“Les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat estaran orientades cap a la reeducació i la reinserció social i no podran consistir en treballs forçats”. El cinema i els programes de televisió han fet molt de mal a la visió que la societat té de les presons, però, a l'Estat, l’article 25.2 de la Constitució espanyola estableix que els presos tenen el dret a treballar i a cobrar per fer-ho, així com a estar donats d’alta a la Seguretat Social i a tenir accés a la formació. Una vegada més, Catalunya va més enllà i és pionera en tenir un Centre d’Iniciatives per a la Reinserció, el CIRE, una empresa pública que penja del Departament de Justícia i que té per objectiu introduir les companyies privades a la presó.
Amb un total de 60.000 metres quadrats repartits per tots els centres penitenciaris catalans i 70 tallers productius, el CIRE forma cada any a més de 2.000 interns. VIA Empresa ha entrat a Brians 2 per veure com funciona aquest organisme dins les presons i com les empreses que hi col·laboren tenen muntat entre reixes el seu sistema de treball. I és que un intern pot entrar a formar part d'un taller pràcticament des del primer dia que entra a la presó perquè això forma part del seu tractament individualitzat.
'VIA Empresa' entra al centre penitenciari Brians 2 | Àngel Bravo
Creat mitjançant la Llei 5/1989 del 12 de maig, el CIRE treballa sota el paraigua de les tres directrius necessàries per acompanyar i orientar l’intern en la seva reinserció: formació, ocupació i inserció (FOI). I, només entrar a la zona de tallers i aules de Brians 2, ja s'hi respira tot això: els presos aprenen i treballen al mateix temps combinant aquesta triple fórmula.
La diferència entre les presons de la resta de l'Estat o del món amb les catalanes, és que, fora, l'intern només s'ocupa de les feines per als presos, mentre que a Catalunya aquestes es combinen amb feines d'empreses externes.
Torres: "Desenvolupem una tasca que té un marcat caràcter industrial, però ho fem des del vessant públic"
El director del CIRE, Juan José Torres, subratlla que “desenvolupem una tasca que té un marcat caràcter industrial, però ho fem des del vessant públic”, al mateix temps que posa damunt la taula que, precisament per tot plegat, aquest model “és únic a Europa i diria que al món” perquè es tracta de focalitzar-ho en la feina "com a tractament i no com a objectiu en sí mateix". Aquesta dualitat, destaca, "és el que dóna riquesa i aquest punt de ser un element únic".
Portar-ho a la pràctica, però, és complicat perquè comporta gestionar moltes coses alhora: des de la reinserció dels presos, la seva formació i la feina com teràpia, fins a estar pendents que la producció surti a temps i que les xifres pactades amb les empreses quadrin correctament.
Dos interns munten el parabrisa d'un vehicle | Àngel Bravo
A més, la formació que ofereix el CIRE està homologada pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i, per tant, compta amb els mateixos continguts que estudia qualsevol persona. L’intern rep la mateixa titulació que si s’hagués format fora de la presó i enlloc consta que el treballador hagi passat per cap centre penitenciari, a diferència d’altres països del món, on la condemna pot perseguir l’exintern tota la vida, com passa, per exemple, en el model anglosaxó. “Això et permet continuar la formació al carrer”, sosté Torres.
Drets humans (i universals)
La població penitenciària del 2017 a Catalunya està formada per 7.816 homes, el 93,2% del total, i 568 dones, el 6,77%, entre penats i preventius. Del total d’interns -8.384 l’any passat-, “un 70% dels que tenen capacitat per treballar”, és a dir, dels que no tenen cap impediment físic o jurídic que no li permeti treballar, estan ocupats. Això es tradueix en 4.280 presos treballant a tots els centres penitenciaris catalans, que, del total d’interns, representen un 51,04%. De fet, tot i que la població penitenciària és més baixa que mai, cada vegada hi ha més interns ocupats.
Tothom té dret a treballar i així ho diu la norma suprema. El problema, però, és, segons subratlla Torres, que “hi ha moltes persones que passen per les nostres mans que no han tingut mai l’oportunitat de fer-ho i no tenen hàbits de concentració, de rebre instruccions o de preocupar-se per la qualitat d’un producte”. Justament per això, les feines dins la presó poden anar des d’“enganxar gomets” fins a feines d’“intel·ligència artificial”.
Entre els tallers que realitzen, s’hi poden trobar activitats tant diverses com la cuina o la bugaderia de la presó -on no només s’hi renta la roba dels interns, sinó també d’empreses externes-, tallers d’automoció, de costura o d’etiquetatge, entre molts altres. Es combinen, doncs, les feines pròpies que es realitzen a totes les presons del món amb les contractacions d’empreses privades.
A la bugaderia de Brians 2 s'hi renta la roba dels interns, però també la de conegudes empreses externes | Àngel Bravo
La transició a la llibertat
Catalunya és l’únic territori de l’Estat espanyol que té competències pròpies en matèria penitenciària i el CIRE constitueix un model propi del sistema penitenciari català. I ho és perquè no només ofereix als presos l’oportunitat de formar-se i treballar amb empreses privades independents a la presó, sinó també perquè “els presos guanyen diners amb el seu esforç, que els permet tenir un cert nivell de vida normalitzat dins la presó i cotitzar a la Seguretat Social”, assegura Torres.
Torres: "Volem aconseguir que quan surtin de la presó, la seva reincorporació sigui el més normalitzada possible, també des del punt de vista laboral”
I no només això. Quan comença la llibertat condicional o el tercer grau i més tard arriba el moment de sortir del centre, “la recerca de feina requereix d’un acompanyament per fer la transició entre la presó i la comunitat”, una tasca que també es troba dins les prioritats del CIRE.
“Volem aconseguir que, quan surtin de la presó, la seva reincorporació sigui el més normalitzada possible, també des del punt de vista laboral”, afegeix Torres, que també posa especial èmfasi en el fet que els interns han de “recuperar l’autoestima, la seva dignitat i els valors, que moltes vegades han quedat rellevats a un segon pla perquè el pas per la presó afecta psicològicament”.
Externalitzar entre reixes
La col·laboració de l’empresa privada, doncs, és molt important dins la presó. “Una persona que torna a la societat i no delinqueix és una persona reinserida. Però la reinserció de veritat no es produeix fins que la societat no ho accepta”, posa de relleu el director del CIRE per explicar el paper de les companyies que treballen braç a braç amb ells. I és aquí on entra la qüestió de la segona oportunitat. “El mercat laboral no és il·limitat i nosaltres intentem que aquestes persones se situïn en una posició de sortida el més similar possible a la resta de persones”.
El director del CIRE, Juan José Torres, explica la importància de l'empresa privada a les presons | Àngel Bravo
I és que, segons Torres, “nosaltres no podem garantir que una persona que passi per la presó, quan surti, trobarà feina, però ens hem de comprometre a què ho pugui fer amb les millors condicions possibles”. Moltes empreses que treballen amb el CIRE acaben contractant els interns una vegada surten en llibertat. “N’hi ha algunes que detecten persones amb qualitats i experiència i que coneixen la seva formació i les contracten”. També n’hi ha d’altres que recomanen als exinterns als seus proveïdors o clients.
Tot això, però, costa molt d’explicar i de fer arribar a les empreses. Això sí, el director del CIRE assegura que “les empreses que hi entren, s’hi queden perquè entenen el concepte”. La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) és un element molt important a l’hora d’atraure empreses, però no és l’únic. “L’empresa que contracta amb el CIRE no troba un destí d’aportació de subvencions [no en reben], sinó un equip de professionals multidisciplinar, molt flexible i amb capacitat per treballar en sectors molt diferents”.
Molt més que RSC
La major quota de mercat que agafa el CIRE és la producció que les empreses necessiten externalitzar per raons d’espai o bé per falta de personal. “No substituïm la feina de ningú, sinó que ocupem un espai en què l'empresa, sí o sí, es veu abocada a l'externalització. Això ens permet guanyar aquest nínxol de negoci en el sentit de no haver de competir amb ningú, sinó de participar en aquest procés. Tot plegat, l'empresa ho entén i ho viu d'una manera molt més natural”, assegura Torres.
El personal del CIRE s'encarrega de complir amb tots els terminis pactats amb l'empresa | Àngel Bravo
Segons vol deixar ben clar, "no és fàcil el procés d'entrada d'una empresa, però quan el fa és perquè n'està convençuda i després és molt difícil que marxi. Un cop ha entrat vol dir que ha entès el que anava a fer i quan ho veuen i ho coneixen s'enganxen", afegeix.
Arguments en mà, Torres sosté que, precisament per tot això, “la col·laboració amb el CIRE va molt més enllà de la RSC” i ho justifica sota l’argument que “també és una font de treballadors qualificats i formats per ells mateixos”. I, per a les empreses, “no és que només estiguin participant en una actuació amb marcadíssim caràcter social que no és només assistencial, sinó que també poden aprofitar després d'aquest treball que es fa dins la presó per recuperar treballadors qualificats i formats amb la seva experiència pròpia d'empresa”.
A Brians 2, tots són companys i formen un gran equip. Tothom s'ajuda i tots estan pendents els uns dels altres amb l'objectiu que la feina tiri endavant, de complir amb els temps de producció i de reinserir-se en el món laboral. D'aquesta manera, quan tornin a inserir-se a la societat, veuran el seu pas pel centre com a una oportunitat per començar una vida nova plena de segones oportunitats. I és que, tot i que cada vegada hi ha menys població penitenciària, les insercions laborals dins dels centres són més altes que mai.