El vaixell és el vehicle més comú pel transport de mercaderies en el comerç internacional. Almenys entre els països que no comparteixen frontera. Permet enviar tot tipus de mercaderies en grans quantitats; i resulta més econòmic que l'avió, el camió o el tren. Per mar transportem des de petroli, a fruita fresca, joguines o persones. Cada dia, centenars de milers de naus creuen mars i oceans carregats amb uns 15 milions de contenidors i uns 65 milions de metres cúbics de gas, entre altres mercaderies. Són dades del Ship Map, elaborat per Kiln Digital amb dades de l'Institut d'Energia de l'University College de Londres.
L'estudi permet observar tot el comerç marítim desenvolupat durant l'any 2012 de manera interactiva. Al mapa, s'hi assenyalen els principals ports internacionals i les seves rutes. També s'hi mostra la posició exacta (hora a hora) de cada vaixell durant aquell any; així com els béns que transportaven. El projecte també aporta una dada clau del comerç marítim: l'emissió de gasos de CO2. Segons l'estudi, els vaixells mercants emeten cada dia un milió de tones de diòxid de carboni. Més que el Regne Unit, Canadà o el Brasil.
Un retrat del planeta
L'interactiu dibuixa amb tant detall les rutes comercials que ni tan sols cal un mapa per endevinar-hi costes i rius. Al Mar de la Xina Meridional, per exemple, el flux de vaixells és tal que podem observar cada badia del litoral amb detall. També hi veiem el principal riu del país, el Iang-Tsé, que queda delimitat pel trànsit de vaixells cap a ports d'interior com el de Yangzhou o Nantong. A la desembocadura del Iang-Tsé precisament, es troba la ciutat de Xangai; un dels principals ports del món. Només l'any 2012, van passar per aquesta megalòpoli 33 milions de contenidors amb productes manufacturats provinents de totes les factories xineses.
També s'endevinen amb facilitat punts clau del comerç marítim internacional com el Canal de Panamà o el Canal de Suez. Per aquest darrer van transitar l'any 2012 uns 70.000 vaixells. El canal egipci connecta el Mediterrani i el Mar Roig; o el que és el mateix, els productes fabricats a Europa, amb el petroli i el gas del Pròxim Orient. Al Canal de Panamà, en canvi, s'uneixen les rutes de les Antilles i de l'altra banda de l'Atlàntic amb les que creuen el Pacífic amb rumb a Oceania, Àsia i la Costa Oest dels Estats Units.
D'altres llocs no queden tan definits. El litoral de la Banya d'Àfrica, per exemple, queda totalment desdibuixat per la manca de comerç. Els freqüents atacs per part de pirates somalis encara deixa força deserta de rutes aquesta zona. També queda enfosquida la costa nord del Canadà. En aquesta part de l'Oceà Àrtic només s'hi detecten alguns vaixells destinats al transport de petroli.
Un retrat de casa nostra
El Ship Map permet observar també l'activitat comercial a Catalunya. S'hi identifiquen clarament dos ports: el de Barcelona i Tarragona. Les dades agregades de tots els vaixells que van passar per aquestes ciutats l'any 2012 mostren clares diferències entre elles. Mentre que a la capital catalana s'observa una clara preponderància pel comerç de béns manufacturats i líquids com el petroli o els químics; el port de Tarragona rep i envia, sobretot, líquids i gasos provinents del complex petroquímic. Les rutes de cada port es veuen influenciades per aquest fet. Així, els fluxos del port de Tarragona apunten cap al Nord d'Àfrica i les rutes que connecten amb l'Atlàntic a través de l'estret de Gibraltar. Els del port de Barcelona, en canvi, s'endinsen al Mediterrani, ja sigui cap al nord (al Golf de Lleó) o el sud-est (Orient Mitjà).
En l'àmbit estatal, destaquen ports com el de València o el de Bilbao; tots dos dedicats, sobretot, al transport de contenidors. Al nord, apareix el port de Santander com un nucli clau en el comerç de vehicles; i al sud el port d'Algesires; un dels més importants de l'Estat juntament amb el de Barcelona i València i on s'observa una gran quantitat de vaixells petroliers.
A escala continental, el Canal de la Mànega i les connexions entre els països del Nord d'Europa són clarament visibles. Les rutes més nombroses, però, són al Mediterrani on es poden observar centenars de connexions entre els ports africans, asiàtics i europeus.