16
de Desembre
de
2015 - 11:07
La reunió de dos dies sobre política monetària de la Reserva Federal (Fed), l'última de l'any, ha arrencat aquest dimarts amb totes les mirades posades en la més que possible pujada de tipus d'interès de referència als Estats Units, que des de finals de 2008 se situen entre el 0 % i el 0,25 %.
Els membres del Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC, en les seves sigles en anglès) que dirigeix la política monetària de la Fed, van començar el dimarts al matí la seva trobada a la seu del banc central a Washington.
L'esperada decisió sobre política monetària, qualificada com la més important de la Fed en els últims anys, es donarà a conèixer aquest dimecres en un comunicat que es divulgarà a les 14.00 hores (19.00 GMT).
A més, el banc central nord-americà actualitzarà les seves previsions macroeconòmiques, i la seva presidenta, Janet Yellen, compareixerà en roda de premsa mitjana hora després de concloure la reunió.
La Fed manté els tipus d'interès entre el 0 % i el 0,25 % des de finals de 2008 amb l'objectiu de revitalitzar l'economia nord-americana després de l'aguda crisi desencadenada llavors com a conseqüència de l'esclat de la bombolla financera lligada als actius hipotecaris d'alt risc.
Bo per Europa, no tant per les emergents
L'última vegada que la Reserva Federal va pujar els seus tipus d'interès va ser al juny de 2006, la qual cosa mostra la magnitud de la decisió a prendre pel banc central nord-americà. Es produeix, a més, en un moment en què altres economies avançades com Japó i la zona euro estan immerses en programes d'expansió monetària. El nou escenari podria ser beneficiós per Europa, perquè devaluaria l'euro i impulsaria les exportacions i el creixement al Vell Continent. La pujada del dòlar seria una bona notícia per a Mario Draghi, president del Banc Central Europeu, que fa més d'un any que batalla per abaixar el preu de l'euro amb l'objectiu d'intentar reanimar l'estancada economia europea. De moment no se n'ha sortit gaire, de manera que una empenta de la Fed el pot ajudar a aconseguir el seu objectiu.
En canvi no seria tan beneficiós per les economies emergents, que, després d'empènyer el creixement econòmic mundial durant els pitjors moments de la crisi, ara veuen el seu creixement frenat: Brasil i Rússia ja estan en una dura recessió i el creixement de la Xina s'està alentint.
Un ajust gradual
Tant Yellen com altres membres de la Fed han tractat de preparar als mercats de la proximitat del moment d'elevar el preu del diner a EUA, encara que han precisat que aquest ajust monetari es produirà de manera gradual.
Per això, els experts consideren que els bancs ja han descomptat la pujada d'un quart de punt dels tipus d'interès de referència que anticipen com a probable en aquesta reunió.
De confirmar-se, l'augment dels interessos s'espera que apuntali l'enfortiment que ve registrant el dòlar enfront de les principals divises, un factor de preocupació de les autoritats nord-americanes pels efectes negatius que això està tenint en les exportacions per la pèrdua de competitivitat.
No obstant això, també incentivaria les inversions a Estats Units en detriment d'altres mercats, la qual cosa hauria d'ajudar a la consolidació de la recuperació nord-americana.
Superar la crisi
En una compareixença davant el Congrés al començament de mes, Yellen va subratllar que "pujar els tipus d'interès serà un testimoniatge del lluny que ha arribat l'economia en la seva recuperació dels efectes de la crisi financera".
En efecte, en els últims anys, l'economia nord-americana ha mostrat una sostinguda recuperació, amb un descens gradual de la taxa de desocupació fins a l'actual 5%, després de superar el 10% als pitjors moments de la crisi.
Així mateix, el creixement del PIB sembla haver-se consolidat, després d'aconseguir un ritme del 2,1% en el tercer trimestre de l'any.
L'única preocupació de la Fed, que compta amb un doble mandat de promoció de la plena ocupació i estabilitat de preus, és la baixa inflació registrada a EUA.
El Govern va informar que l'índex de preus al consum (IPC) es va mantenir sense canvis al novembre, la qual cosa va deixar la inflació interanual en 0,5%, molt lluny de la meta de 2% a mitjà termini marcada per la institució.
Aquesta trobada es produeix després que la Fed decidís ajornar dues vegades el començament de l'ajust monetari (al setembre i octubre) després dels dubtes generats per la feblesa en la demanda global, especialment a Xina i Europa, i la forta apreciació del dòlar.
Els membres del Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC, en les seves sigles en anglès) que dirigeix la política monetària de la Fed, van començar el dimarts al matí la seva trobada a la seu del banc central a Washington.
L'esperada decisió sobre política monetària, qualificada com la més important de la Fed en els últims anys, es donarà a conèixer aquest dimecres en un comunicat que es divulgarà a les 14.00 hores (19.00 GMT).
A més, el banc central nord-americà actualitzarà les seves previsions macroeconòmiques, i la seva presidenta, Janet Yellen, compareixerà en roda de premsa mitjana hora després de concloure la reunió.
La Fed manté els tipus d'interès entre el 0 % i el 0,25 % des de finals de 2008 amb l'objectiu de revitalitzar l'economia nord-americana després de l'aguda crisi desencadenada llavors com a conseqüència de l'esclat de la bombolla financera lligada als actius hipotecaris d'alt risc.
Bo per Europa, no tant per les emergents
L'última vegada que la Reserva Federal va pujar els seus tipus d'interès va ser al juny de 2006, la qual cosa mostra la magnitud de la decisió a prendre pel banc central nord-americà. Es produeix, a més, en un moment en què altres economies avançades com Japó i la zona euro estan immerses en programes d'expansió monetària. El nou escenari podria ser beneficiós per Europa, perquè devaluaria l'euro i impulsaria les exportacions i el creixement al Vell Continent. La pujada del dòlar seria una bona notícia per a Mario Draghi, president del Banc Central Europeu, que fa més d'un any que batalla per abaixar el preu de l'euro amb l'objectiu d'intentar reanimar l'estancada economia europea. De moment no se n'ha sortit gaire, de manera que una empenta de la Fed el pot ajudar a aconseguir el seu objectiu.
En canvi no seria tan beneficiós per les economies emergents, que, després d'empènyer el creixement econòmic mundial durant els pitjors moments de la crisi, ara veuen el seu creixement frenat: Brasil i Rússia ja estan en una dura recessió i el creixement de la Xina s'està alentint.
Un ajust gradual
Tant Yellen com altres membres de la Fed han tractat de preparar als mercats de la proximitat del moment d'elevar el preu del diner a EUA, encara que han precisat que aquest ajust monetari es produirà de manera gradual.
Per això, els experts consideren que els bancs ja han descomptat la pujada d'un quart de punt dels tipus d'interès de referència que anticipen com a probable en aquesta reunió.
De confirmar-se, l'augment dels interessos s'espera que apuntali l'enfortiment que ve registrant el dòlar enfront de les principals divises, un factor de preocupació de les autoritats nord-americanes pels efectes negatius que això està tenint en les exportacions per la pèrdua de competitivitat.
No obstant això, també incentivaria les inversions a Estats Units en detriment d'altres mercats, la qual cosa hauria d'ajudar a la consolidació de la recuperació nord-americana.
Superar la crisi
En una compareixença davant el Congrés al començament de mes, Yellen va subratllar que "pujar els tipus d'interès serà un testimoniatge del lluny que ha arribat l'economia en la seva recuperació dels efectes de la crisi financera".
En efecte, en els últims anys, l'economia nord-americana ha mostrat una sostinguda recuperació, amb un descens gradual de la taxa de desocupació fins a l'actual 5%, després de superar el 10% als pitjors moments de la crisi.
Així mateix, el creixement del PIB sembla haver-se consolidat, després d'aconseguir un ritme del 2,1% en el tercer trimestre de l'any.
L'única preocupació de la Fed, que compta amb un doble mandat de promoció de la plena ocupació i estabilitat de preus, és la baixa inflació registrada a EUA.
El Govern va informar que l'índex de preus al consum (IPC) es va mantenir sense canvis al novembre, la qual cosa va deixar la inflació interanual en 0,5%, molt lluny de la meta de 2% a mitjà termini marcada per la institució.
Aquesta trobada es produeix després que la Fed decidís ajornar dues vegades el començament de l'ajust monetari (al setembre i octubre) després dels dubtes generats per la feblesa en la demanda global, especialment a Xina i Europa, i la forta apreciació del dòlar.