És Mourinho un mal líder?

El lideratge és una peça clau per al bon funcionament de tota empresa per animar, implicar i fer partícip d'èxits i fracassos a tot un equip. Aquest element és el que fa grinyolar el concepte de lideratge que se li atribueix a José Mourinho, nou entrenador del Chelsea, i que l'ha fet atractiu per a tants club de futbol. Un lideratge, però, que segons els experts és només una imatge distorsionada.

Un ego massa gran
Un dels grans problemes que ha tingut José Mourinho és que amb el pas del temps i de clubs, la seva personalitat s'ha anat fent més gran sense tenir en compte els interessos del grup que tenia darrera. La manera com s'aconsegueixen els resultats és tant important com aconseguir-los, i això implica psicologia i saber implicar l'equip en un mateix rumb i projecte.

"Mourinho no ha tingut l'habilitat de fer servir la comunicació per animar l'equip en un projecte comú, no ha escoltat ni ha comunicat", assenyala Joan Manel Batista, director del Leadership Development Research Centre d'Esade. "Ell s'ha fixat uns objectius, però no ha proporcionat cap mena de feedback i no ha contribuït al desenvolupament dels seus subordinats; en un clima de terror difícilment es pot", afegeix.

Lidereatge tòxic
El lideratge només ho és quan és positiu, quan permet als membres del grup poder assumir els reptes com a tals i assolir-los amb la mateixa predisposició que el primer i segons Batista, això no ha passat amb José Mourinho. "A ell li han deixat fer i qui en té la culpa és el president Florentino Pérez, li va donar unes atribucions que no li pertocaven", explica el professor, qui afegeix que "la intel·ligència i l'ego són una constant, si hi poses més ego demostres poca intel·ligència i viceversa".

El valor comunicatiu també pot diferir de la realitat, i en certes ocasions en hem quedat amb una imatge del portuguès com a conseqüència de les seves actuacions públiques davant la premsa. "Ha tingut comportaments poc ètics i poc curosos i una mancança de gestió emocional que no encaixa amb la senyoria del Reial Madrid", assenyala Emma de Llanos, experta en lideratge i professora en direcció de persones d'EADA.

"Mourinho ha venut que protegia l'equip perquè li vinguessin els dards a ell, però parlava en primera persona i no en plural, una postura que demostra un gran ego, una actitud narcisista i sense humilitat", argumenta Llanos.

Capacitat de decisió i aprenentatge
Un dels punts més dubtosos es planteja amb les decisions que ha pres al llarg de la seva carrera, amb casos mediàtics al club blanc com la manera com ha apartat al porter bandera del madridisme, Iker Casillas. "A vegades cal prendre decisions polítiques o no volgudes, i en aquest cas caldria saber si és un càstig o una rebequeria", apunta Llanos, qui recorda que "en certes ocasions cal ser ferm i decidir per un bé que en moltes ocasions no transcendeix a l'opinió pública".

Tot i això un dels punts on caldria que Mourinho hi fes especial incidència és en la capacitat d'aprenentatge que tot referent d'un grup hauria d'assumir per evitar els terratrèmols que ha provocat en alguns dels clubs per on ha passat, entre ells el Reial Madrid i, cal recordar-ho, el Chelsea.