Són moltes les lectures que s'han fet de les causes i les possibles solucions d'aquesta crisi galopant que ha arrossegat a tants i tants negocis i famílies per camins que semblaven plàcids i de sobte s'han convertit en un pedregar. La de l'economista Josep Maria Gay de Liébana (@gaydeliebana) és contundent i no deixa ningú indiferent.
Convençut de la greu situació que creua l'economia espanyola, Gay de Liébana considera que un dels greus inconvenients que té l'Estat passa per la mala gestió que està fent el Govern de Madrid, supeditat a les imposicions externes i que estan enfonsant unes famílies cada cop més escanyades que perden poder adquisitiu, amb un increment de la taxa d'atur i, conseqüentment, una davallada del consum. "Hi ha una gran incertesa i un pessimisme que han fet que els carrers de Barcelona facin pena, amb botigues que han hagut de tancar i pisos que estan en venda", ha assenyalat l'economista en una trobada organitzada pel Club de Joves Empresaris del Centre Metal·lúrgic de Sabadell.
Les pimes, base de l'economia
L'esforç que les petites i mitjanes empreses duen a terme en el context econòmic de l'Estat no està reconegut. Sense incentius fiscals, les iniciatives es topen amb una barrera difícil de flanquejar: "Les empreses de l'Ibex 35 tenen menys exigències que les pimes", lamenta Gay de Liébana, que es remet al deute bancari que tenen el conjunt d'empreses a tot l'Estat, on les 28 que formen part del selectiu espanyol sumen 598.077 milions d'euros del total de 1.144.339 milions d'euros. "Les pimes aguanten el país!", exclama.
El Govern, trampós
Sense diferenciar entre colors o tendències, Gay de Liébana creu que el Govern no ha respost a les expectatives, amb lemes com el de l'expresident José Luís Rodríguez Zapatero (Motius per a creure), o el de l'actual president, Mariano Rajoy, (Més treball, menys impostos). "Aquest govern és molt trampós", es lamenta l'economista després de l'increment de la pressió impositiva i de la taxa d'atur. Considera que les polítiques endegades van en detriment sobretot dels majors de 45 anys, que es veurien severament afectats amb l'aplicació del contracte únic que proposa Europa, després d'haver dedicat tota una vida a fer carrera per trobar-se de sobte sense feina ni opcions de trobar-ne de nova.
L'increment galopant de l'atur és una xacra per a la salut econòmica del país, que ha passat del 13,91% l'any 2008 al 27,2% el 2013, amb 6.202.700 aturats. La falta de control i la poca talla de la classe política són dos dels factors que l'economista considera de major rellevància: "De 48 milions d'habitants, només 16 treballen", apunta l'economista, que creu, però, que cal un lideratge que ara per ara no existeix. "Amb aquesta classe política no ens en sortirem".