Dels milions de visitants que cada any passegen per les Rambles de Barcelona, una bona part són creueristes, turistes o excursionistes –depèn de si pernocten o no- que visiten la ciutat, atrets principalment per descobrir la seva arquitectura, cultura i entreteniment. De la seva estada se'n deriven 796 milions d'euros que factura Catalunya cada any, el 75% dels quals es queden a la ciutat de Barcelona. L'estudi presentat aquest dijous sobre l'activitat de creuers a Barcelona revela que cada creuer que escala al port barceloní genera un milió d'euros de facturació, 0,5 milions d'euros de contribució al PIB, crea nou llocs de treball i produeix 0,2 milions d'euros de renda fiscal.
Són les conclusions de l'informe elaborat pel Laboratori d'Economia Aplicada AQR-Lab de la Universitat de Barcelona i que ha desglossat, punt per punt, la professora Esther Vayá. En un acte celebrat a la Casa Llotja de Mar, la gran assistència i representació d'autoritats municipals ha estat simptomàtic del que el turisme de creuers comença a suposar per a l'economia de Barcelona: 313,4 milions d'euros de contribució directa al PIB de la capital catalana; 1,7 milions d'euros de facturació diària i 5.039 llocs de treball. "Hem de consolidar el que tenim. Els creuers representen el 7% de l'activitat del port i és una de les activitats més rendibles", ha declarat Sixte Cambra, president del Port de Barcelona.
Polèmica entre veïns i indústria
Però darrere les xifres i de l'èxit comença a vibrar amb força el debat sobre el tipus de turisme que vol consolidar la ciutat. La reflexió l'ha posat sobre la taula, tímidament, la regidora de Ciutat Vella de l'Ajuntament de Barcelona, Gala Pin, que en el seu discurs ha celebrat les bones xifres conegudes alhora que ha demanat altres estudis per saber quin és l'impacte social. "L'estudi ens ha de permetre treballar plegats perquè no matem 'la gallina dels ous d'or', perquè la ciutat continuï sent atractiva, però tenim l'oportunitat de planificar el turisme i vetllar pels seus interessos. Nosaltres entenem l'excel·lència turística com el turisme que garanteix el dret dels veïns i també dels treballadors dels creuers, que malauradament hi ha informes dels sindicats que alerten de la seva situació", ha argumentat Pin.
En aquesta línia, s'ha conegut –tal com recull l'Agència Catalana de Notícies- que l'Ajuntament planteja cobrar un impost als creueristes que passen a Barcelona unes hores, una proposta en línia amb les declaracions de Pin, que també ha parlat de la necessitat que hi hagi un "major retorn fiscal" de l'activitat de creuers. La realitat és que són més els creueristes que passen només unes hores a Barcelona (4,3 de mitjana) que els que pernocten a la ciutat, un 57,5% enfront del 23,9% d'un total de 2.364.292 moviments totals de passatgers de creuers. "Un 18% de creueristes ni visiten la ciutat ni pernocten en ella però sí que surten des d'aquí o se'n van i els tenim presents perquè pel fet que no visiten la ciutat no significa que no facin una despesa. Per això és important que el port de Barcelona sigui un port base perquè gasta més el creuerista que està aquí", ha reflexionat la professora Vayá.
Pel que fa a la despesa, els creueristes turistes –que dormen 2,6 nits a la ciutat- gasten una mitjana de 202 euros; en canvi, els excursionistes, 53 euros. El 94% dels turistes que són turistes s'allotgen en hotels majoritàriament de 3,9 estrelles, una xifra que el Laboratori d'Economia Aplicada AQR-Lab de la UB ha comparat amb el que gasta un turista vacacional de la ciutat: aquest últim deixa 156 euros de mitjana, menys de la meitat s'allotja en hotels (47,5%) i els que ho fan, trien hotels de 3,5 estrelles.
800 milions d'euros per a Catalunya
Importants números per al turisme barceloní i també pel català en el seu conjunt, ja que l'activitat creuerística suposa també un total de 413 milions d'euros de contribució al PIB català, facturar 2,2 milions d'euros al dia i mantenir vora 7.000 llocs de treball a temps complet. "Hem de ser una destinació consolidada, però tenint un turisme més sostenible, un sector que aposti per més qualitat, més valor afegit i per una sostenibilitat i això ho hem de fer minimitzant les externalitats negatives que provoquen l'arribada de turistes i amb la col·laboració de totes les administracions perquè del seu fruit sortiran els beneficis més positius", ha fet arribar al públic Jordi Baiget, conseller d'Empresa i Coneixement.
Una no dissimulada referència a les declaracions de Pin i al debat social que comença a haver-hi i que ha estat visible a l'acte, ja que un grup de veïns de la plataforma Stop Creuers s'ha personat a les portes de Casa Llotja de Mar per manifestar el seu inconformisme. El seu manifest, repartit als assistents, exigeix al Port de Barcelona que "dialogui amb la ciutadania i limiti el trànsit de creuers a la ciutat, que posi també la infraestructura necessària per a l'alimentació d'energia mitjançant la xarxa elèctrica local, obligui a apagar els motors al port, que imposi normatives dures sobre tractament de residus i que només treballi amb empreses amb uns estàndards laborals iguals als locals".
La seva protesta tornarà a verbalitzar-se el pròxim diumenge 8 de maig en un acte que se celebrarà al portal de la Pau per reclamar, entre altres peticions, la municipalització del Port Vell. Aquell mateix diumenge, mentre aquest col·lectiu diu no als creuers, dos vaixells de Norwegian Epic i Costa Fascinosa està previst que amarrin al port de Barcelona portant nous turistes, mostrant així les dues realitats de la mateixa ciutat.
Són les conclusions de l'informe elaborat pel Laboratori d'Economia Aplicada AQR-Lab de la Universitat de Barcelona i que ha desglossat, punt per punt, la professora Esther Vayá. En un acte celebrat a la Casa Llotja de Mar, la gran assistència i representació d'autoritats municipals ha estat simptomàtic del que el turisme de creuers comença a suposar per a l'economia de Barcelona: 313,4 milions d'euros de contribució directa al PIB de la capital catalana; 1,7 milions d'euros de facturació diària i 5.039 llocs de treball. "Hem de consolidar el que tenim. Els creuers representen el 7% de l'activitat del port i és una de les activitats més rendibles", ha declarat Sixte Cambra, president del Port de Barcelona.
Polèmica entre veïns i indústria
Però darrere les xifres i de l'èxit comença a vibrar amb força el debat sobre el tipus de turisme que vol consolidar la ciutat. La reflexió l'ha posat sobre la taula, tímidament, la regidora de Ciutat Vella de l'Ajuntament de Barcelona, Gala Pin, que en el seu discurs ha celebrat les bones xifres conegudes alhora que ha demanat altres estudis per saber quin és l'impacte social. "L'estudi ens ha de permetre treballar plegats perquè no matem 'la gallina dels ous d'or', perquè la ciutat continuï sent atractiva, però tenim l'oportunitat de planificar el turisme i vetllar pels seus interessos. Nosaltres entenem l'excel·lència turística com el turisme que garanteix el dret dels veïns i també dels treballadors dels creuers, que malauradament hi ha informes dels sindicats que alerten de la seva situació", ha argumentat Pin.
 |
| Cambra, durant el seu parlament a l'acte. M. Fernández Noguera (ACN) |
En aquesta línia, s'ha conegut –tal com recull l'Agència Catalana de Notícies- que l'Ajuntament planteja cobrar un impost als creueristes que passen a Barcelona unes hores, una proposta en línia amb les declaracions de Pin, que també ha parlat de la necessitat que hi hagi un "major retorn fiscal" de l'activitat de creuers. La realitat és que són més els creueristes que passen només unes hores a Barcelona (4,3 de mitjana) que els que pernocten a la ciutat, un 57,5% enfront del 23,9% d'un total de 2.364.292 moviments totals de passatgers de creuers. "Un 18% de creueristes ni visiten la ciutat ni pernocten en ella però sí que surten des d'aquí o se'n van i els tenim presents perquè pel fet que no visiten la ciutat no significa que no facin una despesa. Per això és important que el port de Barcelona sigui un port base perquè gasta més el creuerista que està aquí", ha reflexionat la professora Vayá.
Pel que fa a la despesa, els creueristes turistes –que dormen 2,6 nits a la ciutat- gasten una mitjana de 202 euros; en canvi, els excursionistes, 53 euros. El 94% dels turistes que són turistes s'allotgen en hotels majoritàriament de 3,9 estrelles, una xifra que el Laboratori d'Economia Aplicada AQR-Lab de la UB ha comparat amb el que gasta un turista vacacional de la ciutat: aquest últim deixa 156 euros de mitjana, menys de la meitat s'allotja en hotels (47,5%) i els que ho fan, trien hotels de 3,5 estrelles.
800 milions d'euros per a Catalunya
Importants números per al turisme barceloní i també pel català en el seu conjunt, ja que l'activitat creuerística suposa també un total de 413 milions d'euros de contribució al PIB català, facturar 2,2 milions d'euros al dia i mantenir vora 7.000 llocs de treball a temps complet. "Hem de ser una destinació consolidada, però tenint un turisme més sostenible, un sector que aposti per més qualitat, més valor afegit i per una sostenibilitat i això ho hem de fer minimitzant les externalitats negatives que provoquen l'arribada de turistes i amb la col·laboració de totes les administracions perquè del seu fruit sortiran els beneficis més positius", ha fet arribar al públic Jordi Baiget, conseller d'Empresa i Coneixement.
Una no dissimulada referència a les declaracions de Pin i al debat social que comença a haver-hi i que ha estat visible a l'acte, ja que un grup de veïns de la plataforma Stop Creuers s'ha personat a les portes de Casa Llotja de Mar per manifestar el seu inconformisme. El seu manifest, repartit als assistents, exigeix al Port de Barcelona que "dialogui amb la ciutadania i limiti el trànsit de creuers a la ciutat, que posi també la infraestructura necessària per a l'alimentació d'energia mitjançant la xarxa elèctrica local, obligui a apagar els motors al port, que imposi normatives dures sobre tractament de residus i que només treballi amb empreses amb uns estàndards laborals iguals als locals".
La seva protesta tornarà a verbalitzar-se el pròxim diumenge 8 de maig en un acte que se celebrarà al portal de la Pau per reclamar, entre altres peticions, la municipalització del Port Vell. Aquell mateix diumenge, mentre aquest col·lectiu diu no als creuers, dos vaixells de Norwegian Epic i Costa Fascinosa està previst que amarrin al port de Barcelona portant nous turistes, mostrant així les dues realitats de la mateixa ciutat.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.