“Ja ho farem al setembre”: el fenomen d’ajornar la feina envaeix les empreses

Els experts alerten que, quan s’acosten les vacances, la productivitat baixa i s’ajornen els projectes més complexos per després de l’estiu

La productivitat d'alguns treballadors comença a baixar setmanes abans de les vacances | iStock La productivitat d'alguns treballadors comença a baixar setmanes abans de les vacances | iStock

Imaginem-nos que avui és 1 de juliol. Al carrer, les temperatures ja superen els 30 graus i, a l’oficina, no hi ha ningú que no sàpiga quants dies li queden per marxar de vacances. La majoria d’ells no en són conscients, però ja fa unes setmanes que la seva productivitat ha començat a baixar paulatinament. Possiblement, estan treballant menys des de finals de maig. “El plaer de notar les vacances a prop fa que comencem a posposar projectes pel setembre”, adverteix Carlos Martínez Lizama, professor associat de la Facultat d’Economia i Empresa de la UAB i expert en estratègia i comportament organitzacional. “Tothom qui hagi passat per una empresa sap que el juliol i l’agost són mesos que es treballa molt poc”, subratlla també Joan Tubau, professor associat del Departament d’Economia de la UPF i cofundador de Cardinal, una empresa de disseny de carreres professionals.

Més info: 20 anys sense vacances: així és l’estiu d’un autònom

Aquest fenomen, però, no és nou i té un nom: procrastinar. Si l’àvia sempre deia allò de “no deixis per demà el que puguis fer avui”, procastrinar és fer tot el contrari: anar ajornant aquells assumptes que no són urgents i que fa mandra abordar. Fa anys que el concepte s’ha anat estudiant des de l’òptica filosòfica o de la psicologia, però allà on ha causat més furor ha estat dins l’àmbit econòmic. De fet, la síndrome del “ja ho faré més endavant” ataca de ple els nivells de productivitat de les empreses. Ja ho va alertar el 1991 en un assaig George Akerlof, guanyador del Premi Nobel d’Economia. Per l’economista, ajornar les tasques no ens aporta res de bo i, a més, és irracional: quan xutem la pilota endavant sabem que tard o d’hora ens la tornarem a trobar i que haurem de resoldre l’encàrrec amb molt menys temps de marge.

A Catalunya, així com a la resta d’Espanya, ja fa anys que el fantasma de la procastrinació ronda per les oficines. “No només passa a l’estiu -alerta Martínez Lizama-. També es procrastina per Nadal, per Setmana Santa, pels ponts llargs i, fins i tot, cada divendres”, assegura. De fet, per l’expert es tracta essencialment d’un tema cultural. “Tenim l’habilitat de fer les coses sempre a última hora -explica-. Però tot i que ens en sortim, la nostra productivitat se’n ressent molt”, apunta. Segons Martínez Lizama, mentre que als països nòrdics o al centre d’Europa les dates límit d’entregues de projectes són sagrades, a casa nostra són molt més laxes. I aquest és un dels principals problemes que ens empenyen a ajornar les tasques. “Quan es procrastina no passa mai res, excepte amb Hisenda”, conclou amb un somriure.

Un antídot per evitar-ho

De fet, l’expert s’atreveix a plantejar un antídot per acabar amb el fenomen: fixar dates inajornables d’entrega de projectes i penalitzar qui no les compleixi. “Si la nòmina arribés tants dies tard com dies s’ha trigat a entregar un projecte, el fenomen s’aboliria de cop”, vaticina entre rialles.

Però més enllà de l’aspecte cultural i de la manca de compromís amb les dates, els experts també identifiquen altres motius que ens empenyen a procrastinar. “Està comprovat que els països on fa més calor són menys productius i, per tant, menys rics”, recorda Joan Tubau, professor de la UAB. Per Tubau, però, l’essència del fenomen rau en les ànsies immenses que tenen els treballadors per marxar de vacances. “Cal caminar cap a un model econòmic en el qual les persones puguin treballar més temps des de casa, amb un horari molt més flexible i amb unes vacances més repartides”, explica l’expert.

Martínez Lizama: "És un moment en què, en el fons, es treballa bé: molts clients estan de vacances i no hi ha tantes distraccions ni urgències”

Davant d’un fenomen que sembla imparable, tant Tubau com Martínez Lizama recomanen a les empreses aprofitar-lo per fer feina que no es fa durant l’any. “Quan arriba l’agost, sempre sentim algú que diu que aprofitarà per endreçar el garatge -exemplifica Martínez Lizama-. Doncs les empreses poden destinar-lo a abordar assumptes interns”, apunta. Per Tubau, és l’època perfecta per reorganitzar-se i planificar estratègies de cara al nou curs laboral que comença el setembre. “És un moment en què, en el fons, es treballa bé: molts clients estan de vacances i no hi ha tantes distraccions ni urgències”, recorda. Però rebla: “De vegades la feina és tan baixa que fins i tot les empreses haurien de plantejar-se tancar”.

Tanmateix, la procrastinació cal combatre-la i no acceptar-la com un fet. Almenys així ho creu Carlos Martínez Lizama, que recorda que les tasques de reorganització interna de les empreses també es podrien fer al llarg de l’any, dedicant-hi uns dies cada mes. De fet, per l’expert, el fenomen és una aberració: “En un món globalitzat, no ens podem permetre aixecar el peu de l’accelerador durant tot un mes si els altres països no ho fan”, conclou.

Més informació
Hotels en clau digital: objectiu vacances personalitzades
Què passa si no gasto tots els dies de vacances abans del 31 de desembre?
Un treballador no pot perdre el seu dret a vacances per no sol·licitar-les
Avui et destaquem
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

El més llegit