Un desastre pitjor que la crisi de 2008

L'economista Jordi Bellini analitza l'impacte de "calmadors" com Trump i Lagarde a la borsa

Christine Lagarde és la presidenta del BCE. | EP Christine Lagarde és la presidenta del BCE. | EP

Tot apuntava que aquesta setmana seria igual de desastrosa que la setmana passada. Dilluns tot va començar amb fortes pèrdues, esborrant les minses recuperacions que els mercats van tenir el divendres anterior. Bé, minses comparades amb el gran desastre que estem patint. Tothom té clar que això que està passant no ha passat mai abans. Aquest nivell de caigudes no les hem tingut ni a la crisi del 2008. Per posar-nos en context, durant la crisi del 2008, l'Ibex va baixar un 58% al llarg d'un any i tres mesos i ara ho ha fet un 42,5% en 20 dies. Una barbaritat.

"Durant la crisi del 2008, l'Ibex va baixar un 58% al llarg d'un any i tres mesos i ara, ha caigut un 42,5% en 20 dies"

Els bancs centrals han anat com bojos per guanyar-se la credibilitat dels inversors mentre veien aquestes baixades sense precedents. Fins i tot, han sortit rumors indicant que les borses tancarien (de la mateixa manera que ho va fer la Xina allargant les vacances d'any nou). Més tard, hem vist com els parquets de les borses de Nova York es quedaven buits, però no per estar tancats, sinó perquè han seguit la recomanació de treballar des de casa. També hem vist com el VIX, l'índex que indica la volatilitat dels mercats americans, marcava màxims històrics. Ha arribat als 82,69 punts, comparat amb el seu anterior màxim històric de 80,86 punts durant la crisi financera del 2008.

Més info: El Covid-19, els mercats i les Bruixes de Salem

Tot això fins aquest dimecres quan van sortir els "calmadors" de la setmana. Donald Trump Christine Lagarde. En primer lloc, Trump ha negociat amb el Congrés un macroprograma de més d'1 bilió de dòlars per lluitar contra el SARS-CoV-2. En aquest programa hi ha inclosa una mesura sense precedents. A diferència del BCE i de qualsevol país de la UE, a EEUU els ciutadans rebran xecs per part del govern per fer front a la situació. La mesura podria costar 250.000 milions de dòlars només a l'abril, i la mateixa quantitat també està prevista al maig sempre i quan la crisi continuï. A Europa, Christine Lagarde ha anunciat un pla de xoc contra el coronavirus. Veient que les borses estaven caient en picat, han aprovat un programa de compra d'actius (essent els actius bons sobirans d'estat membres) de 750.000 milions d'euros. Tot això va provocar que les borses es llevessin dijous amb més força, com si tots aquests diners fossin una cura per a desinfectar-se d'un virus que es diu pànic.

"Els bancs centrals han anat com bojos per guanyar-se la credibilitat dels inversors mentre veien aquestes baixades sense precedents"

Cap dels protagonistes d'aquesta setmana s'ha quedat aquí. Com si haguessin d'acabar d'enfonsar el clau, tots dos van fer declaracions dijous a la tarda/nit. Lagarde va assegurar que estan preparats per augmentar el programa de compra d'actius si fa falta. Això va ajudar a què divendres no es perdessin les pujades que les borses havien fet el dia anterior. Trump, en canvi, va decidir parlar del petroli. Va assegurar que els preus de l'or negre estaven massa alts, i tot i que això té avantatges, s'ha de buscar ara un equilibri entre preus baixos i beneficis pels productors. També va anunciar que compraria 77 milions de barrils per ajudar als productors de petroli. Aquest increment sobtat de la demanda va fer que els preus del petroli pugessin en un primer moment, i tot i que va baixar durant el final del matí i la tarda de divendres, van ajudar que el Brent tanqués la setmana per sobre dels 30 dòlars.

Més info: Buffet no havia viscut mai una bogeria així!

S'ha de dir que l'Ibex ha rebut una ajuda extra per part de la CNMV. El regulador espanyol va prohibir les vendes en curt (unes operacions que provoquen baixades en els preus) amb qualsevol instrument financer que pogués afectar l'índex o qualsevol de les seves accions. Veient que ja s'havien reemborsat 3.000 milions d'euros, també va donar instruccions a les gestores per evitar els reemborsaments massius, cosa que provoca una venda forçosa dels actius dels fons i per tant baixades.

Veient la situació d'estat d'alarma, empreses espanyoles estan començant a fer ERTES. Seat ha tancat la planta de Martorell i Iberia, que ja gairebé no té vols operant, ha presentat un ERTE per a 13.900 empleats. No tot són males notícies per això, ja que Inditex, que tenia previst fer un ERTE a tota la seva plantilla, finalment no el farà tret que l'estat d'alarma s'extengui més enllà del 15 d'abril.

Ull a la borsa!

Avui et destaquem
El més llegit