Xavier Panés (Terrassa, 1964) presideix Cecot des que, a finals de juny, va substituir a Antoni Abad. En aquesta entrevista, parla de les funcions de la patronal, dels reptes i de la relació amb les administracions públiques. Com el seu antecessor, lamenta l’immobilisme dels governants, la manca de qualitat democràtica i critica les mesures adoptades pel govern central per sortir de la crisi.
Ha anunciat que farà un “continuisme renovat”. Què canviarà a Cecot?
Quan hi ha un canvi en algun lloc, hi ha la tendència a mencionar el terme ‘renovació’ perquè el de ‘continuïtat’ sembla dolent. La trajectòria de Cecot, amb Antoni Abad, m'atreviria a dir que és d’èxit dins de les organitzacions empresarials. Som la tercera patronal de Catalunya. Em sembla una tonteria canviar una cosa que va bé. En aquest sentit, continuisme?, sí, però, evidentment, si vols que aquest continuisme es mantingui en el temps s’ha de renovar, s’han d’incorporar coses noves. Per això parlo de continuisme renovat. M'és igual que hem diguin continuista. No li dono importància.
Però, que canviarà?
Primer, el president és diferent, com ho són les seves maneres de fer i pensar, si bé aquestes maneres de fer i pensar individuals són poc rellevants. Jo puc tenir els meus pensaments personals, però, al final, el càrrec que ocupes ha de representar el que pensen els altres i ho has de saber transmetre. En aquest sentit, el que pugui pensar personalment és poc rellevant. Què canviarà?, canvia el president, la manera d'expressar-se, que no té perquè ser més bona necessàriament, que el llisto és alt!. També marca que vinc d'una empresa més petita. I l’edat suposo que també hi juga. Un canvi real serà la posada en pràctica del pla estratègic de Cecot perquè suposarà portar els gremis al segle XXI.
“Si vols que el continuisme es mantingui en el temps s’ha de renovar, s’han d’incorporar coses noves”
Venir d'una empresa més petita és bo per a l’organització?
Ho dic com una cosa positiva. Un ve d'on ve.
Els seus dos últims antecessors [Eusebi Cima i Antoni Abad] han estat 17 anys en la presidència. Quant pensa estar-hi vostè?
Però, si acabo d'arribar i ja em pregunteu quan plegaré! Tinc un mandat de quatre anys. Sóc de l'opinió que, en una institució com aquesta, hi ha d'haver una renovació constant. Una cosa és l'estructura professional, que ha de tenir una continuïtat, però com més canviïn els càrrecs institucionals -presidents, comitès, tot això- més s’aporta i s’està més al dia.
Com a vicepresident de Foment del Treball, es mantindran les bones relacions entre els dues patronals?
Són magnifiques i ho continuaran sent. Nosaltres som una confederació, Tenim la nostra independència. Per part nostra, el president Josep Sánchez Llibre té i tindrà tot els nostre suport i col·laboració, de la mateixa manera que sé que nosaltres tenim i tindrem tot el seu suport i col·laboració perquè ja ens ho ha dit.
És inevitable fer política des de les patronals?
Podem estar en democràcia o en dictadura, en monarquia o república, en governs de dretes o d'esquerres, podem ser independents o no. A qui representa Cecot és a aquell botiguer, a aquella pime, a aquella empresa del polígon d'on sigui que, en cada una d'aquestes situacions polítiques, a les vuit del matí ha de poder obrir la persiana. Nosaltres defensem això: que pugui obrir la persiana i que pugui continuar. De política, n'hem de fer? sí, siga quina sigui la situació, hem de fer que aixequi la persiana. Aquesta és la política que entenc que hem de fer.
Foment del Treball, a la qual està adherida Cecot, s’ha fixat com a objectiu el retorn de les empreses catalanes que van traslladar la seu social. Creu que és possible?
S’ha d’intentar. No serà fàcil. Ara li dius a un banc que està al País Valencià que li digui al president d'allà que se’n torna. Potser hi ha empreses més fàcils. Moltes grans empreses haurien d’haver tornat.
I per què no ho fan?
Potser perquè, més enllà de les excuses polítiques, s’ho miren des d'un punt de vista econòmic. Potser els tractaments fiscals que tenen allà són millors que els d'aquí, que això també podria ser.
Com veu el país en aquest moment?
Estem en una situació complicada. La tardor no serà fàcil pels motius que tothom diu. La incertesa no és res nou, va començar fa temps, però abans treballaves amb un problema que es diu virus i, ara, encara tens el virus i, a sobre, el problema subministres, d'energia, una guerra, ... i una inflació descontrolada de la qual es va fer una mala diagnosi inicial. Alguna cosa s'ha de fer. Està tot en mans del govern espanyol?, no, sincerament, no, però pot fer més coses.
Troba encertades les mesures que ha anunciat el govern espanyol? L’increment de impostos a la banca i a les elèctriques pels seus beneficis?
Si el que es vol és subvencionar a la gent, és una mesura efectiva pagar-los els bitllets de tren, als que tinguin tren, eh!, que a Caldes de Montbui no tenim tren!. Però això no soluciona el problema. A aquella persona que li pagues al bitllet de tren, quan vagi al súper a comprar no es trobarà amb que ha baixat de cop els preus. La inflació serà la mateixa, no ho solucionen. Han fet una cosa que encaixa amb la ideologia del govern, que no la critico, únicament la defineixo. No crec que aquestes mesures siguin efectives. per què? A les elèctriques i a la banca, si els apugen els impostos, probablement ho acabarem pagant tots. Però han sortit al diaris i a les televisions.
“Atenció!, que si no es compra més deute públic d'Espanya serà un problema molt greu"
Calien unes altres mesures?
Si vols incidir sobre la inflació has de prendre mesures que frenin els preus. Tampoc cal inventar: que preguntin als socis europeus com s'ho fan. Igual tenen una idea. No cal que inventin la roda. Hi ha mesures que ja ens han vingut donades: una és l'increment dels tipus d'interès del Banc Central Europeu i això tindrà unes conseqüències. És una mesura lògica per refredar l'economia. I, atenció!, que si no es compra més deute públic d'Espanya serà un problema molt greu. Sí, ens paguen els bitllets de tren, però ningú ens comprarà el deute públic. Això empitjorà la situació de l'Estat espanyol i li serà molt difícil finançar-se. I si no vénen diners de fora, hauràs de recaptar diners a dins i això suposa impostos. D’on els trauran?, dels de sempre, de l'empresa, i quan dic l'empresa molta gent pensa en el ‘senyor Zara’ o en el ‘senyor Mango’, però no ens equivoquem, l'empresa és aquell senyor que va al teu costat al tren quan vas a treballar, que té un petit despatx, un taller o és autònom. L'empresa és això, no cal que pensem en les grans. Haurien de pensar en eliminar el frau fiscal.
De qui és culpa que no s’elimini?
No és per culpa dels funcionaris. No es donen les instruccions o els mitjans necessaris. No hi ha voluntat política. Com deia el president Abad, a nivell europeu no estem homologats en moltes coses. Ens manca qualitat democràtica. Això vol dir que en els polítics no hi ha una voluntat de serveis com hauria de ser [...] L'Estat és com una empresa en la qual els accionistes fa una aportació de capital cada any. Si n'hi ha que enganyen, anem-los a vigilar.
Hi ha més mesures?
Reduir la despesa pública, que no vol dir reduir l'educació o la sanitat.
Quan s'ha parlat d’això, sempre ha passat ...
No ha de ser així. L'optimització de la despesa pública pot venir per moltes vies: hi ha ministeris, conselleries, regidories i càrrecs públics que no tenen sentit, com tampoc en tenen algunes subvencions. Hi ha moltes coses que es poden ajustar millor del que s'està fent.
L'absentisme laboral també és un gran problema. Amb dades de l'Associació de Mútues d'Accidents de Treball, resulta que, de tota la població activa de l’Estat, hi ha 1,3 milions, com tota la població del Vallès, que no treballen cap dia de l'any. No són sempre les mateixes persones, però aquesta és la xifra total. Això, a les empreses ens costa 2.000 milions d’euros, però a la seguretat social li costa 4.000 milions, sense comptar l’import del que deixen de produir aquestes persones.
El seu antecessor, Antoni Abad, adverteix que al Vallès hi ha inversions d’empreses locals per més de 600 milions d’euros que encara esperen l'autorització de l’administració catalana. Què es pot fer per evitar aquest immobilisme? Què fa Cecot?
Ens preocupem per inversions estrangeres de 600 milions i, sobre la taula de l’administració, en tenen d’altres aturades per 600 milions d’empresaris locals. Què ha fet Cecot? El que va fer el president Abad: dir-ho en privat i, també, públicament.
“Que el polític escolti i pregunti a l'empresa, al treballador, al ciutadà, perquè sembla que no escolta ni qui el vota”
Canviarà l'actitud de l’administració?
No sé si ens tocarà la loteria. És la gran lluita. Seria homologar-nos a les democràcies a les quals ens volem assemblar. Que el polític escolti i pregunti a l'empresa, al treballador, al ciutadà perquè sembla que no escolta ni qui el vota. Cansa repetir les coses, sempre amb educació, bé, l’educació no cansa, però si que cansa que no facin res. Potser és el moment de dir prou.
I pel que fa a les infraestructures, no és el moment de dir prou?
Està al mateix sac. Nosaltres ja vam fer un acte per la B40. Després de 30 anys, per construir 20 kilòmetres, què més hem de dir? Tenim tots els arguments, però penses: els he de tornar a dir el mateix? Hi ha coses que no s'entenen. [...] Al final, l’obligació d’aquests empleats temporals és fer la seva feina, la feina que els encarrega la societat i no la fan.
Una reivindicació liderada per l’empresariat del Vallès...
Ho ha liderat les empreses, que són els empresaris i els treballadors. En el cas de les infraestructures, els grans perjudicats són aquella gent que col·labora amb nosaltres a les empreses i que s’han de moure. Això no és, com s’ha dit, per beneficiar a determinades empreses, no, no, no, el gran beneficiat és la societat, som tots. Els nostres treballadors perden moltes hores per desplaçar-se d'un lloc a l'altre, amb riscos. Aquí hi hem d’afegir qüestions de sostenibilitat.