El Tribunal Suprem ha anul·lat la concessió d’una subvenció directa de 30,6 milions d’euros a les patronals CEOE i CEPYME i al sindicat UGT. En una sentència difosa aquest dimarts, la Sala del Contenciós-Administratiu ha dictaminat que el reial decret 1027/2022 de 20 de desembre que regulava la concessió de la subvenció no estava justificat, ja que en aquell moment no hi havia circumstàncies “excepcionals” que impedissin la convocatòria d’un procés públic ordinari.
En canvi, dos anys abans, en plena pandèmia, una primera concessió de la subvenció per la mateixa quantitat i mètode sí que estava justificada perquè estàvem en “plena pandèmia de la covid-19”, sense vacunes i amb grans restriccions en l’activitat econòmica. La sentència del Suprem dona així la raó al recurs de la Confederació Nacional de Pymes (CONPYMES) contra el decret que avalava la subvenció directa, i el declara nul.
La sentència, de la que ha estat ponent la magistrada Celsa Pico Lorenzo, assegura que en el cas de la segona convocatòria d’ajuts s’hauria d’haver respectat la Llei General de Subvencions, sense suprimir els informes, consultes i dictàmens que s’hi preveuen. Segons diu el Suprem, “no hi ha constància d’acreditació de les circumstàncies que impedeixin la consulta pública prèvia i el tràmit d’informació pública”.
A finals de l’any passat, el Tribunal Suprem també va emetre una sentència rellevant, on assegurava que els períodes en què un treballador va estar afectat per un Expedient de Regulació d'Ocupació Temporal (ERTO) no computen per a la prestació de l'atur. Així, si una persona ha estat quatre anys en una empresa, però ha estat vuit mesos afectat per un ERTO durant la covid, el període que compta per a la prestació de l'atur és de tres anys i quatre mesos.
L’alt tribunal explica que la normativa especial de la covid no introduïa una nova regla de la qual es pogués derivar que aquesta classe de desocupació generés més beneficis que els previstos amb caràcter general, fins al punt que calgués entendre'l com a cotització per desocupació i permetés lucrar un nou període de prestació. La sentència, ponència del magistrat Sebastián Moralo, aclareix que el reial decret aprovat per fer front a la covid només volia assegurar-se que aquesta exoneració excepcional de cotitzacions empresarials en aquells períodes "no incidia negativament en la situació jurídica del treballador".
Per tant, la llei "no pretenia generar un dret diferent i més extens que el previst a la Llei General de la Seguretat Social, sinó mantenir per al treballador el mateix estatut jurídic reconegut a la normativa ordinària, tot i la inexistència de cotitzacions empresarials en el període de prestació de desocupació covid". La sentència exposa, amb tot, que res impedeix que s'admeti la possibilitat de generar períodes de desocupació pel sol fet de la cotització, no acompanyada de la realització efectiva d'una ocupació cotitzada, però aquestes situacions excepcionals "hauran de ser previstes de manera expressa a la llei". Segons el mateix Gobierno, el cost mensual dels ERTO a Catalunya ha estat de 1.100 milions d’euros. 820 milions d'euros en nòmines dels treballadors afectats i 280 milions d'euros en cotitzacions a la Seguretat Social, de les quals les empreses han quedat exonerades.