La revolució del finançament col·lectiu

A la plataforma pionera Verkami s'uneixen altres que van creixent a l'Arc mediterrani, com Goteo i LaTeuaTerra

Els fundadors de Verkami | Cedida Els fundadors de Verkami | Cedida

L'esglèsia Skate de l'artista urbà Okuda San Miguel es va rehabilitar amb ajuda de crowdfunding, convertint en tot aquell que va posar el seu granet de sorra en un Médici del segle XXI. La pel·lícula Stockholm fou la primera finançada col·lectivament que va guanyar un premi Goya. De la mateixa manera el projecte 'Biciclown' va fer la volta al món pedalejant durant 13 anys. Gràcies a aquestes aportacions han pogut veure la llum sense tocar a la porta dels inversors convencionals iniciatives tant dispars com còmics, jocs de taula, recuperació de la ramaderia convencional, documentals, recursos judicials contra projectes urbanístics, cultius ecològics, congressos o cafeteries socials. És la revolució del finançament dels xicotets i mitjans projectes, que a més, s'arrelen a l'Arc mediterrani. Parlem de Verkami, Goteo i LaTeuaTerra.

Verkami, els pioners a Europa des de Mataró

Els pioners del crowdfunding europeu el van crear un pare biòleg, Joan Sala, i els seus fills Adrià Sala, historiador de l'art, i Jonàs Sala, doctor en física. En desembre de 2010, a Mataró, van decidir posar en marxa Verkami inspirant-se en models dels Estats Units i entrant en projectes culturals, "sense cap experiència prèvia en emprenedoria". Als tres els unia el fet de ser "grans consumidors de cultura", com explica Jonàs: "Ens pareixia interessant treballar amb autors que admiràvem i que pogueren utilitzar aquesta ferramenta que et permet participar d'una manera molt més propera i creativa que el consum cultural habitual. És diferent anar a una tenda a comprar un llibre que participar en la seua campanya, conéixer a l'autor, parlar amb ell i sentir-te part de la seua creació, encara que siga amb una xicoteta contribució".

"És diferent anar a una tenda a comprar un llibre que participar en la seua campanya, conéixer a l'autor...", apunta Jonàs Sala 

El cofundador es mostra satisfet amb els resultats, que han fet créixer la família: ara l'empresa compta amb 10 treballadors. Conta que el primer any van finançar uns 100 projectes i ara aconsegueixen ajudar a tirar endavant uns 1.000 anuals. Les dades totals són: 7.791 iniciatives finançades, 39,3 milions recaptats i 1,1 milions de mecenes. Els projectes que més han recaptat en la seua història són: la pel·lícula documental L'endemà, que en 2013 va arreplegar 348.830 euros; la minisèrie de ficció 1714, El Preu de la Llibertat, coproduïda per TV3, la Xarxa i Prodigius Cinema, on els mecenes van aportar 226.605 euros; la roba interior íntima Cocoro, que absorbeix la menstruació, i que va tindre un suport de 169.652 euros; el projecte 'La lluita continua' en memòria del jove Guillem Agulló, assassinat per l'extrema dreta, i que va tancar recentment, en gener de 2020, amb 134.461 euros; i el projecte d'Òmnium Cultural 'Catalans Want To Vote' que va portar a 1.000 castellers a 8 capitals europees i va sumar 130.505 euros.

Més info: Verkami: la referència en 'crowdfunding' cultural

El triomf de Verkami, sosté Jonàs, és la seua elevada taxa d'èxit, d'un 73%, molt superior a la mitjana de les grans plataformes internacionals, que estan al voltant del 20 i el 30%. "Això s'explica pel fet que treballem de forma molt personalitzada amb les propostes que rebem. Acompanyem als autors en tot el procés, des de la creació fins a l'enfocament, les recompenses, la descripció o la promoció", assegura. L'empresa manté la seua estructura sense subvencions ni inversors, només han crescut de forma orgànica, cobrant un 5% del total aconseguit en cada projecte exitós. És a dir, han facturat quasi dos milions d'euros en els seus 9 anys de vida. "No és un gran negoci, però ens permet a tots tenir un sou. Estem contents de poder viure del qual hem començat nosaltres, és un orgull", sosté Jonàs Sala.

I quines són les claus de l'èxit per aconseguir els objectius econòmics marcats? "En primer lloc, necessites un bon projecte o idea. Després has de saber comunicar-la molt bé i oferir recompenses interessants per als mecenes. Però el més important és la comunicació: sense una campanya de comunicació, no funcionarà. No som mags, no aconseguim diners del no-res. Qualsevol projecte té el seu públic, hem de trobar la manera d'arribar a eixe públic. S'ha de començar a comunicar des d'un estadi molt inicial de la idea, de manera que quan llances la campanya siga com una culminació del que has estat fent fins ara, com un final feliç: a veure si ara, entre tots, fem el projecte realitat, ho fem tangible", explica el cofundador. 

Goteo, la mallorquina per a projectes socials

Amb domicili social a Palma de Mallorca, Goteo naix com a alternativa de finançament per a projectes socials, amb "petjada positiva a escala democràtica, social i ecològica". Així consta en textos de l'empresa, perquè no han atés a les nombroses peticions d'entrevista d'aquest diari.

Anem a les xifres que té publicades aquesta plataforma. Des dels seus orígens en 2011, han recaptat un total de 9.665.802 euros, quantitat que ha crescut cada any. A més, té un 79,08% de projectes exitosos de mitjana dels 1.497 que s'han publicat (s'han presentat molts més, fins a 5.597). Entre els projectes amb més donants destaquen molts periodístics. De fet, els dos primers són '#YoIBEXtigo' i '#PorTodas', ambdós del diari La Marea, que van collir un total de 187.233 euros. El tercer és 'Top Manta. Roba legal feta per gent il·legal' que va impulsar el Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona i que va aconseguir 67.184 euros. El quart és una col·laboració per finançar el diari digital CTXT, que va arreplegar 72.883 euros i el quint, una contribució de 77.260 euros per a Maldita.es, projecte periodístic contra les faules.

La plataforma Goteo sí que rep finançament públic. Constituïda com a fundació d'utilitat pública, van registrar uns ingressos de 230.722 euros -dades de 2018, les últimes que han publicat- procedents de: subvencions públiques (un 56%), concretament de la Diputació Foral de Guipúscoa, de l'Ajuntament de Barcelona, del Ministeri de Cultura i del Ministeri de Treball; comissions per la gestió de la plataforma (29%); serveis de creació de canals o formacions per a institucions públiques i privades (14%); i donacions (1%). 

LaTeuaTerra, la valenciana per protegir el medi ambient

Anem a València per conéixer l'única plataforma de micromecenatge especialitzada en "projectes innovadors que cuiden, respecten i milloren el medi ambient". Es tracta de LaTeuaTerra, una alternativa modesta que neix en 2017 de la mà del Grupo R Comunicación. "Hi ha gent que té bones idees ecològiques i no té els diners per dur-les a terme; per altra banda, hi ha qui no té eixes bones idees, però sí que està interessat a participar en projectes o idees de les persones que sí que les tenen. LaTeuaTerra posa en contacte als dos tipus de persones", expliquen des de l'empresa.

LaTeuaTerra

Les xifres d'aquesta plataforma són més humils perquè és una iniciativa més dins d'una empresa: han acollit 60 iniciatives mediambientals, de les quals 12 s'han acabat publicant; d'elles, quasi totes (11) han aconseguit els diners esperats ("l'únic projecte que no va tirar endavant va ser perquè els seus promotors van decidir paralitzar-lo", apunten). En total han participat més de 1.250 mecenes i s'han recaptat més de 40.000 euros.

A LaTeuaTerra han participat més de 1.250 mecenes i s'han recaptat més de 40.000 euros 

Totes les propostes que es presenten a LaTeuaTerra passen per un comité tècnic que valora si són "realment beneficioses per al medi ambient, acompleix la normativa i no produeix petjada de carboni". Una vegada aprovat, el promotor del projecte té 39 dies per donar-lo a conéixer i aconseguir el seu objectiu de finançament. Durant eixe temps, l'empresa ofereix "un servei d'assessorament personalitzat i de resolució de dubtes" per als impulsors de les iniciatives.

Més info: AlternaCoop recapta 7.550 euros per crear la primera benzinera solar valenciana

En aquest cas, el projecte que ha recaptat més diners i probablement el més popular és Esquellana, una iniciativa que treballa per la recuperació de la llana de les ovelles autòctones valencianes (guirra) i per la dignificació de l'ofici del pastor. Va aconseguir 12.000 euros. Una quantitat que pel tipus d'iniciativa, potser, mai haurien somniat si hagueren d'haver preparat un pitch i fer ronda d'inversors.

Més informació
Lateuaterra, ‘crowdfunding’ per a projectes ecològics
Avui et destaquem
El més llegit