L’enèsima picabaralla entre Madrid i Barcelona ha tingut com a protagonista l’organització del Gran Premi de Fórmula 1. Mentre el Circuit de Montmeló acollirà aquest any la seva 33a edició, Madrid, de la mà d’IFEMA, recuperarà la celebració d’aquest esdeveniment, el 2026, quaranta anys després. Si bé sembla que ambdues propostes podran finalment conviure juntes, aquests dies s’han obert molts debats. El més interessant, segurament, sigui si realment és rendible per les ciutats organitzadores tota la inversió que això suposa.
Les parts interessades, que sovint defensen l'ús de fons públics per finançar l'acollida de grans esdeveniments esportius, consideren que aquestes inversions son beneficioses, doncs augmenten l'activitat econòmica, i que tots els costos paguen la pena perquè potencien el turisme i creen un efecte de marca que mostra la ciutat amfitriona.
Com a exemple, les declaracions de José Luis Martínez-Almeida, alcalde de Madrid, i d’Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, principals impulsors del projecte madrileny, assegurant que les mirades es dirigiran a la capital i que l’esdeveniment tindrà conseqüències econòmiques molt beneficioses per a la regió. Fins i tot han arribat a xifrar aquests beneficis en un retorn de 450 milions d'euros anuals i en la creació directa de 10.000 llocs de treball.
Uns llegats econòmics "potencials"
Si bé és cert que diferents estimacions situen l'audiència global en uns 425 milions de persones (només superada pels Jocs Olímpics i el Mundial de futbol), i que aquestes xifres podrien convidar a l’optimisme a l’hora d’estimar l’impacte econòmic a les ciutats o regions amfitriones, l’evidència empírica suggereix que aquest és rarament el cas.
Els llegats (econòmics) derivats dels grans esdeveniments esportius s'han de considerar "potencials"
Primer perquè, com assenyalava la revista Forbes, totes les curses actuals de F1, excepte el Gran Premi Britànic, reben un substancial finançament públic. Així, i com argumenta l’economista Holger Preuss a l’estudi A framework for identifying the legacies of a mega sport event, els llegats (econòmics) derivats dels grans esdeveniments esportius s'han de considerar "potencials".
D'entrada es poden preveure beneficis potencialment tangibles que superin els costos associats a l'acollida dels esdeveniments esportius, però no hi ha cap garantia que aquests es materialitzin en la realitat. D’aquesta manera, jutjar si les inversions de diners públics en curses de F1 són adequades depèn de si l'activitat econòmica associada als esdeveniments és prou significativa per justificar-les.
En el millor dels casos, l’efecte econòmic real d’organitzar aquests Grans Premis és nul
Segon, les conclusions del paper acadèmic The impact of Formula 1 on regional economies in Europe, elaborat pels economistes noruecs Rasmus K. Storm, Tor Georg Jakobsen i Christian Gjersing Nielsen, ens indiquen que, en el millor dels casos, l’efecte econòmic real d’organitzar aquests Grans Premis és nul. Encara més, a mig termini (uns tres o quatre anys), els investigadors conclouen que hi ha un efecte negatiu sobre el PIB, l’ocupació i el turisme.
Una explicació, consideren, podria ser que els efectes negatius són causats per l'ús ineficient dels diners públics. Que l'administració pública participi de manera activa en l'organització d'aquests macroesdeveniments esportius tendeix a inflar els costos i, per tant, tornar-los ruïnosos. A més, les dades suggereixen que hi ha elevats costos d'oportunitat associats a ser un amfitrió d’un Gran Premi de Formula 1.
Una altra possibilitat que contemplen és que la despesa turística generada per les curses es compensi amb la disminució de despeses dels turistes afectats negativament, que decideixen no visitar la ciutat. Consideren també que alguns residents podrien optar per marxar de la regió durant la celebració d'aquests esdeveniments, reduint així la despesa local.
Que l'administració pública participi de manera activa en l'organització d'aquests macroesdeveniments esportius tendeix a inflar els costos
I ara què?
Els economistes noruecs acaben el seu treball afirmant que les parts interessades haurien de reconsiderar l'argument que utilitzar fons públics per acollir curses de F1 és una bona inversió. “Tot i que sovint es fan afirmacions sobre beneficis significatius, la majoria dels estudiosos econòmics coincideixen que gairebé mai és així”, sentencien.
En aquest sentit, també es poden considerar altres beneficis menys tangibles, com la cohesió social entre els residents locals, com a raó per acollir les curses de Fórmula 1. No obstant això, és crucial presentar evidències que confirmin l'existència d'aquests beneficis abans de recolzar-se en ells com a justificació.
El més interessant podria ser trobar algun inversor privat capaç de rendibilitzar aquesta inversió
Amb tot, això no vol dir que aquests esdeveniments no s’hagin d’organitzar. Simplement significa que no s’haurien de destinar fons públics perquè el retorn social d'aquestes inversions és nul o negatiu. D’aquesta manera, el més interessant podria ser trobar algun inversor privat capaç de rendibilitzar aquesta inversió o, si més no, cobrir costos.