Els líders de Corea del Nord i Corea del Sud, Kim Jong-un i Moon Jae-in, han signat una declaració en la qual es comprometen a impulsar la "completa desnuclearització" de la península coreana. La dictadura de Corea del Nord és un gran desconegut per a l'economia mundial. No apareix ni a Google Maps. Si emprendre ja és prou complicat, fer-ho en un país sota un règim autoritari esdevé un repte molt més gran. El director de l'Institut d'Innovació Social d'Esade, Ignasi Carreras, defineix fins a cinc riscos a l'hora d'instal·lar-se empresarialment en països en conflicte o sota règims autoritaris. "El més evident és el risc de corrupció; l'oligarquia que està al davant de l'estat tracta d'aprofitar-se de tota la inversió estrangera".
Conflicte i inversió estrangera
A principis de 2015, la situació política i social a Nigèria no podia ser més inestable. Després del segrest de 276 noies, el grup terrorista islàmic Boko Haram s'havia fet fort al nord del país i, al mateix temps, l'exmilitar Muhamadu Buhari es convertia en el primer candidat capaç de derrotar el Partit Democràtic del Poble (PDP), que governava el país des de la caiguda de la dictadura militar d'Abacha. El context es va traduir en una caiguda del 48,7% de la inversió estrangera. Tot i la davallada, el gegant africà es va mantenir com el mercat més atractiu per a les multinacionals americanes i europees, especialment interessades en l'extracció de petroli. Les seves instal·lacions al voltant del Delta del Níger han viscut tot tipus de conflictes bèl·lics entre població local, el govern i elles mateixes. Tot i això, la majoria no renuncien a la seva posició al país.
La violència no és l'única amenaça en els països en conflicte o autoritaris. El diari El País publicava el 2013 l'article La extorsión de los Obiang, en què diversos empresaris espanyols instal·lats a Guinea Equatorial explicaven tot tipus d'extorsions i abusos perpetrats per la mateixa família Obiang i per altres actors locals que dificultaven en extrem la seva activitat. I podríem seguir la llista amb la Zimbabwe de Mugabe, Líbia, Sudan,...
Carreras avisa que, en definitiva, el funcionament amb normalitat del negoci pot estar lligat al pagament sota mà. De no acceptar-ho, la quantitat de traves que es pot trobar l'empresari per fer la seva activitat pot ser inassumible. "Clar que, en cas de pagar, estàs participant en un sistema de corrupció que pot tenir conseqüències legals importants", adverteix Carreras, que recomana no acceptar aquestes extorsions. "Si vols treballar en aquests països, has d'assumir els riscos".
Carreras: "L'oligarquia que està al davant de l'estat tracta d'aprofitar-se de tota la inversió estrangera"
El segon risc és el de la inseguretat jurídica que, de nou, es tradueix en barreres per dur a terme amb normalitat el negoci. "En aquests països no hi ha una divisió de poders clara, i pots trobar-te en situacions en les quals compres un terreny i, de cop, varien la seva qualificació per impedir que puguis fer l'empresa que hi tenies prevista allà". De nou, la solució sol ser passar per caixa. "Per superar aquests tràmits, l'oligarquia local pressiona per rebre un pagament o per incorporar un soci local que es lucrarà sense aportar realment res a la companyia". Carreras considera aquest el risc més important, ja que no es poden preveure els canvis d'una normativa que no respon a la lògica jurídica.
Els riscos, però, no només venen per la dinàmica política i social del mateix país. "En aquests estats no es compleixen les normatives internacionals de l'Organització Internacional del Treball, pel que és probable que les empreses instal·lades rebin pressions per part d'ONGs i activistes mediambientals per mala praxi".
Els dos darrers riscos estan relacionats amb la violència: per una banda, per la confrontació entre bàndols que pot comportar una situació d'inseguretat política, i, per l'altra, pel grau de delinqüència que es registra en països amb moltes desigualtats.
Assumir la realitat
Davant de la pregunta de com protegir-se d'aquests riscos, les empreses donen respostes diverses. "El 50% et diran que no s'ha d'entrar en la dinàmica de la corrupció, i l'altra meitat dirà que sí", exposa Carreras, que comparteix opinió amb el primer grup. "Pagar per guanyar un contracte és la pitjor opció, ja que perjudiques els que juguen net i, a més, passes a ser un corrupte, i això pot comportar penes de presó".
Pel professor d'Esade, tenir activitat en aquests països comporta acceptar unes circumstàncies difícils. "Ja saps que tindràs un ritme d'activitat fins a cinc vegades més lent del que és normal. Si t'arriba una màquina al port, te la poden tenir retinguda fins a tres anys, quan no hauria d'estar més de 15 dies".
Quant a la seguretat, moltes empreses opten per la contractació de personal privat, que pot ser molt important "sobretot en països que vénen de situacions de guerra i tenen una població molt militaritzada". Alhora, algunes d'aquestes companyies protegeixen els seus treballadors amb recintes aïllats, però Carreras no ho veu com una solució ideal. "Són espais molt asfixiants i, juntament amb la situació del país, compliquen la retenció d'empleats al territori durant gaire temps".
Règims blanquejats
No tots els països autoritaris responen a aquest perfil tan poc atractiu per a les empreses. Qatar, per exemple, funciona sota una monarquia absoluta, i això no sembla afectar a la seva imatge de país estratègic per a fer negoci. Si a aquests països la situació és més fàcil és perquè compten amb una capacitat econòmica pròpia important. "No només tenen un entramat empresarial ric, sinó que, a més, tenen interessos a l'estranger, pel que són els primers interessats a respectar les regles del joc".
En aquests contextos, moltes empreses estrangeres opten per la contractació de personal de seguretat privat
Malgrat les denúncies que aquests estats acumulen en qüestions com els drets dels treballadors i la situació de les dones, Carreras considera que el risc pels inversors i empresaris és mínim: "Si compleixes amb les regles del joc, no has de tenir problemes".