura del treball, la productivitat, les finances, el sistema fiscal… En total, hi ha 35 factors que influeixen en l'ocupació, i nosaltres hem de trobar el nostre paper", reflexiona Cossío.