Des que la ONU va aprovar l'any 2015 els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per a l’Agenda 2030, la percepció de les empreses respecte a la sostenibilitat ha evolucionat molt, tant per motius naturals de consolidació, com per altres d'inesperats ocasionats per agents externs. Diguem-li pandèmia o guerra d'Ucraïna. Fins al 2018, les principals actuacions tant d'empreses com d'entitats públiques respecte als ODS havien sigut de divulgació i d'enteniment. El 2019, en canvi, començava a percebre's la "necessitat d'accelerar la implantació de l'agenda 2030 als plans de les empreses", tendència que es va veure aturada i reestructurada el 2020 per la covid-19. Però un cop passat el primer període de la pandèmia, quan els ODS han pogut tornar a ser presents en el dia a dia de les empreses, s'ha evidenciat una altra realitat: "l'aplicació de l'agenda provoca tensions" i, a més, no és un procés senzill: "afecta interessos però també hàbits, i aquests últims són més complicats de canviar".
Aquesta és la lectura que fa Àngel Pes, director de l'Observatori dels ODS i les empreses espanyoles i director del CEI (Centro de Estudios Internacionales). Pes, qui també va ser subdirector general de CaixaBank durant 18 anys, ha fet la cloenda de la presentació del cinquè informe de l'observatori, titulat Les tensions en la transició cap a la sostenibilitat, elaborat per la Càtedra de LideratgeS i Sostenibilitat d’Esade i l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”.
Presentació del cinquè informe de l’Observatori dels ODS a CaixaForum Macaya | Cedida
L'estudi, que mesura la contribució a l'Agenda 2030 de 101 empreses espanyoles cotitzades, extreu enguany una conclusió molt positiva: la implicació de les empreses en el desenvolupament sostenible cada vegada és més gran. Aquesta aposta es veu reflectida, especialment, en els informes o memòries anuals que fan les companyies sobre la seva pròpia activitat. Si en el 2017 -primer any d'estudi de l'Observatori- només el 51% de les empreses analitzades anomenaven els ODS en els seus informes no financers, en el 2021 aquesta xifra s'ha incrementat fins al 77%. És a dir, tres de cada quatre empreses tenen presents els objectius de sostenibilitat marcats per l'ONU.
Mentre que les empreses del sector energètic i tecnològic tenen més presents els ODS, el sector immobiliari és el que va més endarrerit
L'informe, a més, constata que es tracta d'una tendència transversal que s'ha generalitzat a gairebé tots els sectors. Això sí, són les empreses del sector energètic i tecnològic les que lideren aquest aspecte i, en canvi, el sector immobiliari el que va més endarrerit.
Les dades corroboren que "hi ha una tendència a l'alça de consolidar el discurs de la sostenibilitat", indica Ferran Curtó, membre de l'Observatori i director adjunt de la Càtedra de LideratgeS i Sostenibilitat d’Esade. Curtó apunta que "no hi ha marxa enrere en aquest camí", malgrat que lamenta que encara hi ha un gran repte per davant: "passar del discurs a l'acció".
La manca de lideratge i cohesió
En aquest context, a més, no ajuden gens les tensions geopolítiques i socioeconòmiques que viu Europa, les quals, segons indica l'Observatori, "posen en risc la transició cap a la sostenibilitat". Els nous plans estratègics com el Pacte Verd s'hauran de desenvolupar en un context complicat: "augment de preus de les matèries primeres, els aliments, els fertilitzants i els hidrocarburs, la inflació creixent, les interrupcions de les cadenes de subministrament global, les restriccions a la mobilitat, les diverses bretxes existents, que es poden agreujar pels desajustos en l'economia...".
Les tensions geopolítiques i socioeconòmiques que vivim posen en risc la transició cap a la sostenibilitat
És per aquest motiu que l'Observatori destaca la urgència d'actuar i de comptar amb nous lideratges polítics i empresarials. En l'àmbit polític, de fet, Anna Mª González, membre de l'observatori i directora de projectes de la càtedra, assenyala que les cimeres actuals no estan funcionant per frenar les emissions anuals de CO2. No estan servint per resoldre el problema de manera global: "la Xina i l'Índia han tirat de combustibles per recuperar l'economia", fet que ha provocat que "només aquests dos països hagin estat els responsables del 50% de les emissions de CO2 del 2020 de tot el món".
La tensió del canvi de paradigma
Segons l'informe d'Esade i CaixaBank, l'aplicació de plans de sostenibilitat també genera tensions dins del teixit empresarial. "Quins esforços i quins sacrificis estic disposat a fer a curt termini en altres àmbits per tal d'assolir aquest objectiu a llarg termini?", es qüestiona Josep Santacreu, CEO de DKV Seguros. La sostenibilitat implica diners, temps, esforç, recursos i atenció.
Presentació del cinquè informe de l’Observatori dels ODS a CaixaForum Macaya | Cedida
I no és fàcil ésser la prioritat. De fet, implica un canvi de paradigma, que està més present "en un col·lectiu de gent més jove", indica Ángel Castiñeira, membre de l’observatori i director de la càtedra, posant d'exemple a la catalana Heura: "A Heura no es planteja fer res que no sigui sostenible. I un cop saben que és sostenible, miren que sigui rendible també". L'ordre habitual d'aquelles empreses que intenten ser sostenibles és un altre: "hi ha qui està intentant fer que els seus productes rendibles siguin també sostenibles". Per a Castiñeira, "ni les empreses ni els directius estan encara alineats en la mateixa sintonia", i per això veiem velocitats diferents i tensions.
Dels ODS més aclamats, als més postergats
La sostenibilitat està integrada en els discursos de les empreses. Vèiem que tres de cada quatre companyies anomena els ODS a les seves memòries anuals, però no ho fa de la mateixa manera amb els 17 objectius. Les mencions són molt desiguals i hi ha uns que són clarament aclamats i d'altres que continuen essent postergats. Entre els més anomenats destaquen l'ODS 8, de Treball digne i creixement econòmic, que l'esmenten el 70% de les empreses, l'ODS 13, de l'Acció pel clima, anomenat pel 66%, i l'ODS 9 (d'Indústria, innovació i infraestructura), el 12 (de Producció i consum responsables) i el 17 (d'Aliances per assolir els objectius), que els esmenten sis de cada 10 empreses.
Menys del 20% de les empreses tenen presents els ODS que fan referència a la fam i a la vida submarina
En canvi, els ODS 2, sobre la Fam, i el 14, de la Vida submarina, són anomenats per menys del 20% de les empreses. En aquest sentit, Curtó assenyala que en els propers anys "veurem com aquests ODS postergats passen a millors posicions".
L'informe destaca també els ODS ascendents, aquells que han rebut en els últims quatre anys molta més atenció per part de les empreses. Són els ODS 3, de Salut i Benestar, el 8, de Treball digne i creixement econòmic, el 10, de Reducció de les desigualtats i el 12, de Producció i consum responsables.