La setmana passada diversos mitjans van donar la notícia que l’operador català de telecomunicacions Fibracat havia passat a mans d’un nou accionista. Des d'aleshores s’ha generat certa polèmica sobre la catalanitat de la firma, que inclou un desmentit per part d’un dels mitjans que havia afirmat que l’operador deixava de ser català. Abans d’entrar a fons en aquesta qüestió, donem un cop d’ull a la història de Fibracat.
L’operador va néixer l’any 2013, com a evolució de la firma manresana Altecom (Alta Tecnologia de la Comunicació), que havia vist la llum el 1999 i que un any més tard va debutar com a titular d’una llicència de telefonia mòbil per ràdio. El fundador va ser Josep Olivet Torras, que des de molt jove s’havia sentit fascinat per internet i per les comunicacions via mòdem anteriors al naixement de la xarxa, en plena època d’auge de la BBS, un sistema primitiu d’intercanvi d’informació entre computadores remotes. Amb només setze anys va muntar el seu primer negoci, consistent en oferir accés a internet i allotjament de pàgines web. El projecte va anar prosperant fins arribar al moment clau, ja esmentat, de l’obtenció de la llicència de telefonia, i més tard (2011) l’acord amb l’ex-monopoli Telefónica per fer servir la seva xarxa.
L’aventura de Fibracat va ser liderada des del primer dia per Meritxell Bautista Quiñones, fitxatge flamant, que acreditava un llarg bagatge a les àrees comercials de multinacionals com Whirlpool, Merloni o LG Electronics. Quatre anys després de la seva creació, Fibracat va fer un salt qualitatiu gràcies a esdevenir operador virtual de la xarxa Masmóvil. A finals de 2018, una mesura que va aplicar l’empresa va tenir cert ressò a la premsa: van oferir als seus treballadors bescanviar el festiu del 12 d’octubre, la Hispanitat (altrament dit, Día de la raza), pel primer d’octubre, en record del referèndum d’independència de Catalunya. Els treballadors van aprovar la proposta de manera abassegadora, amb un vot favorable del 85%. El juny de 2020 van llogar la freqüència de Rac105TV a la Tdt per començar a emetre programació pròpia amb la marca Fibracat, amb uns continguts basats en l’empoderament de la dona. Segons ells mateixos informen, han arribat al moment actual amb una facturació que s’enfila fins els 6 milions d’euros, amb un creixement molt rellevant en els darrers exercicis. Moments dolços per al matrimoni Olivet-Bautista.
A expenses de saber quin és aquest fons d’inversió de 1.500 MEUR, tota la informació disponible sembla indicar que l’empresa madrilenya d’origen andalús ha estat la compradora efectiva del 100% del capital de Fibracat
Sens cap mena de dubte, durant tota aquesta etapa de creixement del negoci, l’empresa ha fet palès el seu compromís amb el país, i és per això que alguns mitjans van destacar la descatalanització que suposava l’adquisició per part d’una companyia no catalana de Fibracat . En concret, el digital El Món destacava que “una companyia espanyola compra Fibracat”, mentre que el veterà Racó Català es preguntava “Per què una companyia catalana d'èxit com Fibracat passa a mans espanyoles?”. Curiosament, el 18 de juliol -només tres dies després de publicada la notícia- Racó Català emetia un desmentiment titulat “Fibracat no s'ha venut a Espanya. Continua sent catalana”, on incloïa la nota de premsa elaborada per l’empresa de telecomunicacions. Segons el que explica aquest comunicat, “Fibracat, el primer operador global de telecomunicacions de Catalunya, aposta per l’excel·lència i posa en marxa el seu Projecte Fibracat 2025 ampliant l’accionariat amb l’entrada d’un fons d’inversió, amb capital internacional de 1.500 milions d’euros”. En cap moment, però, s’hi indica el nom d’aquest voluminós fons d’inversió, circumstància que afegeix certa opacitat a l’operació. Davant d’aquesta situació cal preguntar-se què és el que ha passat realment i com podem saber en quin punt concret es troba la realitat de tot plegat.
El cas és que les notícies de la setmana passada ens parlaven d’una compra de la companyia Alta Tecnologia en Comunicacions, SL (Altecom, la firma que hi ha al darrere de la marca comercial Fibracat) per part d’una empresa competidora anomenada Avatel, amb seu a Alcobendas (Madrid), però amb orígens i mercat al sud de la península. Si consultem registres públics trobem que des del passat 4 de juny els únics administradors de l’empresa manresana són José Ignacio Aguirre Álvarez i Víctor Rodríguez Filgueira, precisament els executius i propietaris d’Avatel, l’empresa compradora. A més, de tots els apoderats informats, cap d’ells és Olivet o Bautista, que sí mantenen els seus càrrecs executius; el primer com a director general, director tècnic i director de compres, mentre que la segona com a responsable comercial i de màrqueting. Segons les mateixes fonts públiques, en l’actualitat el 100% del capital de Fibracat pertany a Avatel. Aquesta companyia va néixer el 2012 a Marbella (Màlaga) destinada a oferir serveis de fibra òptica a particulars, sobretot residents estrangers. Segons dades oficials, el 2019 van superar àmpliament els 14 milions d’euros de facturació, una xifra que més que dobla les vendes de la firma catalana.
Per altra banda, si consultem les dades empresarials de la compradora, Avatel, podem comprovar que la manresana Alta Tecnologia en Comunicacions, SL figura com a participada amb el 100% del capital en mans d’Avatel. Altres participades, també amb la totalitat del capital, són Cablemurcia, Fibrekable, Telplay, Ibérica de Tramuntanet i Tramuntanet Solutions, en una cartera que supera les seixanta filials. La companyia matriu d’Avatel és la societat instrumental Avant Telecom, domiciliada al Paseo de la Castellana de Madrid, i que té també com a administradors a Aguirre Álvarez i Rodríguez Filgueira. Segons la pàgina web de la companyia, en l’actualitat són el sisè operador estatal de fibra òptica. Curiosament, a la mateixa pàgina web no apareix cap referència a l’operació corporativa que acaben de protagonitzar.
Com es determina la naturalesa nacional d’una empresa: depèn de la seu social? De la seu efectiva? Del mercat on opera? De la nacionalitat dels seus accionistes?
En conseqüència, i a expenses de saber quin és aquests misteriós fons d’inversió de 1.500 milions d’euros, tota la informació disponible sembla indicar que l’empresa madrilenya d’origen andalús ha estat la compradora efectiva del 100% del capital de Fibracat. Concloure si la firma continua essent catalana o no, ja és un assumpte més complicat, perquè caldria consensuar com es determina la naturalesa nacional d’una empresa: depèn de la seu social? De la seu efectiva? Del mercat on opera? De la nacionalitat dels seus accionistes? No sembla pas fàcil posar-s’hi d’acord.