Els empresaris també van de colònies

Cada província catalana disposa d'unes Trobades Empresarials de referència on propietaris i directius troben espai per a la formació, el networking i l'entreteniment

Els empresaris i directius troben en les trobades empresarials un espai d'actualització, contactes i trencament de la rutina
Els empresaris i directius troben en les trobades empresarials un espai d'actualització, contactes i trencament de la rutina
Aquest dijous arrenquen a Sitges les Reunions del Cercle d'Economia. Des de la seva primera edició, l'any 1961, s'han consolidat com un referent pel que fa a Trobades Empresarials i són les que acumulen una trajectòria més àmplia a tot Espanya. Un any més, en aquesta edició i durant tres dies, els noms més destacats de la política i l'economia desfilaran davant dels centenars d'assistents en un acte que obre el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i que tancarà Mariano Rajoy aquest dissabte. Unes 600 persones, amb un cost de 1.350 euros incloses dues nits d'hotel i tots els àpats, desconnectaran una mica del dia a dia. I és que els empresaris també van de colònies.

La Reunió del Cercle d'Economia a Sitges es podria considerar la trobada empresarial per excel·lència de la província de Barcelona, i la que obre la temporada d'aquest tipus d'esdeveniments. A la resta del territori català, però, no es queden enrere. Al juny se celebrarà la XXVIa edició de la Trobada Empresarial al Pirineu, a La Seu d'Urgell; mentre que a l'octubre Tarragona acollirà la XIVa Jornada Gresol i al novembre S'agaró reunirà els empresaris en terres gironines. Quatre punts de trobada arreu de Catalunya perquè empresaris i directius es reuneixin, comparteixin experiències i, si hi ha temps, gaudeixin de l'entorn.

En el cas de la Reunió Anual del Cercle d'Economia, aquest any "ve molt marcada per la consolidació de la recuperació econòmica i les reformes polítiques que cal tirar endavant a Espanya en la propera legislatura". Ho explica a VIAempresa Jordi Alberich, director general del Cercle d'Economia, que constata que "hi ha la sensació que la recuperació econòmica està força ben encaminada i que l'únic que la pot distorsionar és la intervenció de la política. Per això els empresaris estan més interessats a parlar de política".

L'origen de les trobades
Alberich recorda que l'origen d'aquestes jornades, a inicis dels anys 60, era un moment "d'un cert optimisme vital i voluntat d'aspiració democràtica i d'acostar-se a Europa". La creació de la Comunitat Econòmica Europea i el Pla d'Estabilització espanyol així ho feien albirar. "El Cercle va néixer com un punt de trobada de persones amb voluntat d'acostar-se a Europa. Actualment l'entorn és diferent, però seguim parlant de creixement, de què passa a Europa i de com millorar la democràcia".

Amb l'experiència acumulada, el Cercle d'Economia també ha ajudat al naixement d'altres trobades empresarials arreu del territori, com la del Pirineu. "Sempre ens ha agradat poder ser una experiència d'utilitat per a altres esdeveniments semblants. Els hem animat i encoratjat i els hem intentat ajudar", diu Alberich. Al seu parer, "és molt bo i indica que tenim una societat civil dinàmica que vol decidir sobre el seu futur i que s'anima a trobar-se i a discutir".

Precisament això és el que fan des del 1992 a les terres de Lleida amb la Trobada Empresarial al Pirineu. "Un grup d'empresaris i directius de Lleida van constatar que en aquella zona era molt difícil que vinguessin ministres o accedir a certes informacions o fins i tot novetats legislatives", explica a VIAempresa Conxita Villar, actual directora de l'esdeveniment. "Ara amb les noves tecnologies tot és molt proper, però abans no era tan fàcil i per qualsevol cosa havies d'anar a Barcelona", recorda.

Per començar van decidir crear unes jornades com les del Cercle d'Economia, que es van convertir en realitat de la mà especialment del catedràtic Alfred Pastor. "En lloc de fer-les a Lleida es va decidir fer-les al Pirineu per fer més significatiu les dificultats que hi havia per accedir a aquest tipus d'esdeveniments", explica Villar.

Alhora, de seguida es va convertir en "un punt de trobada per poder sortir dels llocs de treball i reunir-nos". Dins d'aquests empresaris i directius que ho van impulsar, n'hi havia alguns que tenien coneguts importants i amb certa influència a Madrid. "Això va ajudar a portar alguns ministres i alguns ponents de referència", assenyala Conxita Villar sobre unes primeres edicions que reunien al voltant de 200 persones. "Va arribar un moment que va quedar clar que s'estava convertint en una trobada de referència per molts empresaris i directius i es va voler professionalitzar, i s'ha passat a La Seu d'Urgell perquè els últims anys a Rialp ja no s'hi cabia", destaca.

La voluntat d'acostar aquest tipus de coneixement al territori també és el que va fer néixer l'any 2001 la Jornada Gresol a la demarcació de Tarragona. Cada octubre els empresaris de la zona tenen una cita amb una jornada que enguany arribarà a la XIVa edició. "Ve de la necessitat de fer una posada al dia del món empresarial a les comarques de Tarragona. Aquí aquest tipus d'esdeveniments abans no es feien, i els empresaris que hi tenien interès s'havien de desplaçar a Barcelona", explica Robert Moragues, Director-Gerent de la Fundació Gresol.

L'inspirador en va ser l'actual president d'honor de la fundació, Antoni Pont, que també és el president d'honor del Grup Borges. "Ens va semblar que era idoni apropar el món del talent, de la ciència i del coneixement a les comarques de Tarragona. La voluntat és fer-ho itinerant per posar en valor els diferents territoris que integren la demarcació de Tarragona", afegeix. Des de la primera edició, al Monestir de Poblet, la jornada ja ha passat per Montblanc, Reus, Salou o Valls; i aquest 2015 torna a Tarragona, amb la perspectiva de tornar a reunir unes 500 persones.

Diferents maneres d'enfocar l'esdeveniment
El director general del Cercle d'Economia, Jordi Alberich, constata que "té més repercussió el que ve del món de la política que el que ve del món de l'empresa, i tot i que la participació d'uns i altres sempre és força equilibrada, té més repercussió la dels polítics". La important presència de destacats dirigents polítics és una característica habitual d'aquestes jornades, que aquest any es veu reforçada. "A diferència d'altres anys, on només convidàvem polítics amb responsabilitats de govern, aquest any també convidem altres responsables polítics que s'estan consolidant", destaca tot i matisar que "entre totes les sessions vénen una quinzena d'empresaris".

En contrast amb aquest enfocament, a la Trobada Empresarial al Pirineu "sempre hem volgut donar molta importància a les experiències empresarials. Potser no portem gent amb un nom tan reconegut com en altres jornades econòmiques, però sí que hi ha moltes tertúlies d'empresaris que la gent agraeix molt", assegura Conxita Villar. A més, ressalta que "no dediquem mai la Trobada a un tema concret, sinó que tenim una sèrie de taules fixades: empresaris lleidatans o temes de motivació i lideratge. Al final el que volem és donar diferents punts de vista".

A Tarragona, Moragues explica que "ens basem en diferents taules rodones i diferents temàtiques. Enguany parlarem del creixement de les empreses". El Director-Gerent de la Fundació Gresol comenta que "com que tot ha canviat, les eines pels empresaris i els equips de direcció són unes altres i farem una posada al dia". L'estructura la formen una primera taula rodona d'economia amb persones destacades del món de l'empresa i l'econòmic; una segona taula que aborda les eines concretes de la temàtica de la jornada i un dinar col·loqui previ a la taula final.

Un espai per trencar la rutina
"L'empresari que hi assisteix troba un espai de debat serè, tranquil i distès. La transversalitat pròpia del Cercle hi ajuda en aquest sentit", diu Alberich. El responsable del Cercle d'Economia afegeix que "si passeges per allà veus que hi ha molt pocs assistents que facin ús del telèfon mòbil. És un espai de llibertat, dies que són útils però a la vegada distesos; i que els empresaris aprofiten per allunyar-se una mica del dia a dia sense deixar d'estar pendents dels grans trets que poden marcar el futur de la seva empresa a mitjà i a llarg termini".

En el cas del Pirineu "serveix a la gent per desconnectar. Hi ha molts empresaris i directius que pugen amb la seva parella i aprofiten per quedar-se el dissabte", explica Conxita Villar. A més, destaca que "allà on anem estan contents perquè aporta riquesa al territori. Intentem que la majoria de serveis els proveeixin empreses del territori".

Mesurar l'èxit de la Trobada
Més enllà d'indicadors quantitatius, com els impactes a la premsa o el número d'assistents, Jordi Alberich assegura que al Cercle mesuren l'èxit de la jornada amb "elements més qualitatius com les sensacions dels socis quan surten". Així doncs, copsar "si ha tingut sentit anar-hi, o si els debats han estat interessants i han servit per trobar posicions comunes entre persones de mons molt diferents", són la seva prioritat. "A diferència de les empreses, que tenen un compte d'explotació, entitats com la nostra tenen l'objectiu en intangibles a llarg termini", conclou.

Per Conxita Villar, l'èxit de la Trobada al Pirineu "es troba en el fet que darrere hi ha gent desinteressada que es reuneix i no té cap color polític, hi ha empresaris de tots els colors. Això fa que tinguis tots els punts de vista". Destaca que "dins de la junta hi ha des de micropimes a multinacionals. Per tant, no hi ha un públic molt concret, sinó un públic molt obert que obre moltes finestres". Villar afegeix que "tot i no voler fer ombra a Barcelona, ens costa tenir accés a tot i consolidar alguna cosa. I des de fa tres anys som la Trobada més multitudinària de Catalunya, per nosaltres és un orgull". I ho han aconseguit en època de crisi. "Quan hi ha bonança tothom s'apunta, però que en moments de dificultat econòmica la gent vingui a unes jornades que no són barates (800 euros), demostra que generen interès i que som un punt de referència".

Finalment, a la Jornada Gresol opten per realitzar una enquesta als participants en la qual poden puntuar els ponents i tots els serveis. "El fet que puguem atreure persones rellevants per participar-hi, com el cas de Mikhaïl Gorbatxov l'any 2004, ja ens indica que tenim èxit i que les coses funcionen", diu Moragues; que celebra haver-se convertit "en un referent a la demarcació de Tarragona, on som la jornada de més prestigi".
Avui et destaquem
Comentaris