L’aprenentatge i la pràctica del català en l’entorn laboral —i en la vida en general— és un tema candent. Cal urgentment que deixi de ser un tema de què es parla perquè en la nostra vida laboral esdevingui, simplement, senzillament, una llengua que s’aprèn, es practica, s’utilitza i, en tant que sigui possible, es manté.
En els darrers anys s’han incorporat al món laboral un nombre molt elevat de persones provinents de la migració estrangera, la majoria de les quals no han passat pel sistema educatiu català. En una societat que té una força de treball d’orígens i formacions diversos, l’aprenentatge del català en l’àmbit laboral és del tot necessari, entre d’altres coses per garantir els drets dels que la volen aprendre i no poden per motius diversos.
Com suggeríem, no n’hi ha prou de garantir-ne el coneixement. Els aprenents volen veure que els seu esforç ha estat rendible, que aquella promesa d’integració laboral, social i política és certa; que són un més entre els altres en igualtat de drets; que poden construir una nova vida amb una llengua nova, si així ho volen. Però passa sovint que la disposició que es troben en la societat d’acollida no és l’òptima per aconseguir naturalitzar la llengua en la vida quotidiana. De manera que l’assistència a un curs de català garanteix un capital de coneixement que massa sovint és passiu i poc profitós.
Per revertir aquesta situació, la UGT ja fa temps que va posar en marxa el programa Situa’t i practica el català amb la finalitat d’ajudar que aquelles persones amb un cert coneixement de la llengua catalana, però que no s’atrevien a parlar-la, perdessin la por de fer el pas d’usar-la en el dia a dia, també en el món laboral. El programa es va iniciar l’any 2014 fruit de la col·laboració entre AMIC-UGT i el Servei Lingüístic de la UGT de Catalunya, i aquest mes de juny se n’ha publicat el manual per a la impartició de les sessions.
El català no s’aprèn només a les aules. Els aprenents necessiten consolidar en la vida real allò que aprenen, i per aconseguir-ho necessiten un acompanyament emocional, una petita empenta de companys de feina que els valori l’esforç sense caure en l’anècdota i la peripècia del “que bé que aprenguis català!”. Que com es fa, doncs? Simplement, senzillament, creant un entorn en què se’ls parli en català amb naturalitat.
D’acord amb les dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (2023), un 61% de la població declara parlar català a la feina —això sí, amb intensitats desiguals. Això demostra que hi ha un marge enorme per explotar les possibilitats d’aprenentatge i pràctica informal en l’àmbit laboral, i perquè les empresa es corresponsabilitzin, amb l’Administració i els sindicats, de l’increment necessari, més i tot quan l’espai laboral és la primera línia de socialització i d’inclusió en la societat catalana. Per reblar el clau, segons l’EULP el 61,7 % de la població d’origen estranger declara tenir interès a aprendre la llengua o a millorar-ne els coneixements. I aquí —a banda de l’Administració, les empreses i els sindicats— és on les persones treballadores que tenen el català com a llengua habitual o l’usen amb una freqüència considerable tenen una feina ingent a fer: modificar l’hàbit de canviar de llengua sempre que tenen un interlocutor estranger al davant. Segons l’estudi L’ús de les llengües i les necessitats lingüístiques als centres de treball: la visió dels delegats i delegades sindicals de la UGT [Di Paolo; Alarcón. Barcelona, 2024], les observacions demostren que hi ha “una demanda significativa per millorar les competències en català entre les persones treballadores, especialment en modalitats que puguin integrar-se durant l'horari laboral. Això indica un reconeixement del català com a eina útil i necessària en el context laboral”.<
Complementàriament al manual d’impartició, i amb el suport del Departament de Política Lingüística, la UGT ha desenvolupat un material complementari consistent en un webapp amb les activitats orals i un manual per a l’usuari. El programa té dos eixos: uns tallers que es fan en una aula del Centre de Formació d’Adults Maria Rúbies i del Centre de formació d'Adults de Cornellà de Llobregat, que serveixen per familiaritzar-se amb les paraules i “entrenar-se” per a la conversa en català en diferents àmbits i situacions quotidianes, i les pràctiques orals en entorns reals, que es fan amb l’acompanyament del webapp i que es duen a terme a l'Avalot, a l'associació AMIC, al Cafè de les Delícies de la rambla del Raval i al Julibert's Gormand.
A Catalunya, de bones pràctiques i de materials d’aprenentatge i pràctica lingüística no en falten. És el moment de relligar totes aquestes experiències i fer un salt quantitatiu important per organitzar-les a escala de país amb el compromís de tothom.