Una cita, un minut, dos emprenedors

El bizbarcelona organitza diverses activitats de 'speed networking' en què corren les targetes, els nervis i sobretot els contactes

Desenes, si no gairebé 100 persones s'esperen al davant de l'espai de networking que ha organitzat Pimec al Bizbarcelona. Joves emprenedors amb texans i samarreta, motxilla a l'esquena i empresaris amb vestit blau i corbata. Empresàries preparades a sobre dels talons com a l'inici d'una cursa. Targetes a la mà. Els qui s'han apuntat entren al recinte amb l'experiència d'altres ocasions anteriors o amb els nervis de no saber què esperar.

L'Antoni Porras és el responsable d'organitzar aquestes trobades. Segons explica davant de més de 80 persones que s'han disposat al voltant d'ell, l'speed networking que s'ha repetit durant aquests dos dies de BizBarcelona està inspirat "en l'speed dating que els jueus organitzen per conèixer jueves", però combinat amb els negocis.

Aquestes sessions es divideixen en tres activitats, un speed networking, un elevator pitch i un networking lliure al final, explica Porras als assistents. Alguns es queden sorpresos i potser amb cara de desorientats entre tant concepte anglòfon. Porras afegeix que en aquestes activitats els participants són molt diversos: "Entre vosaltres hi ha emprenedors, inversors, empresaris, start-ups o simplement idees". Després d'explicar la dinàmica, el responsable de Pimec treu el seu xiulet i comença a disposar en l'espai els participants que obeeixen una mica incrèduls.

Porras avisa, "el més important ara és trencar el gel, ser precisos, explicar qui parla i què fa o què vol" i, sobretot, "no descartar a ningú, per molt allunyada que sembli que està del teu negoci, perquè aquesta persona té un univers de coneguts al darrere i això és el que més us interessa: contactes".

"Prepareu les targetes"
Dues fileres de persones enfrontades. A toque de pito i amb veu de tro, Porras dóna les instruccions per començar: "Prepareu les targetes, ready, steady, go!" i un rebombori eixordador d'idees, presentacions i intercanvi de targetes comença. "Vint segons", avisa Porras... i toca el xiulet. En el primer canvi de parelles es dóna de manera una mica accidentada. Coses de la logística.

La dinàmica es repeteix unes quantes vegades. Alguns participants es desmarquen temporalment i corren a buscar un bolígraf als companys que els observen des de fora de la zona de networking. S'escolten diversos idiomes. En Dídac Díaz explica el seu projecte de coaching: "La formació ha de ser personalitzada i hem de trobar la nostra carrera professional i reforçar el nostre talent més natural i genuí, creant valor per així resoldre problemes concrets que altres encara no han resolt". L'escolta la Carme Cusidó, una emprenedora que té clar que el seu futur "no es troba només en una empresa".

Cusidó participa en aquest networking per conèixer "gent i coses que ni sabia que existien", de fet, opina que tothom hauria de venir al BizBarcelona: els grans han de venir "per despreocupar-se del futur dels seus fills". Mentre que els joves, "per entendre que tenen més oportunitats si no tenen feina".

Un 'rondo' d'emprenedors
Canvi de dinàmica. Elevator pitch. En forma de rondo de futbol, els participants escullen un responsable de cronometrar el temps i cadascú té un minut per presentar-se i exposar el seu cas. Es formen quatre grups i comencen els discursos.

El ritme es calma i l'atenció es concentra en els que parlen. Es relaxa l'estrès d'estar pendents de fer un pas a la dreta o no tenir prou targetes per entregar a l'interlocutor. En aquesta activitat Porras apunta que els emprenedors han de tenir molt clar què diuen i com ho fan, "no hi ha ningú que conegui millor que tu el teu negoci, aquesta és l'ocasió per demostrar-ho, ser precís". Aconsella als participants que el més important és "parlar de beneficis, la gent està cansada de característiques, tothom parla de cotxes amb molts cavalls, però poca gent sap què és un cavall" i, a més "destacar-nos de la resta", afegeix. No sembla fàcil i això ho demostra com tremola la veu d'alguns dels participants.

El 'networking' ve després
La Silvia Hernández és agent de Caser Seguros i s'ha acostat a participar en aquesta activitat. "En un networking pots acabar recollint 100 targetes i d'aquestes aprofitar-ne només la meitat. I que d'aquesta meitat, només cinc acabin sent clients o gent amb qui puguis acabar treure quelcom. El networking real ve després", detalla Hernández.

Sobre això, Porras puntualitza que després de recollir les targetes s'ha de fer un seguiment: "S'ha de ser metòdic i classificar i seleccionar les que considerem més importants o rellevants i fer trucades a posteriori". Així mateix, afegeix, "no es pot descartar res ni ningú, perquè els coneguts i els saludats a vegades ajuden molt". Per Porras s'ha de sortir de la zona de confort i aprendre que aquest exercici serveix per conèixer-se a un mateix a part de conèixer gent nova i a dirigir-s'hi: "En una activitat així parles amb inversors o empresaris, depenent de l'interlocutor s'ha de modular el discurs".

"Repetir? Segur!"
En l'última fase del networking, més relaxada, els participants s'apropen de manera distesa a aquells altres que els han cridat l'atenció o causat interès. De manera més natural. En Gunther Spitzer és un corredor d'assegurances alemany instal·lat a Catalunya. Ha participat en diversos networkings anteriorment. Segons diu, a vegades no en treus cap contacte, "però en alemany hi ha un refrany que diu que t'has d'aixecar un cop més dels que has caigut". Repetiràs? "Segur!".
Avui et destaquem
El més llegit