Imagina que una persona d'un equip realitza un bon treball, és promocionada i assumeix la gestió i el lideratge d'un equip compost per diverses persones. Ara bé, en aquest procés de promoció no s’avaluen les seves habilitats per gestionar equips, ni tampoc se li dona cap mena de formació específica. Són els caps accidentals i és un fenomen que es troba en auge. De fet, un 82% de les persones que són designades com a caps no tenen cap formació relacionada amb aquesta qualitat, segons el prestigiós estudi britànic de Chartered Management Institute. I la gran conseqüència si no es reverteix la situació: increment de la desmotivació de l'equip, poca productivitat o fins i tot pèrdua de credibilitat.
Segurament molts treballadors s'han trobat (o han estat) caps accidentals al llarg de la seva trajectòria, però amb el transcurs de la pandèmia el fenomen s'ha accentuat encara més. Els responsables de l'estudi, després d'entrevistar a 4.500 professionals, han destacat l’augment en la promoció a diversos llocs de responsabilitat sense tenir les capacitats que es demanen. Un context acompanyat de mesos de teletreball i virtualitat que no han permès acompanyar aquests perfils en el canvi, ni mentoralitzar-los.
Les conseqüències ocultes d’un mal lideratge
Malgrat que hi ha caps accidentals que lideren equips amb efectivitat i compromís, n'hi ha d'altres que poden provocar conseqüències nefastes pel que fa a objectius i resultats d’una empresa. Segons l'estudi, dels empleats que descriuen el seu cap com a ineficaç, un 27% se senten seriosament poc satisfets a la feina; un 15% es consideren menys valorats i un 34% menys motivats. Això sí, no tot és negatiu. Les xifres corresponents dels empleats que senten que tenen un cap capaç i adequat són de més del 70%.
Els directius accidentals ocupen el 82% de les posicions de responsabilitat, segons l'estudi
Una altra dada alarmant té a veure en què la meitat dels que no es mostren contents amb la capacitació del seu cap estan pensant a deixar l'empresa els pròxims dotze mesos.
Regna el silenci mentre hi ha por a parlar dels sentiments
La situació dels directius tampoc és fàcil. De fet, un 18% no confien en les seves pròpies capacitats de lideratge, un fet que els genera problemes a l'hora d'abordar amb la sensibilitat adequada els múltiples assumptes professionals i personals que planteja la gestió d'un equip; i un 60% se senten confiats, però consideren que els caldria més formació. A més, l'estudi aborda més qüestions, com ara que un terç dels directius enquestats estan pensant a deixar l'empresa dins del termini d'un any i gairebé la meitat considera que els seus companys han estat promocionats per les seves relacions i la seva personalitat més que per la seva capacitat de lideratge i resultats.
La meitat dels directius considera que els seus companys han estat promocionats per les seves relacions i la seva personalitat
Els autors assenyalen que quan la gestió defectuosa dels equips s'ha instal·lat en una companyia, és difícil d'erradicar. Això és degut al fet que els responsables i directius temen parlar amb els seus superiors sobre el seu sentiment d'incapacitat i, alhora, els empleats no s'atreveixen a enfrontar-se amb aquests directius incapaços. Això genera un cercle viciós de silenci en què prospera la gestió de persones ineficaç o fins i tot tòxica. Un 20% dels directius assenyalen que els hagués agradat expressar la seva preocupació sobre les seves capacitats i situació en algun moment i que se’n penedeixen temps després.
Finalment, les estratègies de retenció de talent no poden tenir èxit si no es contempla la influència dels líders en la permanència de les persones en una companyia. Segons una investigació d'UKG, un mal cap pot ser un dels principals motius de renúncia, però també hi ha treballadors que decideixen romandre en una companyia -malgrat no comptar amb un salari elevat- per la bona relació que tenen amb el líder i el "salari emocional". La flexibilitat, el benestar i els líders que es converteixen en mentors, marquen la diferència. Ara bé, hi ha un altre fenomen en auge que té a veure amb un bon líder: els treballadors boomerang. És a dir, els que retornen a l'empresa que van renunciar. Però això ja és per un altre capítol.