Catalunya és avui una societat profundament diversa. Milers de persones arriben cada any per treballar en sectors tan diferents com la indústria, l'hostaleria, la construcció, la logística, les cures, la salut o els serveis professionals. El repte principal és que puguin exercir plenament els seus drets, participar en igualtat de condicions en la vida social i laboral i arrelar al país construint-hi un projecte de vida. En aquest procés, el català esdevé una eina fonamental d'inclusió, de participació i de cohesió social. Més que un objectiu en si mateix, el coneixement de la llengua és una porta d'accés a les oportunitats laborals, a la participació social i a l'exercici efectiu de la ciutadania.
La llengua no s’aprèn només a l’aula
La recerca internacional més recent mostra que el lloc de treball pot ser un dels espais més importants per fer possible aquest procés d'arrelament, sempre que empreses, companys de feina i institucions assumeixin un paper actiu en l'acollida lingüística. L’estudi Language Learning in the Workplace, impulsat per la Universitat de Copenhagen, revisa més de 100 recerques diferents sobre experiències en aprenentatge de llengües en centres de treball de Dinamarca, Suècia, Noruega i Finlàndia, i arriba a una conclusió clara: les persones no aprenen automàticament la llengua del país només perquè hi treballin. L'aprenentatge es produeix quan existeixen oportunitats reals d'interacció amb companys, responsables, clients, etc. Quan els treballadors participen en reunions, comparteixen espais de descans, reben explicacions dels companys o col·laboren en equips, la feina es converteix en un entorn privilegiat per aprendre la llengua. A Catalunya ja sabem que això és més complicat degut als hàbits de canvi de llengua. Caldrà, doncs, un esforç de conscienciació enorme de tots els actor implicats.
Quan els treballadors participen en reunions, reben explicacions dels companys o col·laboren en equips, la feina es converteix en un entorn privilegiat per aprendre la llengua
Els treballadors són una part de la solució
Els companys de feina tenen un paper fonamental en l'aprenentatge lingüístic. Les figures de mentoratge, els companys de referència i els anomenats language buddies (companys de llengua) contribueixen tant a fer els primers passos en la llengua d’acollida com a integrar socialment els nous treballadors. A Catalunya, els treballadors que parlen habitualment en català podrien esdevenir agents d’acollida lingüística. No es tractaria de fer-los fer de professors, sinó de facilitar la participació als nouvinguts mantenint el català en les converses i recordant a la resta de treballadors la necessitat de mantenir-lo, ajudant a comprendre instruccions o convidar els nous treballadors a participar en els espais informals de relació.
Les empreses han de passar a l’acció
L’ús de la llengua, però, no ha de dependre únicament de la bona voluntat individual. L’empresa hi ha d’aportar el seu gra de sorra assumint responsabilitats concretes i involucrant-se en el procés d’adopció lingüística: etiquetar equips i espais en la llengua pròpia, elaborar glossaris professionals, adaptar la documentació interna, incorporar la llengua en els processos d'acollida dels treballadors, promoure activitats de sensibilització lingüística, etc. Aquestes mesures inicials crearien un ecosistema en què la llengua seria visible, útil i present en la vida quotidiana de l'empresa. De fet, la recerca nòrdica descriu aquests elements com a oportunitats d'aprenentatge incorporades al mateix entorn laboral, no pas com a obstacles, impediments o barreres.
Els sindicats han de fer seva l’aposta per la llengua
Els sindicats s’han d’implicar en les polítiques lingüístiques de l’empresa i fer entendre des de baix que la llengua és una responsabilitat compartida que afecta les condicions de treball, la igualtat d’oportunitats i la cohesió social. Cal que pressionin, doncs, perquè s’estableixin plans d’acollida lingüística per a nous treballadors i treballadores que no es dissociïn del pla general d’empresa.
Els sindicats han de fer entendre des de baix que la llengua és una responsabilitat compartida que afecta les condicions de treball, la igualtat d’oportunitats i la cohesió social
L’administració ha de portar la iniciativa
El Pacte Nacional per la Llengua aprovat el 2025 és un bon punt de partida per engegar noves mesures que incideixin en l’ús de la llengua en l’entorn laboral. Des d’aquest punt de vista, el Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya preveu posar en marxa ben aviat els compromisos establerts en l’Horitzó 6 del pacte referents al món del treball, de manera que es millori l’accés a la formació i a l’acreditació en llengua catalana en les relacions laborals, s’impulsi el català com a llengua habitual en els centres de treball i s’elaborin plans lingüístics d’empresa que tinguin en compte el mentoratge lingüístic.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat