La caiguda del Mur de Berlín havia de ser la fi de la història. Les grans contradiccions i conflictes planetaris marcaven un final amb la caiguda de la Unió Soviètica – o, com a mínim, un nou inici. Els Jocs Olímpics del 1992 van fer de Barcelona l'epicentre d'una "efímera felicitat" que recorda el director adjunt de La Vanguardia, Enric Juliana, la d'un món sense trinxeres. El que fóra secretari general de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord i ministre d'Afers Exteriors, Javier Solana, explica com aquests conflictes mai van desaparèixer, sinó que recorrien les plaques tectòniques de les relacions internacionals, marcant el futur amb cada moviment i negociació. En un acte organitzat per la Societat Barcelonesa d'Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, periodista i diplomàtic ha conversat sobre els orígens, els efectes més immediats sobre la geopolítica i el camí a seguir en el món que sortirà de la guerra d'Ucraïna, el darrer fenomen sortint de les tenses primeres dècades del mil·lenni.
Ucraïna, com recorda el mateix Solana, és una part extremadament important del dibuix que Rússia fa, ja fa segles, de si mateixa. A la seva capital, Kiev, està l'origen espiritual de la Rússia moderna – un simbolisme prou poderós per a plantejar-se seriosament si Vladimir Putin s'atrevirà a atacar la ciutat. Més enllà del mite, però, ja en l'auge de la URSS el territori ucraïnès era materialment indispensable per a la supervivència de la Unió. Quan Nikita Khrusxov presumia del potencial de fabricació de míssils que tenia el seu país picant amb la sabata sobre la taula de l'Assemblea General de l'ONU es referia, recorda l'exministre, a les fàbriques ucraïneses. "El nord i l'est han estat sempre una potència tecnològica, mentre que el sud és crucial en l'àmbit alimentari", raona Solana. Si Ucraïna és el "graner" d'Europa, ho és molt més de Rússia.
Solana: "Putin mai va pensar que Ianukovitx podria perdre les eleccions, va ser una derrota tremenda que encara recorda"
Mirant enrere, l'espina clavada de Putin amb Ucraïna té dos orígens clars. El primer, la derrota en la repetició electoral del 2004 del candidat prorus a la presidència d'Ucraïna, el llavors primer ministre Víktor Ianukovitx, després de l'enverinament del candidat opositor Víktor Iúsxenko, que eventualment seria el president de la república entre el 2005 i el 2010. "Putin mai va pensar que Ianukovitx podria perdre les eleccions, va ser una derrota tremenda que encara recorda en converses", narra Solana. El segon, la cimera de l'OTAN de Bucarest, en què l'organització va celebrar l'afany d'adhesió d'Ucraïna – que, segons s'havia acordat, no hi entraria mai – i Georgia, una decisió que va acabar amb l'atac rus sobre aquest país l'agost del mateix any. "Amb la perspectiva actual, allò va ser una gran temeritat; però amb la de llavors també ho era", rememora Solana, que descriu un gran conflicte dins la Unió Europea per la relació amb els països de l'est.
"Els europeus més forts – Alemanya, França, Espanya – no estaven per la labor de cap adhesió, com sí ho estaven Polònia, Hongria i els Estats Units", critica l'exsecretari general. La cimera de l'OTAN de Madrid, el 97, va marcar el camí de la no-adhesió d'Ucraïna, i aquest camí es trenca el 2008, el desencadenant dels conflictes a la regió fins dia d'avui. Aquells dos fulls de ruta diferents que s'estableixen amb l'obertura de l'Aliança als països d'antiga influència sovièticas es trenquen, i donen sortida a unes tensions geopolítiques que, com reconeix Solana, estan a l'origen del conflicte que ara pateix Europa.
Una altra multipolaritat
L'escenari global que obre la guerra amb Ucraïna té el potencial de reorganitzar les relacions internacionals – o de ser un catalitzador per estabilitzar-se en els conflictes que s'anaven cuinant en les darreres dècades. Igual que l'any 72 les negociacions entre Richard Nixon i Mao Zedong estableixen un triangle entre la Xina, els Estats Units i Rússia en què aquells dos col·laboraven per frenar la influència d'aquest, ara aquesta figura, amb els mateixos vèrtex, pot canviar de sentit. Solana augura, tot i que la república xinesa no ha sotasignat cap posicionament oficial sobre el conflicte, que la tendència sigui a culpar el paper nord-americà com a actor global i el seu ús de l'OTAN per aquesta invasió. "Les declaracions que surten dels portaveus xinesos són molt dures amb els Estats Units", avisa Solana.
Els posicionaments de les principals veus xineses davant la comunitat internacional van en la línia de les converses i pactes establerts entre els líders de les dues potències. Com recorda l'exministre, just abans dels jocs d'hivern de Pekin, el president xinès Xi Jingpin i Putin tenen una "llarga conversa" de la que surt un document conjunt que, a tots els efectes, materialitzaria aquell triangle de resistència als Estats Units. "Si aquest document es porta fins a les seves últimes competències, estarem davant una solució molt complicada", lamenta Solana, que no considera que la possible subalternitat russa envers la Xina en aquest pacte sigui un problema. "Rússia sap el que és, és una societat endarrerida, no és una societat tecnològica com sí que ho és la Xina. Rússia no és el país que va voler ser", raona l'exsecretari general de l'OTAN, que considera que els interessos geopolítics del govern de Putin poden ser més importants que el lideratge xinès.
"Les declaracions que surten dels portaveus xinesos són molt dures amb els Estats Units"
Aquesta, però, no és l'única sortida possible. En primer lloc, les converses entre Putin i els líders europeus, amb el president francès Emmanuel Macron i el canceller alemany Olaf Scholz al capdavant, han estat fructíferes, i poden apropar a una resolució negociada a la guerra. En segon lloc, Solana alerta contra la tendència a "confondre Putin amb Rússia". "Hi ha una altra Rússia possible, i mentre el món es faci més racional", també ho farà el gegant eurasiàtic. "Podem arribar a acords amb Rússia, que té matèries primeres i moltes coses a compartir amb Europa".
Un apropament entre Rússia, amb Putin al capdavant o sense, i la Unió Europea, demanaria el que Solana descriu com un "exercici de jardineria". "El jardiner té cura del seu jardí cada dia, i en la diplomàcia hi ha una part d'aquestes cures", reclama l'exministre, que demana una reconstrucció de les relacions no només econòmiques i polítiques, també personals, entre els líders globals, una proposta de recosir a petita escala que troba necessària per a qualsevol tipus d'entesa. En aquest sentit, l'exsecretari general es mostra nostàlgic en record d'unes dècades dels 80 i els 90 en què, afirma, "no hi havia ganes d'humiliar l'altre, sinó de resoldre els seus problemes". "Això serà difícil de recuperar, perquè les bombes ja han caigut, però cal fer-ho", exigeix. En aquest sentit, l'assemblea general de l'OTAN que Madrid acollirà al juny esdevé clau per a la gestió de les relacions internacionals, i Solana considera necessari un canvi de lideratges. "Ha d'haver-hi un nou secretari general, i seria un gest important que fos una dona".
L'empenta final per una Europa unida
Solana es mostra, segons ha declarat, "orgullós" de la resposta conjunta de la Unió Europea davant la guerra – tant és així que espera que "es mantingui el nivell de resposta". El diplomàtic reivindica l'aposta per la "serenitat" que observa als líders de la Unió, tot justificant l'enviament d'armes a UcraÏna com una forma "d'ajudar a defensar-se a qui vol fer-ho". En aquest sentit, la solució a la guerra marca el camí d'actuació d'una UE que, a entendre del representant, ha de pensar-se unida. "Ens hem de posar a treballar com a Europeus", afirma.
"Europa no anirà a la guerra, perquè va néixer per no anar a la guerra, però hem de tenir capacitats per ajudar"
Així, la gestió del conflicte obre la possibilitat a una nova gestió conjunta de diverses problemàtiques que afecten a tota la Unió. La primera, la més evident, una política energètica comuna davant la dependència elèctrica del gas rus. En aquest cas, el potencial de l'Estat espanyol com a nou hub gasístic, com porten reclamant diverses organitzacions empresarials del país des de l'inici del conflicte, és clau, però manquen infraestructures. Com constata Solana, el gran nombre de gasificadores en territori espanyol tenen limitada la seva influència continental sense un gasoducte que connecti la península amb el continent – com ho seria el MIDCAT, en cas d'ampliar-se.
Més enllà de la gestió energètica, molts dels grans problemes europeus es podrien gestionar conjuntament a partir de l'experiència en la resolució del conflicte a Ucraïna. L'acollida de les persones refugiades, que per venir d'un país del nord suposaria, afirma Solana, un problema menys significatiu per a països com Polònia i Hongria – que van rebutjar els migrants de la guerra de Síria – obre la porta "a una política migratòria comuna". A aquestes dues verticals s'afegeix la defensa comuna europea, que, segons l'exministre, hauria de passar a ser una prioritat per als líders de la Unió. "Europa no anirà a la guerra, perquè va néixer per no anar a la guerra, però hem de tenir capacitats per ajudar" fora de les fronteres.
El gran risc que suposa la gestió d'aquest nou conflicte i les seves conseqüències, per Solana, és que l'urgent tregui temps a l'important – que adreçar les problemàtiques immediates, des de la possible crisi de refugiats a la dependència energètica, alenteixi resolucions de grans reptes globals com l'emergència climàtica. Solana, en aquest sentit, demana el mateix treball conjunt que a l'hora de solucionar el conflicte a Ucraïna, i alerta contra la temptació de "donar grans passes endarrere, com l'ús del carbó". "No entenc com no anem més lluny en la lluita contra el canvi climàtic", conclou Solana, que demana "cap fred" per mantenir els horitzons de canvi necessaris per resoldre les crisis globals.