"El líder no vol seguidors, vol nous líders"

Mario Alonso, cirurgià i expert en motivació i creativitat, defensa un model de lideratge basat en la capacitat d'influir en els altres

Tot va començar amb la lectura del llibre La relació metge-pacient. Mario Alonso Puig no anava cap a metge, sinó que volia cursar zoologia, però després de viure una experiència sobre el patiment humà i llegir el llibre del Dr. Pedro Lain Entralgova, va decidir compaginar la carrera de medicina amb una formació més humanista. "La vida et posarà obstacles, però els límits te'ls poses tu", afirma aquest doctor format en el camp de la intel·ligència humana a la Universitat de Harvard.

Després d'exercir l'activitat quirúrgica durant 26 anys, Mario Alonso s'ha convertit en un dels màxims investigadors de la intel·ligència humana i l'aprenentatge. Imparteix conferències i cursos sobre lideratge, motivació, creativitat i treball en equip, arreu del món per a múltiples universitats, empreses i institucions.

Aquest mes de juny és un dels speakers de Menorca Millennials, el programa que reuneix a l'illa del Mediterrani les 20 millors start-ups tecnològiques amb inversors internacionals. "Si vols ser un gran líder, has d'aconseguir no només que els altres creguin en tu, sinó sobretot que creguin en si mateixos".

Aportar una solució innovadora, voler canviar el món, guanyar el premi a l'empresa més disruptiva… Ens obsessiona la innovació?
No hi ha dubte que la creativitat i la innovació són part essencial de la nostra forma de viure. Ara bé, no hem de viure aquesta creativitat des de l'ansietat perquè si es viu des de l'ansietat, el cervell es bloqueja automàticament. I la capacitat de l'ansietat de bloquejar el cervell és immensa! Ni gaudiràs del procés, ni arribaràs a l'objectiu i, a sobre, et posaràs malalt. El procés creatiu s'ha de gaudir; clar que cal tenir un objectiu, però no ens hem d'obsessionar perquè al final tindrem 300 models psicodèlics de bombetes però no hi haurà ningú que les encengui. No t'angoixis.

Creativitat vs. capacitat analítica?
Adonar-se de l'espai que hi ha entre on estem i on volem arribar és molt important en qualsevol etapa de la vida. Per exemple, aquella persona que vegi que és massa analítica, que li agrada més seguir un procediment, un raonament… Potser veurà que si vol arribar a un punt concret, ha de desenvolupar altres habilitats o cercar col·laboracions. Prendre consciència de la realitat és clau.

Podem compensar una mancança individual amb el treball en equip?
De vegades, quan un té una tendència molt gran a seguir certs patrons mentals, encara que òbviament és molt important fer un treball interior, desenvolupant allò que no s'ha desenvolupat, el treball en equip és el camí més ràpid per compensar-ho. De fet, al món creatiu els equips més creatius són els equips més diversos, els equips multidisciplinaris, amb formes radicalment diferents de veure les coses. No obstant això, són simultàniament els equips que plantegen un desafiament més gran: el desafiament del conflicte. Perquè si un es posiciona d'una manera concreta a veure les coses i es tanca en banda, genera conflicte. Ara bé, si hi ha respecte i voluntat real d'entendre's es converteix en un equip imparable.

Què ha de compartir aquest equip multidisciplinari?
Ha d'haver-hi una química personal encara que no hi hagi una mateixa forma de veure les coses. És a dir, poden tenir pensaments diferents però han de compartir uns valors i una visió.

Quin paper juga el líder en aquesta relació?
El líder és la clau. Qui alinea les ments i els cors en un propòsit comú. Inspira, mobilitza i afavoreix que el seu equip agafi responsabilitat. És exemplar en el que fa, és l'element cohesionador.

Ser líder no vol dir tenir una posició de lideratge…
No, el lideratge és la teva capacitat d'influir en els altres. El que passa és que dels cinc nivells de lideratge, moltes vegades ens movem en el més bàsic. És a dir, aquell que té la posició de líder i que té el poder d castigar o premiar. Ara bé, després d'aquesta posició tan bàsica hi ha quatre nivells més: la relació que generes amb la gent, la cooperació, el mentoring, i finalment quan et converteixes en referència. El líder no vol seguidors, vol nous líders. I la gent, abans de comprar la teva visió, t'ha de comprar a tu.

Però no tothom és capaç de liderar.
Jo crec que tothom, sense excepció, està cridat a ser líder almenys de si mateix. No es pot liderar altres persones si un no és capaç de liderar-se a si mateix. Si un no confia en les seves possibilitats per fer front als desafiaments, és molt difícil que pugui inspirar els altres. L'important és que aquesta persona es lideri a si mateixa, serà llavors quan influirà a les altres i exercirà el lideratge. És veritat que hi ha persones que tenen una major capacitat d'influir que unes altres, però això no és una competició per veure qui té més capacitat de liderar. Moltes vegades el líder no és qui té la posició de lideratge, sinó el que té una capacitat d'influir que uns altres no tenen.

Com es gestiona aquesta incertesa?
Sobre la base del que deia Albert Einstein, hi ha una pregunta que és la més important que tot ésser humà s'ha de fer i contestar: Visc en un univers hostil o visc en un univers amigable? Si la teva resposta és hostil, vol dir que estàs constantment a la defensiva. Així doncs, la forma en què es pot fer front a la incertesa, a l'ambigüitat d'avui en dia, és pensant que aquest és un món d'oportunitats.
Avui et destaquem
El més llegit