21
de Maig
de
2013 - 12:30
Act.
07
d'Abril
de
2014 - 10:50
En un sector tan enfonsat com el de la construcció, les bones notícies solen venir de l'exterior. Per això no sorprèn que un dels Premis Cambra de Terrassa a la Internacionalització hagi recaigut en la empresa de ceràmica estructural Beralmar Tecnològic, que en els últims 30 anys ha passat de dominar el mercat espanyol a situar un 90% de la seva facturació a l'estranger. Els responsables d'aquest canvi de direcció han estat Ramón Sarió i Cristòbal Caparrós, els dos principals accionistes des de l'any 1982.
La història de Caparrós a Beralmar és de les que ja difícilment es poden repetir, la del treballador d'una sola empresa. L'ara empresari va entrar a la companyia a l'any 1966, només dos anys després de la seva fundació, com a mecànic. Com ell mateix recorda, la fàbrica que es va trobar no té res a veure amb l'actual. "Érem tres persones que treballàvem per obrir el mercat intern, al principi amb el primer cremador de fuel per a fer totxos de l'estat i més tard amb un intercanviador de calor".
Més productes a més mercats
L'estratègia empresarial va funcionar fins l'any 1982, quan va topar amb la primera crisi del totxo. El propietaris de Beralmar eren partidaris de tancar l'empresa, però van concedir a Sarió i Caparrós un marge de dos anys per demostrar la seva viabilitat. "Llavors em sentia preparat, ja que portava uns anys combinant la part tècnica amb la comercial i dominava el mercat", apunta Caparrós. L'estratègia que va salvar l'empresa es va centrar en l'ampliació del catàleg de productes i en donar les primeres passes fora de l'estat. Bé, això i el punt de sort que va significar la reactivació del mercat just en aquest termini de dos anys.
"Vam començar visitant Portugal i el Marroc, i, tot i que va costar, avui ja estem a més de 50 països on ja tenim capacitat per muntar fàbriques senceres". Beralmar no només ha prescindit del mercat interior, sinó que ha centrat les seves accions a Amèrica, l'Europa de l'Est i el nord d'Àfrica, deixant la Unió Europea en un pla residual. Tot i això, Caparrós incideix en la situació del mercat espanyol, on assegura que ja té "més amics que clients". "Vam arribar a tenir el 80% del mercat de la combustió i assecat de totxos a l'estat, però hem passat de tenir 400 fàbriques al 2007 a tenir-ne unes 170 que treballen uns 4 mesos a l'any", explica l'empresari.
Inversió contra la crisi
L'estratègia de l'any 1982 va servir per sobreviure, però l'empresa ha hagut d'enfrontar-se a una nova crisi, aquest cop estructural. Per regatejar-la, el 2007 l'empresa va decidir ampliar la seva plantilla en 15 enginyers, contractats per crear nous productes. "Gràcies a ells podem ofertar la pràctica totalitat de la maquinària que requereix una fàbrica del sector". Els resultats tornen a ser evidents: en l'última dècada Beralmar ha passat de tenir un 30% de la seva facturació a l'exterior a tenir-ne el 90% actual.
Caparrós valora el "prestigi local" que aporten els premis, tot i que considera que no tenen transcendència comercial. "Són més una satisfacció", conclou.
La història de Caparrós a Beralmar és de les que ja difícilment es poden repetir, la del treballador d'una sola empresa. L'ara empresari va entrar a la companyia a l'any 1966, només dos anys després de la seva fundació, com a mecànic. Com ell mateix recorda, la fàbrica que es va trobar no té res a veure amb l'actual. "Érem tres persones que treballàvem per obrir el mercat intern, al principi amb el primer cremador de fuel per a fer totxos de l'estat i més tard amb un intercanviador de calor".
Més productes a més mercats
L'estratègia empresarial va funcionar fins l'any 1982, quan va topar amb la primera crisi del totxo. El propietaris de Beralmar eren partidaris de tancar l'empresa, però van concedir a Sarió i Caparrós un marge de dos anys per demostrar la seva viabilitat. "Llavors em sentia preparat, ja que portava uns anys combinant la part tècnica amb la comercial i dominava el mercat", apunta Caparrós. L'estratègia que va salvar l'empresa es va centrar en l'ampliació del catàleg de productes i en donar les primeres passes fora de l'estat. Bé, això i el punt de sort que va significar la reactivació del mercat just en aquest termini de dos anys.
"Vam començar visitant Portugal i el Marroc, i, tot i que va costar, avui ja estem a més de 50 països on ja tenim capacitat per muntar fàbriques senceres". Beralmar no només ha prescindit del mercat interior, sinó que ha centrat les seves accions a Amèrica, l'Europa de l'Est i el nord d'Àfrica, deixant la Unió Europea en un pla residual. Tot i això, Caparrós incideix en la situació del mercat espanyol, on assegura que ja té "més amics que clients". "Vam arribar a tenir el 80% del mercat de la combustió i assecat de totxos a l'estat, però hem passat de tenir 400 fàbriques al 2007 a tenir-ne unes 170 que treballen uns 4 mesos a l'any", explica l'empresari.
Inversió contra la crisi
L'estratègia de l'any 1982 va servir per sobreviure, però l'empresa ha hagut d'enfrontar-se a una nova crisi, aquest cop estructural. Per regatejar-la, el 2007 l'empresa va decidir ampliar la seva plantilla en 15 enginyers, contractats per crear nous productes. "Gràcies a ells podem ofertar la pràctica totalitat de la maquinària que requereix una fàbrica del sector". Els resultats tornen a ser evidents: en l'última dècada Beralmar ha passat de tenir un 30% de la seva facturació a l'exterior a tenir-ne el 90% actual.
Caparrós valora el "prestigi local" que aporten els premis, tot i que considera que no tenen transcendència comercial. "Són més una satisfacció", conclou.