"Afrontem el 2023 enmig de fortes turbulències: una guerra a Europa que ha accentuat el xoc energètic, una creixent polarització en les relacions internacionals que amenaça la globalització i una emergència climàtica cada cop més a prop del punt de no retorn". És l'advertència de l'Agència per la Competitivitat de l'Empresa en el seu estudi sobre l'Anàlisi de riscos i tendències mundials per l'any que comença.
Un treball que posa sobre la taula els set grans riscos que afronten les empreses catalanes en un context incert, marcat també per una "elevada inflació" i una "desacceleració econòmica que fa planar l'ombra de la temuda estagflació". Aquest escenari, alerta ACCIÓ, ha de ser valorat per les companyies del país.
- Tensió i polarització mundial
Les tensions geopolítiques, que estan conformant un nou ordre internacional més polaritzat, centren el primer risc per les empreses catalanes. ACCIÓ destaca dues grans situacions: les tensions en augment entre la Xina i Estats Units i la guerra d'Ucraïna, que ha accentuat més les diferències entre els països occidentals i el gegant asiàtic. En aquest context, les dues potències busquen el suport de la resta de països, un escenari complicat per una Europa que depèn dels dos bàndols.
- L'impacte de la guerra a Ucraïna
Les cadenes de valor global de distribució posen en risc el negoci de moltes indústries. Unes cadenes que ja es van veure afectades per la Covid i que ara, la guerra a Ucraïna, ha dificultat encara més. Un exemple és la interrupció dels subministraments de cereals i metalls ucraïnesos, així com el bloqueig comercial imposat amb Rússia. La política de Covid 0 de la Xina també ha allargat i encarit la distribució del que era un dels principals productors per les empreses catalanes.
"La producció global tendeix a regionalitzar-se, amb cadenes de subministrament més curtes i àgils", apunta ACCIÓ. L'obligació de mirar a més territoris propers provocarà la renúncia a l'economia d'escala: "Les empreses es veuen cada cop més obligats a renunciar a una part de l'eficiència per tal d'assegurar una major resiliència". Així, el consell de l'agència és que les empreses catalanes diversifiquin i reorganitzin les seves cadenes d'aprovisionament. A més, Catalunya es pot oferir per acollir la nova onada reindustrialitzadora a Europa.
Per ara, les exportacions catalanes a Rússia i Ucraïna han caigut un 40%. El vessant positiu és que s'ha mirat més a l'Àsia, que en els últims vint anys han passat del 3,9 al 8,3% del total d'exportacions.
- L'emergència climàtica
L'escassetat d'aigua o la reducció de conreus són dos fenòmens que venen associats amb l'emergència climàtica i que tindran conseqüències a la societat. Això ha implicat polítiques europees comunes i una de les principals potes és l'energia verda. I a Catalunya no s'estan fent els deures: "El ritme de descarbonització és insuficient i és força limitat en comparació amb la Unió Europea". A més, com a zona mediterrània, serà de les àrees més afectades pel canvi climàtic.
- El xoc energètic
La crisi energètica provocada per la guerra a Ucraïna i l'increment de la demanda arran de la Covid han deixat preus de rècord en l'energia. Un increment que posa en risc moltes empreses a Catalunya. "Suposa una estocada a la indústria europea", alerta ACCIÓ.
En aquest context, "el desplegament de l'energia solar i eòlica és especialment crític a Catalunya", que es troba "entrebancs i dificultats" per part de les administracions.
- La inseguretat alimentària
La guerra entre Rússia i Ucraïna ha comportat un increment dels preus dels aliments, ja que són dos dels principals productors de cereals i fertilitzants. A Catalunya, alguns aliments s'han vist encarits entre un 20 i un 50%. Cal tenir en compte que Ucraïna era el principal proveïdor de blat de moro i oli de gira-sol de Catalunya. A banda d'afectar els consumidors, aquesta realitat també ha impactat a productors i empreses catalanes del sector alimentari, un dels més rellevants del país.
- La pèrdua de competitivitat a Europa
La batalla geopolítica té un impacte directe en l'àmbit tecnològic i s'ha convertit en una batalla pels semiconductors més avançats, imprescindibles per la indústria més avançada. I Europa s'ha quedat clarament enrere, amb tot el protagonisme per Xina i Estats Units. Això provoca una pèrdua de competitivitat que impacta en les empreses catalanes.
A més, la digitalització és imprescindible en el nou mercat mundial. I, segons un informe d'ACCIÓ, només una quarta part de les empreses catalanes de més de nou treballadors van invertir en tecnologies de transformació digital el 2021. A més, a Catalunya manca talent digital i la inversió en recerca i desenvolupament és escassa. Tot i això, és el primer hub del sud d'Europa en startups, amb un ecosistema de 1.900 empreses emergents, el 15% de les quals són altament tecnològiques.
- La crisi del deute
Molts d'aquests riscos són els responsables del context inflacionista actual, sent Europa la regió més afectada. Això provoca la pèrdua de poder adquisitiu dels ciutadans i una reducció del consum, amenaça real per les empreses catalanes. La resposta monetària ha fet incrementar els tipus d'interès, el que pot acabar provocant una crisi de deute, on Espanya corre perill.
Una recessió mundial?
Molts d'aquests riscos venen derivats de la guerra d'Ucraïna i Rússia. Aquest fenomen, apunta ACCIÓ, ha posat "fi a la recuperació econòmica mundial postcovid". "L'espiral inflacionista i l'enduriment de les polítiques monetàries aboquen el món, de nou, a un escenari de possible recessió mundial", analitza. Una tendència que a Catalunya també s'està notant, amb una tendència a la baixa de la davallada de l'atur o l'empitjorament dels nivells de confiança entre empresaris. La inflació, sobretot si és persistent, és un dels grans perills.