"El Govern no està valorant la importància empresarial en el Procés"

Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis, lamenta que la Generalitat no aprofiti les portes que han obert a l'ONU o al BCE i anuncia la conversió de l'entitat a patronal

Albert Pont del CCN en la seva entrevista amb VIA Empresa | A. Ribera
Albert Pont del CCN en la seva entrevista amb VIA Empresa | A. Ribera
"Vivint a Madrid encara em vaig tornar més independentista que mai". La cancel·lació de les oposicions a la carrera diplomàtica van fer tornar a Catalunya un Albert Pont que, des que va descobrir el Cercle Català de Negocis (CCN), s'hi va anar implicant fins a esdevenir-ne el president l'any 2013. Avesat a qüestions internacionals i expert en secessió d'Estats, explica per primer cop en aquesta entrevista amb VIA Empresa els contactes que el CCN ha establert amb organismes com Nacions Unides o el Banc Central Europeu per tal de facilitar la construcció d'estructures d'Estat per a Catalunya. Unes portes que, assegura, tot i posar-les a la seva disposició, el Govern no s'ha decidit a traspassar.

Pont reconeix que l'activitat al capdavant del CCN li resta cada cop més temps per dedicar a l'empresa de gestió patrimonial a particulars que va fundar el 2011, The Black Swan Family Office. Una qüestió que no el preocupa engrescat amb la reconversió de l'entitat que presideix. "Abans de final d'any s'ha de fer la refundació del CCN". Actualment tenen un miler de socis i planegen convertir-se en una nova patronal per defensar les pimes catalanes amb un model "pensat per a una Catalunya independent".

Al web del CCN s'explicita que en un determinat moment "es va abandonar el discurs victimista i es va optar per l'elaboració d'argumentari sobre la viabilitat de l'Estat Català"...
Això ha estat clau però no només per nosaltres. El discurs victimista dels catalans només fa el ridícul a Madrid, on no els importa si plorem per uns trens. A Madrid tenen por dels bascos, però no dels catalans. No crec que ens hagin de tenir por, però ens hem de fer respectar. I no et pots fer respectar amb un mocador ple de mocs. Em preocupa que continuem en un estadi victimista. Sembla que l'estratègia sigui sacrificar determinats càrrecs polítics per poder fer-te la víctima. De què anem? Fer una secessió no és una broma i aquesta no és la millor manera. Crec que hem de superar aquest discurs victimista i hem de ser positius per construir els fonaments d'un Estat independent des de la societat civil. Una de les estructures d'Estat més importants són les entitats econòmiques i socials.

Quina importància té per al procés sobiranista que s'hi impliquin empresaris o empreses?
Les empreses formen part de la societat i crec que al CCN hem fet encara més coses de les que s'esperen d'una entitat d'empresaris. Al 2012 vam tenir un comitè estratègic que permetia veure el procés a quatre o cinc anys vista. Això ens va permetre identificar moments i passos crítics des de tots els punts de vista. Vam veure que en algun moment s'hauria de fer evident la majoria social a favor de la independència. No sabíem si havia de ser un referèndum, una consulta o unes eleccions plebi-el-que-siguin. Aprofitant que tenim una agenda internacional molt potent, ens vam trobar amb gent que treballa al Secretariat General de les Nacions Unides (ONU).

De què van parlar?
Els vam dir que sabíem que aquesta majoria social s'havia de manifestar, però que ens feia por que per fer-ho es posés en risc l'autogovern, el Parlament o els càrrecs polítics simplement per convocar un referèndum. Per evitar-ho volíem buscar un paraigua institucional fora d'Espanya. La resposta a l'ONU va ser molt favorable i van deixar les portes obertes a col·laborar amb les autoritats catalanes i, a més, assegurant que l'ideal seria que aquest referèndum es convoqués des de Nacions Unides directament. Així l'ONU podria forçar Espanya a posar els funcionaris, per exemple; i estalviar-nos els maldecaps del 9N o els que tindrem en un futur RUI.

Van parlar de temes econòmics també?
Vam parlar de temes com el del sistema duaner. És un tema curiós perquè és crític. L'endemà de la independència no pots interrompre el trànsit marítim internacional i les persones que tinguis han de saber com funciona el software i com omplir la burocràcia. Per tant, cal fer l'agència de duanes amb coordinació amb algun organisme internacional. En vam trobar un de l'ONU, ens hi vam reunir i van mostrar una predisposició a col·laborar amb la Generalitat total i absoluta.

Foto: Artur Ribera

Quina mena de col·laboració?
Ens van oferir el software, formació a funcionaris de la Generalitat i assessorament durant tot el procés. Tindràs els teus funcionaris al Port o a l'Aeroport, però amb un coordinador de l'ONU. Això ho vam posar a disposició de la Generalitat, però malauradament no els va resultar interessant, i no en sabem els motius. Ja tenien un equip de persones, funcionaris de l'Estat espanyol, treballant en l'àmbit de les duanes, però des de finals del 2015 van abandonar el projecte.

Aquests tècnics tenien por de les represàlies de l'Estat?
No. Si sent funcionaris estatals t'han estat ajudant durant tres anys no tenen por de l'Estat espanyol, de qui tenen por és de la Generalitat.

Per què?
Perquè han vist el que ha passat amb l'Agència Tributària. L'estava desenvolupant en Joan Iglesias, a qui se l'ha rellevat per posar un altre equip a causa de les dinàmiques de partits. Agafes una persona amb una projecció laboral brillant a l'Agència Tributària Espanyola perquè és un gran professional, li fas "trair" el seu Estat per crear una Agència Tributària Catalana, i quan ja tens tota la part teòrica te'n desprens i poses algú altre a desenvolupar-ho. Això és bastant lleig de fer i és un avís a navegants per a la resta de tècnics, que veuen com estan sacrificant-se perquè al final s'acabin posant polítics a dit. Això és el que ha passat amb el projecte de duanes. La Generalitat s'ha quedat sense aquest equip.

I ara què?
Nosaltres hem seguit parlant amb Nacions Unides per demanar-los una formació que vagi més enllà de la teoria i que sigui pràctica. Ens han ofert el port de Rotterdam i el d'Hamburg per fer aquestes pràctiques. Ho agraïm perquè Rotterdam és el primer port d'Europa i Hamburg és la seu del Tribunal Internacional de Dret Marítim. Però els vam dir que havíem pensat que la formació es fes en el port de Gibraltar, pel component simbòlic i històric que té.

Quina va ser la resposta?
Això va ser a finals del 2013 i abans d'aquest estiu la UNCTAD ha obert un centre de formació i excel·lència a Gibraltar en l'àmbit de les duanes... En traurà profit el Govern? No ho sé, saben que hi ha aquesta possibilitat, però no sé si en trauran profit.

Des del CCN també han explorat àrees com la inversió internacional?
Ens vam posar en contacte amb inversors internacionals. Els vam dir que sabíem que l'endemà de la independència haurem d'assumir una part del deute d'Espanya. Necessitarem inversors que vulguin comprar deute català, i els vam trobar d'una manera bastant fàcil. Hi ha entitats internacionals que tenen trilions d'euros i de dòlars amb els que no saben què fer i els tenen en paradisos fiscals. Si tu crees un producte financer amb deute català, els pot resultar interessant. Això va ser a finals del 2012 i no s'acabaven de creure gaire que el procés anés de debò, però ens van dir que si tiràvem endavant podríem fer coses, però amb garanties.

Quines garanties?
Les garanties són que les estructures d'Estat que s'hagin de crear siguin avalades per organismes internacionals. Necessites un banc central, una agència tributària, unes duanes que funcionin, algú que gestioni la seguretat de l'espai aeri, etc. A partir d'aquí, òbviament no ho podem fer tot perquè som voluntaris, però hem desenvolupat diferents àmbits d'actuació.

Abans ha parlat de duanes i de l'Agència Tributària, què hi ha d'un banc central català?
Cap al 2014 ens vam posar en contacte amb gent del Banc Central Europeu (BCE) i amb tres bancs centrals del sistema europeu. Els vam explicar l'estratègia que havíem desenvolupat perquè Catalunya pugui formar part del sistema monetari europeu i de l'euro sense necessitat de demanar l'ingrés ni de períodes de transició.

Què els va semblar?
Van reconèixer que si realment es duia a terme així, no els quedaria cap més remei que acceptar-ho. Però ens van fer veure que hi ha dos possibles escenaris: que la UE vagi sobrevivint la crisi econòmica, on es pot aplicar aquesta estratègia; o bé que ja sigui pel Brexit (i això era al 2014!) o d'alguna altra circumstància, Alemanya i els països forts es vulguin deslligar dels països del sud d'Europa i sorgeixi una Europa amb dos o més euros. Aleshores vaig dir: "Si hi ha d'haver dos o tres euros, Barcelona ha de ser la seu d'un dels bancs centrals d'aquests euros". I la resposta va ser: "Ara ens entenem!" Això també s'ha posat en coneixement de la Generalitat, fa mig any que els ho vam dir, ha passat l'estiu i qui dia passa, any empeny. No sé si la Generalitat estarà disposada a moure fitxa.

Trobeu que des del Govern no s'està valorant prou que hi hagi empresaris que es mullin d'aquesta manera? I més quan les empreses han estat una arma llancívola entre els dos bàndols...
El Govern no està valorant prou la importància que té el teixit empresarial tant en el procés com en la construcció d'estructures d'Estat. De fet, nosaltres ens considerem desvinculats del Procés. Per nosaltres ha estat molt difícil mantenir canals de comunicació fluïda amb el Govern, el Consell Assessor per la Transició Nacional i amb els partits. Els partits ens han vist com un agent esvalotador, i és veritat que de portes enfora hem fet discursos potents; però de portes endins hem fet totes aquestes coses que fins ara no havíem explicat. Sabem que correm el risc que algú s'emprenyi, però ja no ens importa. Hem estat treballant en hores mortes, en caps de setmana i a un nivell que mereixia l'atenció d'algú del Govern, i no l'hem tinguda. Ara bé, la porta per col·laborar sempre la tindrem oberta.

Foto: Artur Ribera

Alhora, el CCN també està virant el seu plantejament?
Per nosaltres el procés d'independència està en un estadi molt avançat, i creiem que o ens renovem com a entitat o morim. I el que volem és créixer i començar a deixar de ser una entitat monotemàtica i començar a actuar com una entitat patronal i que vetlla pels interessos de la pime davant d'oligopolis, empreses de l'Íbex i entitats bancàries. Ja hem aprovat en Junta i Assemblea donar-nos d'alta al Registre d'Entitats Patronals de la Generalitat i començar a oferir serveis i avantatges a tots els socis i empreses associats al CCN. Les patronals de tota la vida viuen pràcticament de les subvencions, que van destinades a mantenir una estructura considerable. Els recursos de la patronal, doncs, no van destinats a oferir avantatges als emprenedors o a les pimes. Al final, el sistema obliga a bons professionals que hi ha allà dins a esdevenir funcionaris. Responen a un model que ja no existeix: autonòmic, espanyol... Cal crear organitzacions empresarials pensant en una Catalunya independent oferint pocs serveis però de molt bona qualitat.

Algun exemple d'aquests serveis?
Agafar empreses mitjanes del sector industrial i analitzar internament els seus processos d'elaboració. Així es detecten colls d'ampolla, ineficiències de productivitat, etc. Podem fer un pla estratègic intern de la fàbrica per tal de reduir els costos anualment.

Sigui com sigui, és inevitable el component de compromís polític a l'hora d'associar-se al CCN. Això genera algun problema de portes endins a les companyies?
No té cap conseqüència per l'empresari perquè no fem públic els noms dels nostres socis. Si ho féssim, Espanya tremolaria. Quan un propietari s'afilia a una entitat com la nostra és perquè creu que fem una bona feina i que l'empresariat ha de jugar un paper en la construcció d'una Catalunya independent. Ho fan per pur convenciment, no per conveniència. I quan no ho fas per conveniència, no t'atures a pensar en els costos que pugui tenir per tu.
Avui et destaquem
Comentaris