És el creador de la iniciativa Co-society, en la que empreses de diferents sectors comparteixen projectes amb l'objectiu de crear idees innovadores. Alfons Cornella, president d'Infonomia, fa més de quinze anys que es dedica a crear equips d'innovació a les companyies d'arreu del món. Creu en una societat colaborativa, en la que petits i grans s'ajuden mutuament i els canvis són el motor del creixement.
Quin pes té la tecnologia en la innovació?
Per a nosaltres la tecnologia és molt poc important. El discurs sobre la innovació gira entorn el model de negoci, acompanyat, evidentment d'una tecnologia per a dur-lo a la pràctica.
Fins a quin punt una idea té valor?
Quan genera un resultat sostenible. És a dir, generar uns recursos per tornar-los a invertir. Nespresso podia haver estat una simple moda i en canvi ha reinventat la fórmula en la que consumim un producte. El contrari d'un resultat sostenible és una invenció puntual, on la idea té un gran efecte durant un temps limitat. Aquest és el cas de la Blackberry, un producte que va generar valor en el seu moment però que després no ha evolucionat.
Què passa quan un emprenedor prioritza crear un imperi a generar valor?
La raó per la qual un emprenedor tira endavant la seva iniciativa és perquè no té més remei, no pot evitar la seva manera de ser. Un emprenedor que es llança en el món de l'emprenedoria des del punt de vista econòmic, i que el seu màxim objectiu és créixer, arribarà un punt en el que no podrà suportar la pressió que representa caure i tornar-se a aixecar constantment. Per contra, molts dels que desenvolupen la seva idea dins la dimensió que ells es marquen i que poden controlar, no venen mai l'empresa.
Quina "tipologia d'emprenedor" és la més extensa a Catalunya?
Hi ha tres espècies d'emprenedors: el petit empresari que busca una oportunitat econòmica com ara posar un bar o obrir una franquicia, ho fa des del punt de vista de l'autocupació; l'emprenedor que té una missió i el que vol és vibrar amb el que fa; i finalment, a l'altre extrem, el que ho fa des del punt de vista del creixement, del benefici. A Catalunya el més extens és el del mig, aquell emprenedor que té unes capacitats i vol viure del que li agrada. Concretament, en el món de les tecnologies emergents n'hi ha molts.
De què es queixen els emprenedors?
Tots es queixen dels diners, dels recursos, però en realitat crec que s'haurien de queixar de l'accés al mercat. Els mercats cada vegada estan més saturats i en aquest sentit, una relació entre les grans empreses ja establertes, que tenen mercats i les petites que tenen idees seria un bon binomi.
Com podríem evitar que el gran s'acabés menjant el petit?
Als Estats Units, per exemple, es limita la part del capital que pot tenir la gran respecte la petita. És a dir, que no puguin tenir més del 50% de les accions. D'altra banda, no es tractaria de crear incubadores com les que ja existeixen a Catalunya, sinó que les empreses grans tinguessin una serie d'empreses petites orbitant al seu voltant, en una relació d'incubadora virtual. Això encara no ho està fent ningú i seria la manera de crear un ecosistema propi, diferent a Silicon Valley o a Israel.
Quins altres reptes tenim per endavant?
Trobar una forma de treballar diferent. El gran repte és accelerar la creació de valor en les empreses, no podem permetre'ns ser tan lents i que per prendre una decisió haguem de fer un referèndum. Els processos d'innovació han de ser més accelerats i hem de ser capaços de competir a nivell mundial amb idees disruptives. Les empreses convencionals tenen uns mecanismes de resposta tan lent que és un miracle que encara funcionin.
Hi ha algun sector infalible?
No, alguns s'ho pensen, però qualsevol sector i negoci està amenaçat per les idees disruptives. És el que ja està passant amb les alternatives al turisme, el lloguer de pisos o l'educació online. Ningú té una patent respecte els canvis que venen.
Quin pes té la tecnologia en la innovació?
Per a nosaltres la tecnologia és molt poc important. El discurs sobre la innovació gira entorn el model de negoci, acompanyat, evidentment d'una tecnologia per a dur-lo a la pràctica.
Fins a quin punt una idea té valor?
Quan genera un resultat sostenible. És a dir, generar uns recursos per tornar-los a invertir. Nespresso podia haver estat una simple moda i en canvi ha reinventat la fórmula en la que consumim un producte. El contrari d'un resultat sostenible és una invenció puntual, on la idea té un gran efecte durant un temps limitat. Aquest és el cas de la Blackberry, un producte que va generar valor en el seu moment però que després no ha evolucionat.
Què passa quan un emprenedor prioritza crear un imperi a generar valor?
La raó per la qual un emprenedor tira endavant la seva iniciativa és perquè no té més remei, no pot evitar la seva manera de ser. Un emprenedor que es llança en el món de l'emprenedoria des del punt de vista econòmic, i que el seu màxim objectiu és créixer, arribarà un punt en el que no podrà suportar la pressió que representa caure i tornar-se a aixecar constantment. Per contra, molts dels que desenvolupen la seva idea dins la dimensió que ells es marquen i que poden controlar, no venen mai l'empresa.
Quina "tipologia d'emprenedor" és la més extensa a Catalunya?
Hi ha tres espècies d'emprenedors: el petit empresari que busca una oportunitat econòmica com ara posar un bar o obrir una franquicia, ho fa des del punt de vista de l'autocupació; l'emprenedor que té una missió i el que vol és vibrar amb el que fa; i finalment, a l'altre extrem, el que ho fa des del punt de vista del creixement, del benefici. A Catalunya el més extens és el del mig, aquell emprenedor que té unes capacitats i vol viure del que li agrada. Concretament, en el món de les tecnologies emergents n'hi ha molts.
De què es queixen els emprenedors?
Tots es queixen dels diners, dels recursos, però en realitat crec que s'haurien de queixar de l'accés al mercat. Els mercats cada vegada estan més saturats i en aquest sentit, una relació entre les grans empreses ja establertes, que tenen mercats i les petites que tenen idees seria un bon binomi.
Com podríem evitar que el gran s'acabés menjant el petit?
Als Estats Units, per exemple, es limita la part del capital que pot tenir la gran respecte la petita. És a dir, que no puguin tenir més del 50% de les accions. D'altra banda, no es tractaria de crear incubadores com les que ja existeixen a Catalunya, sinó que les empreses grans tinguessin una serie d'empreses petites orbitant al seu voltant, en una relació d'incubadora virtual. Això encara no ho està fent ningú i seria la manera de crear un ecosistema propi, diferent a Silicon Valley o a Israel.
Quins altres reptes tenim per endavant?
Trobar una forma de treballar diferent. El gran repte és accelerar la creació de valor en les empreses, no podem permetre'ns ser tan lents i que per prendre una decisió haguem de fer un referèndum. Els processos d'innovació han de ser més accelerats i hem de ser capaços de competir a nivell mundial amb idees disruptives. Les empreses convencionals tenen uns mecanismes de resposta tan lent que és un miracle que encara funcionin.
Hi ha algun sector infalible?
No, alguns s'ho pensen, però qualsevol sector i negoci està amenaçat per les idees disruptives. És el que ja està passant amb les alternatives al turisme, el lloguer de pisos o l'educació online. Ningú té una patent respecte els canvis que venen.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.