Àlex Sicart és emprenedor, té 18 anys i Forbes el considera una de les 30 personalitats més influents amb menys de 30 anys. De fet, és el més jove tant a Espanya com a Europa. Un nou reconeixement que li arriba després de crear Students's Manager i Sharge. Tot just després de sortir dels Escolapis de Sarrià, VIA Empresa l'entrevista a les oficines de Codeworks al 22@, on ha realitzat un curs de programació de 3 mesos. Partidari de l'educació budista, té pensat fer el seu camí en el blockchain i canviar el món sense passar per la Universitat.
Emprenedor jove, influent i amb reconeixement. Com et sens?
Estic molt orgullós. Aquesta revista dóna reconeixement a persones joves i grans sense necessitat d’haver passat per un procés, una carrera o un doctorat. Tot i que a vegades et veuen com un nen que hauria d'estar a l'escola en comptes d'una reunió, Forbes fa que t'escoltin.
Tot èxit té el seu camí previ.
De petit sempre estava fent coses boges. Per simple que fos, buscava la creativitat i la màgia. Vaig tenir molts problemes amb el sistema educatiu però del problema, en vaig fer una solució. Vaig crear una aplicació -Student's Manager- amb un company que servia per passar-nos apunts i compartir tot allò que no sabíem. Ho vam intentar comercialitzar en una escola de negocis però es va quedar encallat i vam decidir seguir camins diferents. Vaig passar de l'educació que no té solució a Espanya a l'energia que és apassionant però tampoc té solució. No es pot ni revendre ni monetitzar l’energia que tens a casa. D’on i com agafarem l’energia perquè tots els cotxes elèctrics circulin?
"La regulació et paralitza a l'hora d'emprendre. En economia col·laborativa i energia, reps per tots costats"
Aquí és on entra Sharge.
Des que va començar fins ara mateix, Sharge ha estat una olla que no ha parat de donar voltes. He tingut més reunions amb Endesa, grans companyies i advocats que temps per centrar-me en el producte i fer que la gent pugui compartir el seu endoll amb el conductor d’un altre vehicle elèctric. Hem estat bastant fotuts per la regulació espanyola i fins i tot hem pensat de traslladar la seu social a un altre país com Estònia o Suïssa. La regulació et paralitza a l'hora d'emprendre. En economia col·laborativa i energia, reps per tots costats i et preguntes fins quan?
Fins quan?
Oficialment, ja no sóc membre de Sharge. M’ha fet molta pena perquè és un projecte apassionant però m'ha donat molts problemes. Ens hem passat massa temps en reunions. Bàsicament, tens un software i un producte desenvolupats però no pots fer res per la regulació. Aquí, per constituir una empresa has de pagar 400 euros més els advocats mentre que a països del Nord paguen només 15 euros. Ara em dedico al software (el que permet interactuar sobre l'objecte) i no he de donar explicacions a grans empreses o a governs. No sóc una persona de negoci.
És vox populi que regulació, tecnologia i emprenedoria no van de la mà…
Si la tecnologia està en aquesta punta, la regulació està just en l’oposada. També per interessos polítics. El blockchain n’és un bon exemple. Pot ser que hi hagi empreses de Barcelona que aixequin 25 milions en criptomonedes en només 15 segons però que no hi hagi cap llei per regular-ho. Tot i que trigaríem unes quantes sessions en explicar-li a un polític què és un blockchain, és un tema fàcil de regular i que està movent molts diners. Igual que l’economia col·laborativa. Als Estats Units ja li diuen simplement economia.
"El moment per emprendre l’ha de decidir cada persona. És tant vàlid als 150 anys com als 5 anys."
Hi ha prejudicis a Espanya en el món de l’emprenedoria?
Pel que fa a l’edat, no és com als Estats Units on s’aplaudeix a tothom. Fins i tot a un noi que no li agrada el que fa a l’escola i té ganes de crear. A Espanya es veu malament i has de seguir un camí. El moment per emprendre l’ha de decidir cada persona. És tant vàlid emprendre als 150 anys com als 5 anys. Programar cada vegada serà més fàcil però s’ha d’incentivar que s’ensenyi a les escoles.
Tu has tingut algun impediment a l’hora d’emprendre?
N’he tingut a l’hora de no continuar els estudis i voler emprendre. Els meus pares m'han entès però molta gent creu que seràs pobre i no tindràs cap sortida si no vas a la Universitat. A les empreses no es valora d’on vens, la teva nacionalitat o si ets home o dona, sinó què saps i què has fet. Hauríem de fer allò que ens apassiona i no el que ens estan dient que hem de fer.
Si no vas a la Universitat, se t'obren nous camins.
Vull anar als Estats Units. M'interessa un centre d'aprenentatge autodidacta on aprens de tothom i intercanvies idees. Em baso en l'educació budista: has de seguir el camí que tu mateix et marques i tu ets el teu propi descobriment.
Què estàs descobrint ara?
He creat un núvol descentralitzat que és un portal que permet enviar fitxers il·limitats a través de l’Internet distribuït. Contribueixo a un sistema de fitxers on no hi ha una entitat central com Google que et diu on has de penjar el teu fitxer. Tots els usuaris tenen el mateix computacional i a través de blockchain, és impossible que els fitxers es perdin, es modifiquin, es repliquin o se censurin. Per exemple, en el porno, a Internet hi ha milers de còpies que fan que sigui més gran, ocupi més i sigui més lent. La primera gran revolució del blockchain no és millorar-lo sinó que la gent vegi que millora la seva vida.
"El porno sempre que inverteix és un èxit"
Queda molta pedagogia per fer...
El més important és donar a conèixer el perquè es va crear una tecnologia. S'està donant una idea equivocada del blockchain i això ja va passar amb Internet o la realitat virtual. El porno era el seu principal inversor i tothom va pensar que seria una catàstrofe mundial. El porno sempre que inverteix és un èxit. Les tecnologies s’haurien d’enfocar a democratitzar molt més la societat. Ara estic investigant com es pot aplicar el blockchain en el crèdit que està restringit a moltes persones d'arreu del món per ser d'una família o tenir una ideologia. Està desfasat i hauria de canviar radicalment.
Com t'imagines l'endemà?
No s’estan venent com realment són i no crec que s’arribin a utilitzar amb el propòsit que es van crear. Les persones no estan ni estaran mai preparades per aquesta tecnologia per com ho utilitzaran les empreses que no els interessa que les transaccions siguin visibles. Si les blockchains es connecten entre bancs, això facilitarà pagaments, transferències instantànies i processos sense cap cost estructural. Quan l'euro deixi d'existir, cada banc podrà establir la seva pròpia moneda. Aniràs a un banc i acceptaran Banc Sabadell tokens (moneda virtual). Tot i que aquest canvi, no el faran els bancs sinó les grans empreses. Al futur no seràs de dretes o d'esquerres sinó de Google, Apple o Amazon. Per què voldran un banc si ells ja tenen milions d'usuaris? Facebook ja va dir que volia convertir-se en un banc. Vivim en un món en què les companyies acabaran sent propietàries de tot.