La recuperació de la crisi econòmica provocada per la pandèmia deixa unes sensacions molt diferents de la de fa poc més d'una dècada. El que el govern de l'Estat va anomenar, durant els mesos més durs de la pandèmia, "l'escut social" per al teixit empresarial i els treballadors del país ha obert un camí cap a una recuperació amb un tarannà diferent de la de la crisi financera. El ministre de Seguretat Social, Inclusió i Migracions del govern espanyol, José Luís Escrivá, celebra que les dades d'ocupació que deixa el segon estiu pandèmic eren impensables en anteriors períodes d'inestabilitat econòmica. "Si al febrer del 20 ens haguessin dit que ja estaríem recuperant els nivells d'ocupació pre-crisi, no ho haguérem cregut", afirma.
Escrivá exposa l'acció del govern central i el futur immediat davant els empresaris catalans en un moment de tensió per la negociació col·lectiva. Els Esmorzars de Foment del Treball i PwC reben el titular de Seguretat Social amb les reserves del teixit empresarials per la pujada del Salari Mínim Interprofessional o l'ampliació dels ERTOs. Tot i els desavinences entre govern i patronal, però, el president de la patronal Josep Sánchez Llibre celebra les converses amb el govern com una "història d'èxit", tot reivindicant el retorn als "grans acords" entre executiu i agents socials que s'han donat diverses vegades durant la pandèmia.
Escrivá: "Si al febrer del 20 ens haguessin dit que ja estaríem recuperant els nivells d'ocupació pre-crisi, no ho haguérem cregut"
"20 mesos després d'iniciar-se la crisi del 2008, a Catalunya s'havien destruït 300.000 llocs de treball – afirma Escrivá – mentre que a hores d'ara ja s'han recuperat pràcticament tots els que s'havien destruït durant l'inici de la pandèmia". El ministre celebra les bones dades que queden després de l'aplicació del programa del govern central, i celebra, de fet, que marquen una nova tendència en el teixit productiu espanyol. "Hi ha un conjunt de sectors de l'economia que ha creat molta ocupació, fins i tot durant la pandèmia". La indústria tecnològica o les empreses digitals han estat el motor de la recuperació, han compensat, afirma el ministre, "la caiguda en hostaleria, agències de viatges o transport aeri".
Catalunya marca una tendència cap a la recuperació, però, fins i tot en els sectors més afectats per les restriccions – internes i internacionals – provocades per la pandèmia. Sectors com la restauració o els jocs d'atzar tenen una porció dels treballadors en ERTO en relació al nivell que tenien a principis del 2021, afirma Escrivá, que celebra que ja quedin menys de 50.000 empleats en aquesta situació al país.
Pel que fa als treballadors autònoms, el ministre defensa la gestió de l'executiu central com "una de les més sensibles" de l'entorn europeu. "L'esquema de protecció dels autònoms – raona Escrivá – ha estat comparable, o fins i tot superior, al mecanisme dels ERTOs", en tant que els ajuts no només s'han produït per la paralització de l'activitat, sinó també per la caiguda de beneficis en el cas dels treballadors que han pogut continuar operant – i tot plegat lligat al ministeri de Seguretat Social, sense transferències autonòmiques com les que han funcionat en el cas dels Expedients de Regulació Temporal de l'Ocupació.
Formació, formació, formació
"L'hivern passat el que tocava era protegir les empreses a qualsevol cost, però ara tenim unes condicions diferents i ens hi hem adaptat". El ministre de Seguretat Social defensa així un pla a mig termini relacionat amb els ERTOs que pugui contribuir a una reforma del teixit empresarial espanyol en un sentit renovador i més productiu. "S'ha de posar èmfasi a capitalitzar els treballadors que romanen afectats", afirma, tot defensant la formació com a alternativa principal al format de regulació temporal de l'ocupació actual.
"Volem aprofitar per fer programes pilot de formació per als treballadors, bé per adaptar-se a altres rols dins la pròpia empresa, bé per canviar de sector"
Els sectors que més treball generen, afirma el ministre, son altament especialitzats, i altres països europeus han entès abans que l'Estat la necessitat d'adaptar-hi la seva força de treball. "A Alemanya hi ha unes 80 hores de formació dins les empreses, mentre que a Espanya no arribem a 20". La capitalitzaciódels temps dels treballadors en ERTO – uns treballadors "molt concentrats en quatre o cinc sectors" especialment afectats per les restriccions de la pandèmia – passa per una formació dins la companyia, però amb contribució de l'administració que els permeti reconduir el seu perfil professional. "Volem aprofitar per fer programes pilot de formació per als treballadors, bé per adaptar-se a altres rols dins la pròpia empresa, bé per canviar de sector".
La flexibilitat laboral reivindicada pel teixit empresarial apareix al discurs del ministre com a indicador d'alternatives laborals. El que sorgiria d'un model formatiu vinculat als ERTOs com el que proposa l'executiu, afirma Escrivá, és "un model de flexibilitat interna que faci que a Espanya el cicle econòmic deixi de destruir treball". Canviar la cultura empresarial i laboral en aquest sentit, però, demana «un sistema d'incentius – defensa – tant per al treballador com per l'empresa» que permeti vincular les ajudes públiques a l'ocupació a "un model d'èxit que no expulsi els treballadors del mercat de treball".
Iguals i productius
"L'anàlisi econòmic actual ja no planteja el tradeoff entre eficiència i equitat", afirma Escrivá, que considera el gran problema d'una societat com la espanyola «els extraordinaris i creixents nivells de desigualtat», una amenaça, segons el ministre, per la cohesió social del país. "El salari mínim s'ha generalitzat als països de l'entorn", argumenta, precisament perquè opera com un mecanisme de predistribució de renda - "més eficient", defensa, que les mesures únicament redistributives.
"L'anàlisi econòmica actual ja no planteja el tradeoff entre eficiència i equitat"
La meta de pujada del Salari Mínim Interprofessional a l'Estat Espanyol s'emmarca, tal com indica Escrivá, en l'estàndard internacional del 60% del salari mitjà. Segons el diagnòstic del ministre, el creixement del sol salarial en un context com l'espanyol té una afectació "mínima" sobre la salut del mercat de treball, sempre que aquest es mantingui dins uns límits – en què s'emmarquen els objectius del govern. L'afectació de la primera pujada acordada per govern i agents socials, però, "és encara difícil d'estudiar", reconeix Escrivá, "pels efectes que ha tingut la pandèmia sobre el mercat de treball".
La possibilitat que alguns grups de població – el ministre posa d'exemple els joves – o sectors productius – els de menys valor afegit – es puguin veure afectats per la pujada de l'SMI requereix, en tot cas, "treballar sobre els casos concrets" sense descartar la mesura. "Si un mira els països centreeuropeus i nòrdics els seus nivells salarials no generen cap reducció de nivells de treball, però afavoreixen la millora de la productivitat". "Els incentius són essencials a l'economia – defensa Escrivá – i calen incentius adequats per canviar i transformar-se".