Molts en parlen malament però quasi tothom hi compra un cop o altre. O hi veu sèries, com la del Senyor dels Anells, la més cara de la història, diuen. Que, per cert, ha coincidit en el temps amb l'anunci d'un increment substancial de l'anomenada quota Amazon prime, que és la que permet accedir a pel·lícules, sèries i música de franc.
L'Incasòl, el President i l'alcalde
Amazon obria el seu gran centre logístic al Prat de Llobregat el 2017. Eren 60.000 metres quadrats, que s'afegien als 28.000 de Castellbisbal d'un any abans, en un magatzem altament robotitzat. La inauguració comptà amb la presència de l'aleshores President de la Generalitat, Carles Puigdemont, i de l'etern -fins fa quatre dies- alcalde de la ciutat, Lluís Tejedor. El terreny l'havien comprat a l'Institut Català del Sòl, per 30 milions d'euros, l'operació més important de l'exercici i que li permeté reduir les pèrdues que feia anys que anava acumulant. Eren temps en què la logística semblava que havia de ser la nostra salvació com a país, amb destacats propagandistes que, parafrasejant Torras i Bages, sostenien que "Catalunya serà logística o no serà". N'hi havia que, sense ser tan entusiastes, sostenien que si havíem de ser un mercat important per a l'empresa, ja estava bé que tingués unes instal·lacions importants aquí, que prestessin també servei a Espanya i el sud d'Europa.
Des d'aleshores, se n'hi han afegit a Barberà, Martorelles -per als proveïdors externs-, Mollet del Vallès -per l'anomenada última milla o distribució urbana-, Mollet del Vallès, Montcada i Reixac, Rubí, Constantí i el Far d'Empordà. A més de diversos centres menors a la mateixa ciutat de Barcelona. Tots plegats ocupen un total de 15.000 treballadors, segons les estimacions sindicals, ja que Amazon no dóna dades d'ocupació ni de negoci per comunitats autònomes.
D'esquena a la llengua
La relació amb el país i amb els treballadors són dos dels punts més conflictius de l'actuació de l'empresa. Una empresa tan capdavantera prescindeix absolutament de la llengua catalana a la seva pàgina web i en les relacions amb els seus clients a Catalunya. Això sí, almenys no censura les teves opinions sobre els productes quan les escrius en català, no com d'altres plataformes com TripAdvisor. I també s'ha afanyat acomplir la normativa acordada per ERC i el govern espanyol sobre presència de la llengua en les plataformes audiovisuals. Las nova sèrie de Tolkien es pot seguir en àudio i en subtítols en català i almenys la resta de pel·lícules de la nissaga s'hi han estrenat també amb àudio en català. Potser també necessitarem una llei per aconseguir que la majoria d'aquestes plataformes de comerç i serveis que ara marginen la llengua ofereixin la possibilitat de relacionar-s'hi en català.
Minimitzar costos escanyant els treballadors
La política de minimitzar costos per on sigui també incideix en les condicions laborals dels treballadors. Les informacions, fins i tot en forma de llibre, sobre el nivell d'estrès i de control físic a què la companyia sotmet els treballadors són nombroses. Les dificultats per les pràctiques sindicals, tant a Europa com sobretot als Estats Units, són també prou conegudes. I és que per molta automatització i molts robots de darrera generació que treballin als magatzems, el factor humà continua sent decisiu, tant pel que fa als costos com a la qualitat del servei. L'obsessió per la "millora" del servei -com la reducció en els terminis de lliurament- i la competitivitat en forma de preus duen inevitablement a totes aquestes plataformes a escanyar al màxim els que treballen per a ells, siguin propis o subcontractats, com els de les empreses repartidores.
Per molta automatització i molts robots de darrera generació que treballin als magatzems, el factor humà continua sent decisiu
Una treballadora de la línia d'embalatge del centre logístic d'Amazon del Prat | ACN
Els efectes perversos del repartiment a domicili
Una altra gran crítica a Amazon i les empreses de plataforma és la d'arrasar amb les petites i mitjanes empreses comercials i manufactureres. Ja hem parlat en alguna ocasió de la competència deslleial que comporta convertir les camionetes que circulen pels carrers en magatzems ambulants que ocupen l'espai públic sense cap contrapartida i de la necessitat d'una fiscalitat específica que fa anys que l'administració rumia sense acabar de decidir-s'hi.
També hem parlat del fet que, com tantes altres grans multinacionals, tingui la seu a Luxemburg, un dels països amb més baixa fiscalitat -juntament amb Irlanda i els Països Baixos- de la Unió Europea, i hi consolidi els comptes de les filials per pagar menys impostos. Ara tenim en marxa una homogeneïtzació fiscal a Europa i als països occidentals per garantir que tothom paguin almenys un 15% dels beneficis i per posar fre a aquest transvasament d'ingressos i pèrdues cap als països més favorables fiscalment. Veurem si aquests acords i noves normatives són prou efectius.
La defensa d'Amazon
Amazon no és del tot insensible a les crítiques i comencen a proliferar els centres de recollida i les bústies a aparcaments perquè el client hi vagi a recollir la comanda. És més, aquests dies oferien un descompte de cinc euros si en comptes de portar-t'ho a casa, ho anaves a recollir a algun d'aquests dipòsits. Amazon no tant perquè sovint es tracta de productes voluminosos, però d'altres plataformes es vanten d'oferir el repartiment amb bicicleta o amb vehicles elèctrics. Tot plegat és el resultat incipient i encara dubitatiu a les crítiques formulades sobre la congestió i la contaminació que genera el repartiment a domicili. Caldrà acompanyar aquest creixents estats d'opinió de les normatives o taxes adequades per acabar de modificar els comportaments més depredadors de les plataformes i dels consumidors que elles mateixes han malacostumat.
Quan cerques un producte i no el trobes després de dues o tres visites a botigues físiques però hi és a Amazon, és difícil estar-te d'encomanar-lo a la plataforma
Amazon també fa bandera de la seva utilitat per a les petites empreses que no poden o no s'han decidit a vendre per internet. Són els anomenats marketplace o, simplement, mercats en el sentit més ampli. El problema és que moltes empreses petites i mitjanes es queixen que quan algun dels seus productes té molta requesta en les vendes a través d'Amazon, la companyia n'encarrega la fabricació a un competidor per vendre'l més barat com a marca pròpia i li arrabassa el negoci.
El poder d'un model
Tot plegat són les llums i ombres -més- d'una companyia que innova contínuament per fer-se seu un client en cada cop més aspectes de la seva activitat com a consumidor de productes i serveis. Aquesta innovació incorpora sovint els tics dels grans monopolis, que ara són més poderosos que mai perquè són globals, tant en termes territorials com per l'amplitud de serveis que presten. Però, és clar, quan cerques un producte i no el trobes després de dues o tres visites a botigues físiques però hi és a Amazon, és difícil estar-te d'encomanar-lo a la plataforma. I quan un altre producte te l'ofereix un 25 per cent més barat que el teu proveïdor habitual també resulta molt difícil estar-te'n. És el poder d'un model d'èxit.
La lluita contra els oligopolis, un deure democràtic
Davant tot plegat, tenim una clara necessitat de millorar la fiscalitat i les normatives que afavoreixen els oligopolis davant la resta del teixit empresarial per procurar tornar a un mercat en veritable lliure competència. La lluita contra els oligopolis, és un deure democràtic i una necessitat per aconseguir una economia més equilibrada i un repartiment de riquesa més just.
Però també, fabricants i proveïdors de productes i serveis cal que es treguin la son de les orelles, que cooperin quan sigui necessari per aconseguir economies d'escala, abaratir costos i augmentar l'eficiència. Amazon i la resta de plataformes està bé que actuïn de llebres que estimulin la innovació i l'eficiència dels seus perseguidors. Però si la distància es fa massa gran, només acaben convertint-se en elefants que acaben aixafant tothom que queda per sota seu.