Sortida de l'Imagine Express 2018 amb Renfe SNCF des de Sants | Berta Vicente (Imagine Express)
Sortida de l'Imagine Express 2018 amb Renfe SNCF des de Sants | Berta Vicente (Imagine Express)

36 hores d’emprenedoria express

Pugem al tren de l’Imagine Express per veure com és el procés de creació d’una idea disruptiva de la mà de futurs emprenedors

Pujar al tren de l’Imagine Express és tot un privilegi. Un privilegi que també genera por. “Molts dubteu sobre per què sou al tren, però sou aquí per un motiu”, explicava per a sorpresa de molts la directora del programa, Daria Shornikova, el passat divendres a tall de presentació de l’aventura. “Molts somiàveu de petits a ser astronautes, viatjar arreu del món... Algú volia ser una sirena, però això no ho podem aconseguir”, continuava per portar una mica de riure a l’auditori i trencar amb la tensió del moment, “altres voleu ser en un futur com Elon Musk i Steve Jobs, aquests són valors que sí que compartim amb vosaltres”.

VIA Empresa ha viscut de prop durant 36 hores aquesta aventura emprenedora 

Els 39 emprenedors participants de la cinquena edició d’aquesta hackatrain es troben a punt de tancar el que, al final, definiran com una de les millors experiències de la seva vida. Ho faran presentant els seus projectes al 4YFN aquest dilluns en els últims minuts del compte enrere del marcador groc que els ha acompanyat des de Barcelona fins a París amb Renfe-SCNF – que per cinquè any consecutiu s’ha sumat a aquesta bogeria emprenedora cedint els seus vagons- i des de París fins a Londres.

Fotografies dels 'dreamers' de l'Imagine Express 2018   Berta Vicente

Fotografies dels 'dreamers' de l'Imagine Express 2018 | Berta Vicente

Perquè el viatge és així, frenètic. Si cap a les 10 del matí començaven a córrer els 5.000 minuts emprenedors i els dreamers passaven al ball de cadires de l’speed dating per fer els equips, en un vist i no vist ja era hora de pujar a l’autobús en direcció a Sants per agafar el tren. Tota una aventura que VIA Empresa ha viscut de prop durant 36 hores.

La metodologia Lombard

El rellotge marcava les 13.10 h quan des de lluny es podia veure una imatge curiosa: prop de 50 persones entre dreamers i equip vestits amb vambes i samarretes grogues pujaven amb il·lusió –i ja sense dubtes- al tren. Alguns els miraven, preguntant-se què passava, segurament no sabien que algun d’aquests nois pot crear el gadget que doni suport a la seva malaltia o faci la seva compra online més amena.

Idees com aquestes són les que durant les sis hores i mitja de viatge s’han anat exposant, debatent, rebatent i millorant. Perquè precisament en això es basa el mètode que utilitza l’Imagine Creativity Center. El seu nom és Lombard i fa referència a un carrer de San Francisco. “Era una via intransitable perquè tenia molta pendent. Un enginyer un dia va dibuixar un trajecte amb corbes al carrer recte i ho va convertir en transitable i atractiu per als visitants. És un exemple de com es pot convertir un problema en una oportunitat”, explica Shornikova.

La primera fase consisteix a reformular el problema – els reptes proposats per IVI, Otsuka, Fundació Banc Sabadell, Ikea i Suez-, la segueix una altra de divergència i una de convergència. La qüestió és donar la volta a l’element que es vol millorar, deixar anar totes les idees boges que puguin sorgir – “No busquem qualitat, busquem quantitat d’idees. No tenir idees és una mala idea”, es podia escoltar per part de l’staff- i acabar amb una selecció de les més innovadores i viables per confeccionar la primera proposta de solució al repte.

'Dreamers' al tren en direcció a París   Berta Vicente

'Dreamers' al tren en direcció a París | Berta Vicente (Imagine Express)

La teoria és senzilla, la pràctica... no és complicada, però sí divertida. O això deurien pensar els passatgers que s’equivocaven de vagó i entraven en aquest ecosistema emprenedor. El paisatge no era més que finestres plenes de post-its de colors, cridòria i gent amunt i avall. Guirigall? No, és part del procés creatiu.

Primers resultat del brain storming

Quatre hores de viatge ja van ser suficients per tenir identificat el problema. Passejant pel vagó on se situaven els equips amb el repte d’Ikea, s’escoltaven coses com: “Què ha de fer a un client tenir la mateixa experiència a la botiga física que a l’online?”. Precisament sobre això treballaven en Camilo Roa, en Rafael Martínez i en Javier Francés, en l’omnicanalitat. “El nostre principal desafiament és crear una experiència mobile per rescatar l’èxit d’Ikea de la botiga i convertir-lo en una alta satisfacció digital”, assenyalava Roa.

Sobre la taula hi havia els famosos post-its i també cartes amb el nom d’empreses destacades com Facebook o Amazon per intentar identificar com resoldrien ells la problemàtica. Un exercici que “permet obrir la ment i pensar d’una altra manera”, afirmava el dreamer. Els deixem pensant en el projecte que tenen entre mans, però seguint-lo amb atenció per part de la Mosiri Cabezas, directora d’estratègia digital d’Ikea, i mentora a l’Imagine Express.

Cabezas: “Volíem veure si som capaços d’innovar sortint de la zona de confort i posant en tren sis genis”

Ella coneix de primera mà quina és la problemàtica a la qual s’enfronta la multinacional i sap també que calen noves maneres de pensar: “Volíem provar coses noves, veure si som capaços d’innovar sortint de la zona de confort i posant en tren sis genis, alguns dels quals no havien trepitjar mai una botiga Ikea perquè viuen en països on no n’hi ha”.

En un altre vagó, tot i que molt a prop, l’ecosistema emprenedor era diferent. D’entrada, perquè la música de la DJ amenitzava la feina; també perquè els projectes ja anaven un pèl més avançats. Un bon exemple és Xupa Xips, un caramel en forma de piruleta que recull la saliva i detecta si l’usuari té alguna malaltia. La idea ja va ser guanyadora de l’iFest, que va tenir com a premi aquesta estada a la hackatrain. “Fins al moment sabíem que ens centrem en els nens amb diabetis tipus 1. Ara pensem en ampliar-ho a més malalties en un futur i en com fer que als nens els vingui de gust menjar el caramel”, ens comentava la dreamer Diana Ballart.

Ballart: “10 minuts aquí són com tres hores a fora”

La proposta és crear una app que inciti al nen a jugar. És una prova que necessita una certa quantitat de saliva, de manera que el joc ha d’enganxar l’infant per obtenir-la. L’aplicació és una idea que se’ls va acudir al tren fruit del context. “10 minuts aquí són com tres hores a fora”, concloïa Ballart la conversa, somrient els seus companys amb un gest que s’entenia com un “continuem amb la feina”.

A les 19.53 h arribava el tren a la capital francesa. El cansament es començava a notar en les cares dels dreamers, però la foto al costat dels trens de Renfe-SNC, la xerrera que tenien i les ganes de continuar treballant a l’hotel demostraven que les piles encara tenien càrrega.

Donar forma a les idees

El dissabte va començar fort: sessió de running a les 6 h des de l’Arc de la Défense fins a l’Arc de Triomphe. Massa dur? No si es té en compte que després tocava esmorzar i dedicar 30 minuts al mindfulness. A les 9 h en punt, els dreamers ja tornaven a escoltar amb atenció les indicacions dels organitzadors per passar a la següent fase del mètode Lombard amb el prototipatge.

 

 

Al llarg del divendres ja es va veure que les relacions quallaven als equips, però l’endemà tot era més clar. El CEO de l'Imagine Creativity Center i ideòleg del programa, Xavier Verdaguer, és un ferm defensor de la diversitat en els equips: edat, especialització, experiència i procedència. “Com més diversitat hi ha, com més diferents són les persones, millor funcionen els projectes”, ha recordat al llarg de les 36 hores que hem compartit amb ells.

Verdaguer: “Com més diversitat hi ha, com més diferents són les persones, millor funcionen els projectes”

Això també engloba les empreses participants, les quals poden semblar estar molt lluny de la filosofia emprenedora i startup dels joves. Però res més enllà de la realitat. Tots han vestit de groc aquests dies i res els ha diferenciat, lluny ha quedat la incomoditat que senten els emprenedors al passar per les portes d’una gran companyia o la de les organitzacions en un esdeveniment de startups. “Imagine fa que es trobin i siguin iguals. El que més ens costa, però estem aconseguint, és que al final les empreses grans contractin els emprenedors o inverteixin en ells”, sentenciava Verdaguer.

Entre les propostes que algun dia una empresa pot comprar o invertir-hi hi ha Fly me to the moon. En Marc Gaixas va pujar al tren amb un prototip del producte, una urna que ha de portar les cendres dels difunts a l’espai, i abordava el dissabte amb ganes de millorar el màxim possible la idea. “Volem canviar el funeral tradicional i fer-lo més alternatiu, memorable, econòmic, responsable amb el medi ambient... que el fet de dir que l’avi és al cel sigui així”, relatava com si d’un pitch es tractés. Per a la jornada per davant, tenia clar que volia millorar la tecnologia de llançament, de seguiment i de recuperació.

BIDA és un altre exemple, una ampolla amb un xip associada a un dispositiu intel·ligent que vol fomentar el consum d’aigua entre els universitaris a Xile. És un producte ideat per tres dreamers xilens que veuen com els mals hàbits alimentaris dels joves al seu país és un problema. “El consumidor comprarà l’ampolla i l’emplenarà en els dispensadors intel·ligents. Com més aigua beguin, més descomptes rebran per part de les marques associades”, explicava la Janet Evans. El producte també està associat a una xarxa que connecta els universitaris perquè es coneguin entre estudiants de diferents carreres.

Sistema ideal per l'equip de BIDA

Sistema ideat per l'equip de BIDA | A. Corón

En una altra taula de les taules rodones de l’àmplia sala de l’hotel Melià Défense hi trobàvem possiblement l’equip amb la mitjana d’edat més inferior amb una forquilla dels 17 als 21 anys dels emprenedors. El seu producte és una aplicació per a Ikea, concebuda com el Shazam dels mobles i que preveu que un usuari pugui fotografiar catàlegs de revistes i objectes per cercar-ne de similars a la botiga online de la multinacional.

També cridava l’atenció del dispositiu per a la reproducció assistida dissenyat per al repte d’IVI. És un dels projectes que també preveia tenir aquell mateix matí llest el disseny i prototip del gadget, el qual vol ajudar les dones a saber quin el millor moment per concebre i preservar els seus òvuls. Les usuàries podran rebre els resultats al seu mòbil mitjançant una aplicació i fer-se la mateixa prova a la farmàcia, el que ho converteix en un procés molt més ràpid i econòmic. De fet, és un dels projectes que Verdaguer veu amb més sortida, just quan ens hi acostàvem l’emprenedor en sèrie debatia amb ells com  havia de ser la seva presentació al punt de venda i els animava a tancar els últims detalls per fer el prototip.

Però a la sala no tot era motivació i resultats clars. Com el mateix Verdaguer reconeixia que cada any algun grup té alguna crisi i enguany no ha estat una excepció. Un dels grups d’Otsuka va patir un petit estira i arronsa amb el seu creatiu, el qui no estava disposat a cedir en la seva idea davant els consells dels seus companys. Just quan intentàvem parlar amb ells, ens trobàvem una taula buida. Segurament els dreamers van optar per airejar-se i refrescar les idees.

A tota màquina per captar els inversors

Deixàvem els dreamers després de 36 hores d’emprenedoria amb ells amb projectes amb cos. La tarda que tenien per davant s’augurava fructífera, i així havia de ser, perquè l’endemà s’enfrontaven a la fase clau: el pitch davant dels inversors. Els resultats? Aquest dilluns a la tarda en la presentació dels guanyadors al 4YFN.

Més informació
Nascuts al tren de l’emprenedoria express
"El 60% dels projectes d'Imagine s'implementen al mercat"
Cinc anys al tren dels somiadors
Emprenedoria: no sense el meu equip
Avui et destaquem
El més llegit