El procés sobiranista de Catalunya planteja molts dubtes i incerteses en matèria econòmica. En una entrevista amb VIAempresa, Jaume Ventura, doctor en economia per la Universitat de Harvard i membre del Col·lectiu Willson, es basa en les dades per argumentar que una Catalunya independent seria més pròspera i competitiva.
Sentim moltes veus sobre si a una Catalunya independent li aniria millor que ara. A qui hem de creure?
Hem de creure els que donen les xifres apropiades. Entenc que de vegades és difícil adonar-se de totes les opinions però per aquest motiu fa uns any, uns companys i jo vam fundar el Col·lectiu Willson. La idea és destriar el gra de la palla i esbrinar quins són els raonament que estan basats en la realitat científica i quins són simplement bajanades.
Posi'm algun exemple d'aquestes bajanades.
Els que parlen que un possible boicot als productes catalans per part dels ciutadans espanyols significaria una caiguda de l'entorn del 20% del PIB. Com s'arriba a aquesta xifra?
Digui'm-ho vostè...
Hi ha maneres de mirar-ho. Imaginem que la resta d'Espanya ens deixa de comprar tots els béns. Això tindria uns efectes sobre el 22% del nostre PIB. Ara bé, aquests béns ja produïts i no comprats no els llençarem pas a les escombraries. Els podem vendre a altres llocs potser a un preu més rebaixat. Per això, fent càlculs, segons això el màxim que creiem que pot reduir-se el nostre PIB per un boicot és el 1,5%.
Canviant de tema... Ara un nou cavall de batalla són les balances fiscals. Espanya "ens roba" tant com diuen?
Per analitzar aquest tema s'ha de mirar el flux monetari neutralitzat. Això és la diferència entre el que l'Estat ingressa a Catalunya i la despesa que fa en aquest territori. De cada 100 euros que s'ingressen a Catalunya, 43 es gasten a altres bandes. Aquesta diferència és el flux monetari neutralitzat. Un cop tenim aquesta dada hi ha gent que la vol matisar perquè és una xifra prou escandalosa. Són càlculs que intenten minimitzar-la com és la fórmula càrrega-benefici que rebaixa el percentatge de PIB que marxa i no torna del 8% al 5%. Deixi'm-ho dir d'una altra forma.
Endavant.
Cada català transfereix 2.240 euros a l'any a l'estat espanyol i, aquests, no tornen mai. Els experts del ministre Montoro diuen que amb la fórmula càrrega-benefici aquesta xifra baixa fins els 1.500 euros per català i any, que igualment són molts diners.
Però què diferencia aquest càlcul càrrega-benefici del càlcul de flux monetari?
Per exemple, entén que quan l'Estat ha de contractar gent per fer qualsevol feina és el mateix que es contracti a Madrid que a Barcelona. I són feines com per exemple redactar o aplicar la nova llei Wert. Per a ells, el benefici també és pels catalans tot i que l'aturat de menys computa a Madrid. I nosaltres tenim la ratio de funcionaris més baixa d'Espanya. Una altre diferència és la que entén que tots els beneficiem igual de segons quins conceptes.
Per exemple el Museo del Prado.
Sí, segons ells el gaudim tots els espanyols i les seves despeses compten com si fos despesa feta a Catalunya.
Anem a l'exterior. Quina imatge tenen a l'estranger les empreses catalanes?
Jo sóc un acadèmic i no un empresari però pel que em diuen en trobades i xerrades amb gent vinculada al món de l'empresa, se'ns coneix poc. Des de l'11 de setembre del 2012 ens comencen a conèixer més. Malgrat tot, estem associats a la marca Espanya.
La crisi ens ha ajudat a posar-nos les piles en exportació. Tenim una bona base?
És una evolució molt natural que la tenim des d'abans de la crisi. Les exportacions catalanes han crescut a un ritme molt superior que les espanyoles i espero que no sigui un fenomen transitori com a efecte de la crisi.
I si la independència ens deixa fora la Unió Europea, què fem?
La preocupació hauria de ser estar fora de l'Espai Econòmic Europeu. Noruega i Suïssa estan fora de la UE. El que sí seria un desastre és que es tanqués del tot la porta al mercat europeu. Però reitero, això no passa pel simple fet de no ser un estat membre de la UE. I dit això, penso que Catalunya no tindria perquè sortir d'aquest ens. El que de veritat té importància és la integració al mercat europeu.
I què me'n diu de les noves despeses que tindria Catalunya pel fet de ser un estat?
Li diré una dada extreta d'un estudi fet per les professores Bosch i Espasa. Imagini que Catalunya duplica les mateixes estructures d'estat que té Espanya: ambaixades, exèrcit, funcionaris. Aquest cost seria de poc més de 300 euros per persona i per any. Recordi ara la transferència que parlàvem abans.
2.400 euros per català cada any.
Faci vostè mateix els números...
Sentim moltes veus sobre si a una Catalunya independent li aniria millor que ara. A qui hem de creure?
Hem de creure els que donen les xifres apropiades. Entenc que de vegades és difícil adonar-se de totes les opinions però per aquest motiu fa uns any, uns companys i jo vam fundar el Col·lectiu Willson. La idea és destriar el gra de la palla i esbrinar quins són els raonament que estan basats en la realitat científica i quins són simplement bajanades.
Posi'm algun exemple d'aquestes bajanades.
Els que parlen que un possible boicot als productes catalans per part dels ciutadans espanyols significaria una caiguda de l'entorn del 20% del PIB. Com s'arriba a aquesta xifra?
Digui'm-ho vostè...
Hi ha maneres de mirar-ho. Imaginem que la resta d'Espanya ens deixa de comprar tots els béns. Això tindria uns efectes sobre el 22% del nostre PIB. Ara bé, aquests béns ja produïts i no comprats no els llençarem pas a les escombraries. Els podem vendre a altres llocs potser a un preu més rebaixat. Per això, fent càlculs, segons això el màxim que creiem que pot reduir-se el nostre PIB per un boicot és el 1,5%.
Canviant de tema... Ara un nou cavall de batalla són les balances fiscals. Espanya "ens roba" tant com diuen?
Per analitzar aquest tema s'ha de mirar el flux monetari neutralitzat. Això és la diferència entre el que l'Estat ingressa a Catalunya i la despesa que fa en aquest territori. De cada 100 euros que s'ingressen a Catalunya, 43 es gasten a altres bandes. Aquesta diferència és el flux monetari neutralitzat. Un cop tenim aquesta dada hi ha gent que la vol matisar perquè és una xifra prou escandalosa. Són càlculs que intenten minimitzar-la com és la fórmula càrrega-benefici que rebaixa el percentatge de PIB que marxa i no torna del 8% al 5%. Deixi'm-ho dir d'una altra forma.
Endavant.
Cada català transfereix 2.240 euros a l'any a l'estat espanyol i, aquests, no tornen mai. Els experts del ministre Montoro diuen que amb la fórmula càrrega-benefici aquesta xifra baixa fins els 1.500 euros per català i any, que igualment són molts diners.
Però què diferencia aquest càlcul càrrega-benefici del càlcul de flux monetari?
Per exemple, entén que quan l'Estat ha de contractar gent per fer qualsevol feina és el mateix que es contracti a Madrid que a Barcelona. I són feines com per exemple redactar o aplicar la nova llei Wert. Per a ells, el benefici també és pels catalans tot i que l'aturat de menys computa a Madrid. I nosaltres tenim la ratio de funcionaris més baixa d'Espanya. Una altre diferència és la que entén que tots els beneficiem igual de segons quins conceptes.
Per exemple el Museo del Prado.
Sí, segons ells el gaudim tots els espanyols i les seves despeses compten com si fos despesa feta a Catalunya.
Anem a l'exterior. Quina imatge tenen a l'estranger les empreses catalanes?
Jo sóc un acadèmic i no un empresari però pel que em diuen en trobades i xerrades amb gent vinculada al món de l'empresa, se'ns coneix poc. Des de l'11 de setembre del 2012 ens comencen a conèixer més. Malgrat tot, estem associats a la marca Espanya.
La crisi ens ha ajudat a posar-nos les piles en exportació. Tenim una bona base?
És una evolució molt natural que la tenim des d'abans de la crisi. Les exportacions catalanes han crescut a un ritme molt superior que les espanyoles i espero que no sigui un fenomen transitori com a efecte de la crisi.
I si la independència ens deixa fora la Unió Europea, què fem?
La preocupació hauria de ser estar fora de l'Espai Econòmic Europeu. Noruega i Suïssa estan fora de la UE. El que sí seria un desastre és que es tanqués del tot la porta al mercat europeu. Però reitero, això no passa pel simple fet de no ser un estat membre de la UE. I dit això, penso que Catalunya no tindria perquè sortir d'aquest ens. El que de veritat té importància és la integració al mercat europeu.
I què me'n diu de les noves despeses que tindria Catalunya pel fet de ser un estat?
Li diré una dada extreta d'un estudi fet per les professores Bosch i Espasa. Imagini que Catalunya duplica les mateixes estructures d'estat que té Espanya: ambaixades, exèrcit, funcionaris. Aquest cost seria de poc més de 300 euros per persona i per any. Recordi ara la transferència que parlàvem abans.
2.400 euros per català cada any.
Faci vostè mateix els números...
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.