Com posar-se el públic a la butxaca?

L'estudiant de batxillerat amb millor oratòria de Catalunya desgrana els seus trucs per parlar a l'audiència

Té 17 anys, vol fer estudis de gastronomia, però és l'estudiant de batxillerat amb la millor oratòria de Catalunya aquest curs. Pau Rull, amb el seu equip de l'escola CIC, van guanyar un concurs organitzat per Esade. Aquests són els seus trucs per guanyar-se el públic.

Cal preparar o improvisar?
Té certa part d'improvització. Abans de sortir a parlar, cal saber les idees que es volen comentar i la forma en què es vol fer-ho. Però passats dos minuts, cal adaptar-se a la persona que tens davant.

Cal anar interpretant el què diuen les cares...
Una vegada m'ho van recomanar i realment és essencial. Hi ha un moment en què has de veure com està la gent que t'escolta i saber reaccionar. El que no vols és que la gent deixi d'escoltar-te.

S'ha de ser contundent al principi o al final?
Tots dos! Però tinc la sensació que, al concurs, vaig apostar més per un bon principi que per un bon final. També depèn del lloc en què et situes amb la resta de gent. A vegades, vols trencar amb les persones que t'han precedit i captar l'atenció del públic. O si ets el primer, el que vols és que es quedin amb una bona sensació final.

Però hi ha una part de memorització?
La sèrie d'idees que has de deixar clares sí que s'han de memoritzar. Hi ha vocabulari que sí és més important, que és important comunicar-lo bé i amb aquella paraula específica. O paraules que has triat especialment per aconseguir un efecte o un altre.

Amb un guió a la mà?
Jo acostumo a exposar sense papers perquè em desconcentra. En el concurs, vam fer tres rondes de debat: la primera amb el paper amb les idees clares, en el segon ja no vaig mirar el paper i en el tercer directament el vaig perdre. Et dóna més llibertat!

Com s'argumenta: amb vivències o amb dades?
Cal portar l'argumentari preparat de casa... En el nostre cas, estava basat en experiències pròpies i coneixement de causa a partir de coneguts, amics i nosaltres mateixos.

Hi ha gent que tendeix a parlar més formal del que s'expressa normalment...
Jo em sento més còmode parlant més col·loquial, perquè obri més el debat, perquè m'agrada tenir més proximitat amb qui parlo. Vulguis o no, hi ha un moment en què la formalitat t'allunya de l'oient.

A favor o en contra del powerpoint?
O ets molt bo fent powerpoint o no el facis. Millor que siguin molt esquemàtics, o fins i tot, automàtics. Tenir una paret plena de text crec que no es gens efectiu.

Algun gest en especial?
Molta gent em diu que porto les mans boges. Moc molt les mans. M'agrada molt moure'm i cridar l'atenció de tothom. S'ha de donar la sensació amb la vista de que estas parlant amb tothom.

Avui et destaquem
El més llegit