A en Huan Yue (nom fictici) li queden tres mesos dins la presó. VIA Empresa es va endinsar al novembre entre les portes, carrers i mòduls de Brians 2, quan a ell només li quedaven sis mesos de condemna dels sis anys que havia de complir. Al rei del taller de tèxtil d'aquest centre penitenciari se'l trobarà a faltar. Funcionaris, treballadors del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) i interns el defineixen com a "crack", segurament perquè dels 12 anys que fa que es dedica al tèxtil, sis se'ls ha passat entre reixes treballant pel sector. Com ell, 1.700 presos miren com passar el seu dia a dia tancats, 1.700 interns dels quals 700 treballen: 350 ho fan vinculats als serveis del centre -com la cuina, l'economat o la bugaderia- i 350 ho fan als tallers que instal·len empreses externes que necessiten externalitzar els seus serveis. A mida que avancen els anys, a més, hi ha menys població penitenciària, però més interns ocupats: el total dels centres catalans donen feina a un 51,04% dels interns.
Tot és nou quan s'entra per primera vegada en una presó. "Les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat estaran orientades cap a la reeducació i la reinserció social i no podran consistir en treballs forçats", s'hi pot llegir només entrar. És l’article 25.2 de la Constitució espanyola, que estableix que els presos tenen el dret a treballar i a cobrar per fer-ho, així com a estar donats d’alta a la Seguretat Social i a tenir accés a la formació. Malgrat que la norma suprema impera a tot l'Estat, i que els interns a Espanya poden fer feines per a la presó, només Catalunya compta amb un CIRE, que introdueix empreses privades dins dels centres penitenciaris per donar l'oportunitat als presos d'aprendre un ofici, realitzar-lo i formar-se.
Les guixetes de Brians 2 per als familiars i visitants dels interns | Àngel Bravo
En Huan Yue té ganes de sortir al carrer, però admet que trobarà a faltar els seus companys. Quan treballen als diferents tallers, molts d'ells desconnecten i ni tan sols senten que estiguin privats de llibertat. De fet, funcionaris i treballadors del CIRE confien plenament amb ells i els donen total llibertat per treballar, sempre i quan, com en totes les feines, compleixin amb els terminis d'entrega. La majoria d'ells treballen quatre hores al dia i es reparteixen la feina en els tallers en dos torns: el del matí i el de la tarda.
Roba de supervivència
El del tèxtil és el taller més gran de Brians 2. Amb dues sales immenses, els interns teixeixen tant la seva pròpia roba, com peces per a empreses privades. Entre d'altres coses, elaboren llençols per alguns centres sanitaris, les armilles reflectants que s'han de portar obligatòriament al cotxe... Però també són els encarregats d'elaborar els xandalls i tota la roba necessària pels interns, sobretot per aquells que entren sense cap recurs econòmic i que no tenen ningú fora que els pugui ajudar. Són els coneguts "rodamons" de la presó, que reben els productes necessaris per sobreviure dins del centre: roba, sabons, diners...
Molts d'ells, però, no saben ni com agafar una agulla quan entren al centre. Precisament per això, entre moltes altres formacions que fa el CIRE i que estan homologades pel Servei Català d'Ocupació (SOC), tenen accés a l'especialitat formativa "Retocs i adaptacions de peces i articles en tèxtil i pell". Ho fan en una aula totalment condicionada per aprendre a cosir i a fer funcionar les màquines. De fet, justament en aquesta aula és on s'elaboren les peces Made in CIRE, la marca pròpia del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció que té per objectiu "donar visibilitat a la feina que realitzen els interns als tallers dels centres penitenciaris catalans".
Dels adhesius a la intel·ligència artificial
"Alguns poden començar per aprendre les capacitats bàsiques a través de la formació ocupacional i passar a altres feines més complexes amb utilització de maquinària i que pugui evolucionar dins de l'itinerari formatiu", recorda el director del CIRE, Juan José Torres, a VIA Empresa. Justament per això, molts interns comencen la seva tasca laboral al taller d'etiquetatge. Amb un sistema molt marcat de treball, cada un enganxa els adhesius a les caixes que li corresponen i, quantes més caixes tingui llestes al final de la jornada, més diners guanyarà. Tot i que en aquest taller, cadascú depèn d'ell mateix, no tenen cap problema per donar-se un cop de mà, malgrat que això representi etiquetar menys caixes durant la jornada i els beneficis no siguin tan alts.
Torres: "El CIRE contribueix, en part, a la reactivació econòmica del país"
En aquest mateix espai, un altre grup de presos elabora el pack bàsic -pasta de dents, sabó i, fins i tot, tampons per a les presons de dones- que es dóna als interns quan entren al centre penitenciari, mentre quatre interns més confeccionen bosses de plàstic gegants per empaquetar grans objectes.
El taller del costat és el d'automoció. La intel·ligència artificial es barreja amb els bufadors, soldadors i eines de tota la vida. Els interns no només realitzen un ofici, l'aprenen i es formen i això els obre les portes per al futur, quan surten de la presó. "Els tècnics oficials que estan als tallers industrials no només estan atenent a si determinada peça surt bé o no, sinó que estan preferentment preocupats i dirigits a què les persones que estan treballant aprenguin la feina", explica el director del CIRE, al mateix temps que afegeix que "estan pendents també de la producció, que es compleixin els compromisos amb el client. Això forma part del que està assumit com a obvi dins del procés productiu".
I és que el CIRE, com ells mateixos sustenten, "contribueix, en part, a la reactivació econòmica del país promovent que les empreses que es van veure obligades a deslocalitzar-se, puguin tornar part de la producció industrial a Catalunya".
La dualitat dels tallers de serveis
A banda dels tallers industrials, també hi ha els tallers de serveis. Només a Brians 2, 350 interns ocupen hores del seu dia treballant pels altres presos. A pràcticament tots els centres penitenciaris espanyols, són els propis interns qui s'encarreguen de la cuina, la bugaderia o l'economat. Però les presons catalanes van un pas més enllà i, per exemple, a la bugaderia s'hi barregen els serveis per als presos amb serveis per a clients externs. De fet, a la bugaderia de Brians 2 s'hi renta la roba d'importants clubs i centres esportius.
La roba se separa segons si és blanca o de color en diferents bosses | Àngel Bravo
El sistema és fàcil. Cada intern dóna la seva bossa amb roba i escriu i signa un paper amb la roba que ha entregat. El mateix fan els clients externs que els entreguen les seves pertinences als centres. Una vegada neta, s'agafen les llistes, es diposita la roba, es controla que hi sigui tot i s'entrega a l'intern o al client.
La bugaderia impressiona. És una bugaderia industrial amb moltíssimes rentadores de tots els estils, una planxa gegant que eixuga i treu els llenços ben llisos i desenes de màquines més. "Oferim als clients externs un servei integral de rentat professional i confecció industrial", fa saber el CIRE. De fet, donen aquest servei des de pràcticament tots els centres penitenciaris catalans, menys des de Brians 1 i Raïmat.
El centre penitenciari Brians 2 | Àngel Bravo
Marxem de Brians 2 amb una sensació agredolça. El sistema està muntat a la perfecció i els mètodes de treball són clars. A més, l'intern té l'oportunitat de formar-se i aprendre un ofici que segurament li servirà per al seu futur quan s'acabi la condemna. Els presos somriuen. Estan contents amb les oportunitats que se'ls brinda. Però, com recorden alguns dels funcionaris i personal del CIRE, no oblidem que, darrere d'aquests somriures, ells continuen estan privats de llibertat. I cada un amb la seva pròpia condemna i, sobretot, amb la seva història. Deixem 1.700 històries darrere, 1.700 històries de les quals 700 poden treballar dins del centre. Però cada vegada hi ha més empreses interessades a muntar el seu propi taller productiu dins d'una presó catalana. I la història no s'acaba aquí.