Era el 1897 quan Manuel Coromina va decidir comprar un molí per fer farina i moltejar el blat dels agricultors del Pla de l'Estany. 125 anys després, amb la cinquena generació familiar al capdavant de l'empresa, Farinera Coromina processa 30.000 tones de blat l'any i factura al voltant dels vint milions d'euros. La clau és l'aposta per un cereal de proximitat i una farina de qualitat.
Coromina: "Era un emprenedor i va veure la necessitat creixent d'industrialitzar el procés de transformació del cereal en farina"
"Era un emprenedor i va veure la necessitat creixent d'industrialitzar el procés de transformació del cereal en farina", explica Lluís Coromina, actual director de la companyia. Així, els pagesos del voltant li portaven el seu blat i ell, a canvi, es quedava amb les sobres per vendre-les com a aliment per a animals.
No va ser l'únic projecte que va impulsar, ja que també va començar a utilitzar la força del rec de l'estany de Banyoles per donar energia als molins i crear Agrienergia, una empresa elèctrica d'energia 100% renovable.
L'expansió del negoci
Tornant a la Farinera, en pocs anys ja va començar a explotar-se com a negoci econòmic i adquirien el blat de pagesos de l'entorn per fer la seva pròpia farina sota el seu nom. Els forns més pròxims són els primers clients: "A poc a poc d'àmbit local es va anar estenent a àmbit gironí. No era fàcil, perquè abans pràcticament hi havia una farinera per cada municipi".
Si fa cent anys a cada poble hi havia un molí per fer farina, avui en dia només queden dues farineres a l'àrea de Girona i un d'ells és el de la Farinera Coromina: "Ha sigut un procés global de concentració on ens hem hagut d'industrialitzar el procés i modernitzar-lo per ser competitius i aconseguir la qualitat creixent que demanava el mercat", explica el director.
Coromina: "Hi havia moments d'afrontar inversions pels avenços tecnològics i els propietaris tenien l'opció d'invertir i fer una aposta de futur o no fer res"
I així van obrir mercat a bona part del país amb incursió a Barcelona, fins que a partir del 2012 van iniciar el comerç amb la resta de l'Estat espanyol i també a l'estranger. Sempre dirigint-se a mestres forners que volen elaborar un pa artesanal de qualitat i amb productes de proximitat.
Lluís Coromina explica la clau per poder sobreviure tots aquests anys i assenyala la visió dels fundadors de mirar a "llarg termini": "Hi havia moments d'afrontar inversions pels avenços tecnològics i els propietaris tenien l'opció d'invertir i fer una aposta de futur o no fer res fins al tancament. Aquí és molt important l'esperit emprenedor i empresarial de ser molt conscient que l'empresa és un conjunt de persones que aporten un valor a la societat".
El valor de la proximitat
Des que els pagesos de l'entorn de Banyoles els hi portaven els seus cereals, la Farinera Coromina ha tingut clara l'aposta per la proximitat. Fins i tot amb el pas dels anys, quan la competència de preu d'altres països podia fer dubtar.
Lluís Coromina distingeix entre el model de "comprar el cereal més barat" de països com Lituània, Romania o Rússia o apostar per cereals de l'entorn. I en el seu cas, els proveïdors són de l'entorn de Girona i del sud de França. "Volem la màxima qualitat, farines que permetin al nostre client elaborar un pa de molta qualitat", resumeix Coromina.
Entre els seus proveïdors hi ha des de petits agricultors que recullen el seu propi blat fins a grans cooperatives amb molt més volum.
La revolució del pa artesà
Avui en dia, són molts els forns que han apostat per recuperar un pa de qualitat, de tota la vida. Però no fa gaires anys, triomfava el pa congelat i hi havia una guerra pel cèntim entre molts establiments. "Apareixien punts de venda a tot arreu utilitzant el preu del producte com a reclam. I el consumidor fa deu anys no estava conscienciat de la importància de menjar un pa de qualitat, que és la base de la dieta mediterrània. Com el podem banalitzar o menysprear, comprant-lo a qualsevol lloc?", reflexiona el director general.
Era sobre el 2012 i Lluís Coromina just entrava al negoci i impulsa un "canvi de xip". El Jerome era un mestre forner francès que feia un any que treballava a la Farinera i el Lluís decideix preguntar-li quina havia de ser l'aposta per ser rellevants. I la resposta va ser que els forns de qualitat i artesans anirien a l'alça, com ja havia passat a França. I comença la revolució del pa artesà de qualitat.
Coromina: "10 anys més tard estem satisfets de dir que aquesta revolució del pa artesà i de qualitat està més viva que mai"
"Tenia molt sentit el que deia, podíem ser els millors, rellevants i aportar alguna cosa molt valuosa a la societat. Ajudant als forners artesans a fer aquesta transició, a deixar de competir pel preu i ajudar-los a fer productes de més qualitat i saludables", resumeix Coromina. Així, des de la mateixa empresa ajudaven a modernitzar-se a forns tradicionals.
I la satisfacció és màxima, amb un miler de forners com a clients arreu del territori: "10 anys més tard estem satisfets de dir que aquesta revolució del pa artesà i de qualitat està més viva que mai. Ara cada vegada es creen més forns, que saben apreciar la bellesa de l'ofici, que és molt dur, però molt maco".
I la societat cada vegada valora més el producte de qualitat i de proximitat i sap diferencia aquell pa més artesanal davant l'industrialitzat. I en aquest canvi de paradigma, Farinera Coromina s'ha guanyat un lloc preferent.
Innovació i quilòmetre zero
L'aposta per la qualitat i la innovació s'aprecia amb el fet que Farinera Coromina compti amb un mestre forner a l'empresa, el Jerome, que actualment és responsable d'investigació i desenvolupament. Amb la seva tasca, s'ajuda als forners i s'investiga per treure nous productes. De fet, el blat ja és només una de les moltes farines que fan i també en tenen d'espelta, sègol o blat de moro. I també d'integrals o algunes especials per masses de pizza o croissants.
"El pa és un aliment fonamental i hi ha molta feina a fer i hem anat incorporant nous productes. Fa sis anys ja vam començar a fer farina ecològica. Ara hem recuperat una varietat antiga de blat, plantat als Aiguamolls de l'Empordà. De quilòmetre zero", explica Lluís Coromina.
Farina catalana als Estats Units
Per tot plegat acumulen un creixement sostingut els darrers deu anys. I veient la bona acceptació, van decidir provar d'exportar les seves farines i ja han fet primers passos a Portugal, Estats Units i França. Una farina catalana per tot el món.
Tot i que els molins s'han anat modernitzant, el component humà encara és crucial per Farinera Coromina. En el seu equip, amb unes 35 persones, hi ha moliners experts que coneixen l'ofici.
Així és com s'ha construït la Farinera com una farina d'èxit per la qual aposten els millors forners del país. "Ens agrada treballar amb forners que es prenen la feina seriosament, que volen fer un molt bon producte", conclou Lluís Coromina per posar de manifest el seu amor pel pa.