Mai abans el valor de la transparència havia adquirit tanta importància. "La gent vol saber coses que abans no volia saber", assegura Josep Maria Lozano, professor del Departament de Ciències Socials d'Esade i investigador sènior en RSE de l'Institut d'Innovació Social.
Fins ara dominava la filosofia empresarial que la comunicació proteccionista era positiva econòmicament, però les darreres estadístiques confirmem que els països amb entorns polítics més transparents tendeixen a obtenir millors resultats en els mercats financers internacionals. I igual conclusió es pot arribar a extreure amb les empreses privades. El consumidor agraeix la transparència, la informació i per tant, segons Jose Lavado, soci director de Bidea, una plataforma de serveis, "avui les empreses han de posar en pràctica la transparència sí o sí".
Posicionar una marca
Els beneficis econòmics de la transparència es perceben tant en l'economia global, com en els beneficis directes de l'empresa i en la millora de l'organització interna de l'empresa. Segons un estudi que el CAREC va presentar aquest mateix setembre al govern català, Recomanacions per a la millora de la transparència a les institucions i a les empreses, cal apostar per aquest valor perquè una economia transparent s'apropa "a la competència perfecta i evita que agents amb informació privilegiada puguin explotar al seu favor aquesta informació", però, a més, redueix els casos de corrupció, els monopolis i la inestabilitat en el mercat i millora la competitivitat.
Per altra banda, a nivell d'empresa, el valor de la transparència pot ajudar-te a posicionar-te com a marca, a reforçar la teva posició en el mercat, és a dir, guanyar en competitivitat, millorar en credibilitat i, especialment, obtenir més confiança amb clients i proveïdors.
Precisament destaca aquest element Joan Antoni Melé, subdirector general de Triodos Bank, entitat puntera a Espanya en banca ètica: "La transparència és el valor del futur perquè la societat ara dubte de tot i cal generar confiança". Dos valors van estretament lligats. De fet, si avui existís suficient confiança vers les empreses, ja no estaríem parlant de la necessitat de més transparència.
I, finalment, a nivell intern, una comunicació transparent amb els treballadors promou la motivació, genera confiança amb la direcció i evita possibles rumors i malentesos que porten a tensions evitables.
Transparents en tot?
Ara bé, ser transparent no vol dir treure a la llum tots els secrets de l'empresa. És evident que hi ha marques que han de guardar formules o informació privada. Tècnicament el grau de transparència d'una empresa pot anar des de la "transparència radical" a la "transparència òptima" - seria aquell que salvaguarda la propietat intel·lectual- fina a una "transparència mínima" -vinculada a la governança de les empreses, per exemple, que es faci una separació comptable. Com en tot cal trobar la mesura justa.
Alguns, per exemple, sense negar la seva importància, ja adverteixen de la fe excessiva que s'ha posat en aquest valor. Per exemple, el director de l'Institut de Governança Democràtica de la Universitat del País Basc, Daniel Innerarity, parla de la transparència com "d'una histèria col·lectiva" i nega que sigui "la gran solució" als mals econòmics i polítics del país com de vegades s'ha volgut presentar. I assegura que "la transparència adoptada amb beateria pot tenir efectes paradoxals". Per exemple, un excés de transparència pot generar opacitat, una pantalla falsa i, al final, perjudicar la marca.
El professor Lozano també creu que ara s'abusa d'aquesta etiqueta: "Estem en una crisi de confiança i la confiança requereix transparència, però només amb transparència no es restablirà la confiança, perquè aquesta també requereix credibilitat", adverteix.
En aquest sentit Melé recomana protegir la informació confidencial, però mai practicar una transparència a mitges: "la transparència no pot ser parcial, no pot ensenyar només el que fa bé, també has de mostrar els errors perquè la gent pugui opinar".
Honestedat o màrqueting?
Lozano, per la seva banda, treu importància als límits: "El problema no són els límits, sinó la qualitat de la transparència: La pregunta és informació rellevant per a qui i per a què". I és que els beneficis de ser una empresa transparent només s'obtenen si la marca decideix aplicar polítiques de transparència de forma honesta i sincera i no com un pla de màrqueting. "És cert que la responsabilitat social en alguns casos s'està fent servir com a neteja de cara o com un eslògan, per això crec que la gent hauria de ser més exigent i les empreses s'haurien de deixar auditar", reclama Melé des de Triodos Bank.
Per evitar això potser la transparència, a través de lleis, hauria de començar a ser una exigència per part de les administracions? El CAREC en el seu document recorda al govern que altres administracions com l'alemanya o la danesa beneficien les empreses que apliquen polítiques de transparències i de RSE. La Unió Europea el 2007 també va aprovar una normativa sobre transparència. Lavado dóna suport a aquesta idea: "La transparència és una exigència que ha d'estar mínimament normativitzada, encara que darrera es facin barbaritats, perquè aquesta hauria de ser la base d'altres lleis que al final acostin les empreses a l'economia del bé comú".
Ara bé, no tothom comparteix aquest pensament: "Crec més amb la voluntat de la gent que amb la força de la llei, perquè si tinguéssim més lleis de transparència les empreses se les saltarien", assegura Melé. I afegeix: "Hem de ser transparents des de la llibertat i com a ciutadans negar-nos a ser clients d'aquells que siguin opacs, de fet, qui és responsable ja és transparent i qui no és responsable intentarà sempre amagar alguna cosa".
En conclusió, si tothom tingués actituds responsables la demanda de major transparència no seria necessària. Per tant, cal recordat que aquesta, malgrat ser necessària, només és el taló, més o menys opac, que ens descobreix o ens amaga la veritable actuació empresarial, l'escena principal. "Hem d'estar atents perquè el valor de la transparència no sigui un simple maquillatge i al final les empreses continuïn fent les coses de la mateixa manera", adverteixen des de Bidea. I és que la conclusió, segons el professor Lozano, és clara: "No necessitem una societat més transparent, sinó una societat més responsable".
La secció Valors d'empresa és una col·laboració de la revista Valors amb VIAempresa
Fins ara dominava la filosofia empresarial que la comunicació proteccionista era positiva econòmicament, però les darreres estadístiques confirmem que els països amb entorns polítics més transparents tendeixen a obtenir millors resultats en els mercats financers internacionals. I igual conclusió es pot arribar a extreure amb les empreses privades. El consumidor agraeix la transparència, la informació i per tant, segons Jose Lavado, soci director de Bidea, una plataforma de serveis, "avui les empreses han de posar en pràctica la transparència sí o sí".
Posicionar una marca
Els beneficis econòmics de la transparència es perceben tant en l'economia global, com en els beneficis directes de l'empresa i en la millora de l'organització interna de l'empresa. Segons un estudi que el CAREC va presentar aquest mateix setembre al govern català, Recomanacions per a la millora de la transparència a les institucions i a les empreses, cal apostar per aquest valor perquè una economia transparent s'apropa "a la competència perfecta i evita que agents amb informació privilegiada puguin explotar al seu favor aquesta informació", però, a més, redueix els casos de corrupció, els monopolis i la inestabilitat en el mercat i millora la competitivitat.
Per altra banda, a nivell d'empresa, el valor de la transparència pot ajudar-te a posicionar-te com a marca, a reforçar la teva posició en el mercat, és a dir, guanyar en competitivitat, millorar en credibilitat i, especialment, obtenir més confiança amb clients i proveïdors.
Precisament destaca aquest element Joan Antoni Melé, subdirector general de Triodos Bank, entitat puntera a Espanya en banca ètica: "La transparència és el valor del futur perquè la societat ara dubte de tot i cal generar confiança". Dos valors van estretament lligats. De fet, si avui existís suficient confiança vers les empreses, ja no estaríem parlant de la necessitat de més transparència.
I, finalment, a nivell intern, una comunicació transparent amb els treballadors promou la motivació, genera confiança amb la direcció i evita possibles rumors i malentesos que porten a tensions evitables.
Transparents en tot?
Ara bé, ser transparent no vol dir treure a la llum tots els secrets de l'empresa. És evident que hi ha marques que han de guardar formules o informació privada. Tècnicament el grau de transparència d'una empresa pot anar des de la "transparència radical" a la "transparència òptima" - seria aquell que salvaguarda la propietat intel·lectual- fina a una "transparència mínima" -vinculada a la governança de les empreses, per exemple, que es faci una separació comptable. Com en tot cal trobar la mesura justa.
Alguns, per exemple, sense negar la seva importància, ja adverteixen de la fe excessiva que s'ha posat en aquest valor. Per exemple, el director de l'Institut de Governança Democràtica de la Universitat del País Basc, Daniel Innerarity, parla de la transparència com "d'una histèria col·lectiva" i nega que sigui "la gran solució" als mals econòmics i polítics del país com de vegades s'ha volgut presentar. I assegura que "la transparència adoptada amb beateria pot tenir efectes paradoxals". Per exemple, un excés de transparència pot generar opacitat, una pantalla falsa i, al final, perjudicar la marca.
El professor Lozano també creu que ara s'abusa d'aquesta etiqueta: "Estem en una crisi de confiança i la confiança requereix transparència, però només amb transparència no es restablirà la confiança, perquè aquesta també requereix credibilitat", adverteix.
En aquest sentit Melé recomana protegir la informació confidencial, però mai practicar una transparència a mitges: "la transparència no pot ser parcial, no pot ensenyar només el que fa bé, també has de mostrar els errors perquè la gent pugui opinar".
Honestedat o màrqueting?
Lozano, per la seva banda, treu importància als límits: "El problema no són els límits, sinó la qualitat de la transparència: La pregunta és informació rellevant per a qui i per a què". I és que els beneficis de ser una empresa transparent només s'obtenen si la marca decideix aplicar polítiques de transparència de forma honesta i sincera i no com un pla de màrqueting. "És cert que la responsabilitat social en alguns casos s'està fent servir com a neteja de cara o com un eslògan, per això crec que la gent hauria de ser més exigent i les empreses s'haurien de deixar auditar", reclama Melé des de Triodos Bank.
Per evitar això potser la transparència, a través de lleis, hauria de començar a ser una exigència per part de les administracions? El CAREC en el seu document recorda al govern que altres administracions com l'alemanya o la danesa beneficien les empreses que apliquen polítiques de transparències i de RSE. La Unió Europea el 2007 també va aprovar una normativa sobre transparència. Lavado dóna suport a aquesta idea: "La transparència és una exigència que ha d'estar mínimament normativitzada, encara que darrera es facin barbaritats, perquè aquesta hauria de ser la base d'altres lleis que al final acostin les empreses a l'economia del bé comú".
Ara bé, no tothom comparteix aquest pensament: "Crec més amb la voluntat de la gent que amb la força de la llei, perquè si tinguéssim més lleis de transparència les empreses se les saltarien", assegura Melé. I afegeix: "Hem de ser transparents des de la llibertat i com a ciutadans negar-nos a ser clients d'aquells que siguin opacs, de fet, qui és responsable ja és transparent i qui no és responsable intentarà sempre amagar alguna cosa".
En conclusió, si tothom tingués actituds responsables la demanda de major transparència no seria necessària. Per tant, cal recordat que aquesta, malgrat ser necessària, només és el taló, més o menys opac, que ens descobreix o ens amaga la veritable actuació empresarial, l'escena principal. "Hem d'estar atents perquè el valor de la transparència no sigui un simple maquillatge i al final les empreses continuïn fent les coses de la mateixa manera", adverteixen des de Bidea. I és que la conclusió, segons el professor Lozano, és clara: "No necessitem una societat més transparent, sinó una societat més responsable".
La secció Valors d'empresa és una col·laboració de la revista Valors amb VIAempresa
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.