Jaume Roset (@jaumeroset) és coach co-actiu certificat per l'International Coach Federation (ICF). Treballa com a coach executiu a l'Iese Business School i és formador en habilitats directives i de lideratge. A més, és cofundador d'AEIOU, coaching per a pares i docents, on ajuda els pares a millorar les seves relacions en l'àmbit familiar. Innegablement, el coaching ha deixat de ser una tendència llunyana per ser una realitat a dia d'avui. En el camp de l'empresa ja són molts els directius que es posen en mans de coachs com Roset per enfortir habilitats o, fins i tot, per canviar de rumb a la recerca d'una millor estabilitat emocional.
Després de participar al cicle de conferències sobre Coaching Executiu organitzat pel SC Trade Center, Jaume Roset explica a VIAempresa en què consisteix la seva feina, quins són els seus objectius i com es tradueixen en resultats.
Quina és la tasca d'un coach quan treballa amb executius?
La tasca amb un executiu és la d'ajudar-lo a conèixer-se en profunditat. Quan et lleves al matí i et mires al mirall, veus la teva cara. Però la part del clatell no la veus. Per tant, a no ser que algú no et posi un mirall al darrere, no pots conèixer parts de tu. I per què ho volem això? Perquè per un executiu és molt important saber què l'apassiona i li agrada de veritat. Amb el coaching el que fem és connectar el directiu amb el seu talent, les seves fortaleses i el que realment li posa la pell de gallina. Des d'aquesta consciència del que realment li agrada fer, on és bo i el llegat que vol deixar al món; és des d'on surten les millors coses dels directius.
En quin moment un executiu se n'adona que li fa falta el suport d'un coach?
Hi ha diferents símptomes. Un dels més habituals és quan el directiu et diu que no està satisfet amb la seva feina però tampoc sap ben bé per què. Una feina que no m'acaba d'omplir, que no li acabo de trobar el sentit, no funciona, porto molt estrès... però no sé cap a on tirar. Aquesta és una situació molt clàssica, i des del coaching els ajudem a trobar aquesta direcció. L'altra qüestió és quan hi ha habilitats concretes que volen treballar. Se t'apropa un directiu i et diu que vol treballar la seva capacitat comunicativa o la de lideratge, etc. Això també es pot fer a través d'eines de diagnòstic que permeten saber quines són les teves fortaleses i quines són les teves debilitats.
És possible que un directiu tingui una feina que li agradi, ben remunerada, amb una vida que tothom des de fora vegi com a ideal... però que busqui ajuda en un coach perquè no és feliç?
Justament això és el que deia del mirall. La perspectiva habitual és la de mirar cap enfora, el que els altres puguin pensar de mi. Quan a un directiu li poses un mirall al davant i pren consciència sobre els valors que té com a persona, la seva família, la seva llibertat, l'emprendre... moltes vegades el que hi ha a fora no quadra amb el que hi ha a dins. Des de fora sembla una cosa, però el directiu per dins té una incomoditat perquè no està respectant els seus valors ni qui és. Des del coaching fem preguntes que ens permeten saber quins són els valors de la persona que tenim davant. Hi ha persones per les quals els diners són un valor molt important, per d'altres la família i per altres la llibertat o la creativitat. Tu pots fer una feina que des de fora està molt ben vista, guanyes molts diners i tens una bona posició, però alguns valors teus com a persona potser no s'estan respectant. Pots trobar que falta llibertat a la teva vida, i amb el coaching fem que et coneguis i puguis portar una vida amb coherència amb qui ets.
Costa més del que sembla saber què és el que volem realment?
Potser sí, o ho sabem però vivim tan pendents del que pensen de nosaltres que ens dediquem a satisfer això en lloc de satisfer els nostres valors. Hi ha gent que diu que per estar més amb la seva família hauria de guanyar menys diners i tenir menys dedicació, però no ho fa per por sobre què pensaran d'ella. Tu tries si vols respectar els teus valors o el que la gent espera de tu. En el coaching fem un treball molt profund de saber qui ets i què vols. Una vegada ho saps, t'empentem i t'acompanyem perquè portis una vida alineada amb aquests valors.
Quins són els temes que més preocupen els executius i pels quals vénen a buscar la vostra ajuda?
N'hi ha molts, però si n'he destacar algun hi ha el tema del lideratge. Busquen maneres de donar el millor de si mateixos per liderar les persones i portar equips. El directiu és una persona que es troba molt sola, et diuen que han de prendre decisions amb una sensació de solitud. Tot el que té a veure amb com liderar aquestes situacions és quelcom molt habitual. Un altre tema molt important és la gestió emocional, especialment en els homes. Són persones que passen per emocions molt intenses, d'estrès i de pors, i que no les poden aparentar. El coaching és com trobar un oasi de confiança, un espai on poden expressar aquestes emocions i on aprenen d'elles.
El tracte amb la família i els fills també deu ser un tema recurrent...
Això torna a tenir a veure amb els valors que deia abans. Totes les àrees de la vida estan relacionades, les persones no tenim compartiments estancs. Tenim la feina, la família, la salut i tot està relacionat. Hi ha molts directius als quals la mala relació familiar afecta al seu rendiment professional. Per tant, molts cops al coaching surten temes que sí que afecten la part professional, però no són la part professional en si, i que també cal que les explorem.
La tasca i les eines a l'hora de treballar com a coach són les mateixes si tractes amb un executiu que si ho fas amb un esportista, per exemple?
Al final tots som humans i tractem amb persones. El que passa és que al començament del procés el context és diferent. No és el mateix dirigir-te a un directiu que a un esportista. Quan fas coaching executiu, la primera part del procés té a veure amb crear confiança. T'obres a una persona quan et genera confiança, quan et trobes en un espai segur on pots expressar qui ets i dir el que penses. La creació d'aquest context és diferent en un directiu que en un esportista. Un directiu que sap que has passat per la seva situació, que entens la realitat on viu i que domines el llenguatge corporatiu, això genera la confiança necessària per poder-te obrir. En canvi, si has estat un esportista d'elit, i has passat per les seves mateixes experiències, és el mateix. Per tant, varia el context però les tècniques de coaching són les mateixes per tothom.
En què es diferencia la tasca d'un coach amb la d'un psicòleg? Ara sembla que està molt "de moda" el coaching però segueix havent-hi un tabú a l'hora d'explicar que algú va al psicòleg...
La diferència depèn de cap a on mires. Un terapeuta, psicòleg o psiquiatra, mira la part disfuncional de la persona, el que no funciona. Mira on hi ha el problema per treballar-lo. Generalment diagnostica i aquesta diagnosi té un tractament que científicament està provat que funciona. Els coachs, en lloc de mirar la part disfuncional mirem la part funcional, el talent. No diagnostiquem res ni intentem entendre el que ha passat, sinó que mirem cap endavant. Tens un objectiu i amb la teva part funcional i els teus talents t'ajudem a assolir-lo.