Freixenet, la bombolla que no punxa

L'empresa celebra el centenari com a líder mundial del seu sector gràcies a la internacionalització i la innovació

Freixenet, en la celebració del centenari al Liceu
Freixenet, en la celebració del centenari al Liceu
"La campanya de Nadal és molt important pel món del cava, ja que encara té un consum molt estacional i, sobretot, de celebració", explica a VIAempresa Josep Lluís Bonet, president de Freixenet. De fet, difícilment es pot considerar que arriba el Nadal fins que no descobrim les bombolles de Freixenet a la televisió, un esdeveniment que té lloc aquest dimarts. L'argument publicitari iniciat el 1972 i que ja és un emblema inseparable de la marca. "Quan el 2007 ho vam voler canviar, la gent no ens va deixar", confessa amb orgull Bonet.

El Nadal, per descomptat, és un moment decisiu de l'any per Freixenet, però el seu president adverteix que "quan estàs en el procés d'internacionalització, tot l'any estàs venent més que si només et dediques a esperar aquí la campanya de Nadal". El resultat és un grup empresarial que factura per sobre dels 530 milions d'euros i té gairebé 2.000 treballadors (1.200 a Sant Sadurní d'Anoia). Josep Lluís Bonet, que atén VIAempresa després de realitzar un repàs a la trajectòria de la seva empresa en una conferència a l'Institut Químic de Sarrià, diu que "som una multinacional de butxaca, amb 70 empreses a tres continents, la majoria filials comercials que ens donen presència al món".

100 anys de protagonisme
Enguany Freixenet arriba als 100 anys de vida i ho fa amb una valoració molt positiva per part del seu president: "hem passat moltes vicissituds, algunes molt difícils, però s'han superat i gràcies a això Freixenet és líder al món del seu sector". Un lideratge basat en bona part gràcies a ser "una empresa protagonista de la internacionalització del cava", diu Bonet.

Cent anys d'una empresa familiar que en la darrera meitat de segle ha accelerat la seva trajectòria fins a vendre 175 milions d'ampolles anuals i convertir-se en la tercera empresa mundial de vins i la primera espanyola en exportació de begudes. "A Freixenet fem coses malament, però hem encertat molt el model", resumeix Bonet.

Els orígens
Els avis de Josep lluís Bonet, Pedro Ferrer i Dolors Sala, van fundar Freixenet el 1914 seguint l'impuls d'altres famílies del Penedès un cop superada la crisi de la fil·loxera. "El meu avi era un empresari de raça. Va ser el primer que va fer unes caves utilitzant el ferro i va muntar una xarxa comercial a tot Espanya", recorda amb orgull l'actual president de Freixenet. Fins i tot, quan es va abolir la llei seca als Estats Units, Pedro Ferrer va anar a Nova Jersey a muntar una bodega. "Ell podia marxar a vendre i la meva àvia li aguantava el negoci", explica Bonet.

La Guerra Civil, però, es va interposar en els designis de l'empresa. Pedro Ferrer i el seu primogènit van ser assassinats el 1936 "per ser empresari i fill d'empresari", lamenta amargament l'actual president. Freixenet va ser col·lectivitzat fins que el 1939 la Generalitat retorna les empreses als seus propietaris. Havia arribat el moment que les dones de la família n'agafessin les regnes.

El creixement
Freixenet va començar a ser una marca reconeguda, i el 1941 apareixia un dels seus productes insígnia: el Carta Nevada. Dolors Sala va conduir a bon port la idea del seu marit de fer una cosa nova i exclusiva, amb l'ampolla esmerilada.

"Els anys de l'autarquia van ser molt difícils fins que arriba la primera transició socioeconòmica, que no política", recorda Bonet. Amb la primera obertura econòmica del règim franquista, i ja sota la batuta de Josep Ferrer Sala, fill petit dels fundadors, oncle de l'actual president i figura clau de l'expansió de l'empresa; l'objectiu era "tirar endavant i obrir-se al món el màxim possible". Un procés que Josep Lluís Bonet va viure des de primera fila. "La meva àvia em feia anar al despatx a les tardes mentre estudiava la carrera", recorda.

La relació de Bonet amb el seu oncle era cada cop més fluïda, i Josep Ferrer es mostrava receptiu a les seves propostes. "Li proposava coses tremendes, i se la va jugar apostant pel Carta Nevada i situant-me com a director comercial". El resultat va ser "una revolució de la marca-envàs, del mecanisme de distribució i de la presència als mitjans de comunicació. Som a l'any 1972 i veu la llum la primer bombolla Freixenet. "La vam fer ballar, posar-la amb gent significativa de tot el món, i s'ha fet un símbol consolidat socialment", recorda Bonet.

Internacionalització, el gran salt
"L'any 1973 vaig acompanyar l'oncle a una reunió de xampanyistes, i un li va dir que mai no exportaríem ni una ampolla de cava", recorda un Bonet que reconeix que als anys 60 havien muntat un departament de comerç exterior que "gairebé era un departament de comptabilitat".

Les expectatives negatives, però, es van demostrar sense fonament quan el 1974 Freixenet llança el Cordón Negro. "Tenia al darrere una revolució tècnica que fa que ara el vi espanyol sigui el millor del món: el dipòsit d'acer inoxidable", explica Bonet. Al seu entendre, "la innovació no és només de producte i processos, també ha de ser de màrqueting i organització empresarial".

Seguint aquesta línia els Estats Units van ser el primer gran èxit de Freixenet. "Vam veure que encaixàvem en el gap entre el xampany francès i els vins australians", apunta l'actual president de la companyia. I ressalta l'esforç per canviar el sistema de distribució cap a una xarxa de 60 distribuïdors a tots els Estats Units. "Vam passar de zero a 12 milions d'ampolles en cinc anys", sentencia. A aquest èxit hi va contribuir creuar l'Atlàntic abans de la política d'enfortiment de la pesseta, que va perjudicar les empreses que hi van anar al darrere. "Això va endarrerir 15 anys la internacionalització espanyola", assegura Josep Lluís Bonet.

Una crisi sense efectes per Freixenet
"La crisi ha estat grossa, però no ens ha afectat tant com a la resta gràcies a la internacionalització", explica Bonet. "Si ets a 140 països t'afecta menys, i ara tenim el 85% de les vendes a l'exportació", amplia. Això sí, pel president de Freixenet "la internacionalització ha de ser de qualitat, amb marca".
Avui et destaquem
Comentaris