La generositat de la Xina i el dilema entre morts i economia

El conseller delegat de Roche Diagnostics a Espanya reclama que ara és el moment de reflotar l'economia

El parc empresarial de Sant Joan, a Sant Cugat |Artur Ribera El parc empresarial de Sant Joan, a Sant Cugat |Artur Ribera

"Ens arrisquem sabent que això tindrà un peatge de morts o ens quedem confinats sabent que hi haurà un peatge econòmic molt fort". Aquesta és la reflexió que va llançar el conseller delegat de Roche Diagnostics a Espanya, Jaime Vives, durant una trobada virtual organitzada per Sant Cugat Empresarial. Un dilema que ha plantejat la pandèmia del coronavirus i que és present a tots els països del món.

La solució és "complexe" i és per això que Vives reclama que s'involucri tota la societat. "Em fa cosa deixar aquesta decisió en mans dels polítics", reconeix el conseller delegat de la multinacional, que adverteix: "Com a societat hem d'assumir un risc, hi haurà noves infeccions. No podem allargar per sempre el confinament".

Vives: "És important que ara posem l'èmfasi a reflotar l'economia"

Vives està convençut que el confinament ha servit per evitar el col·lapse del sistema sanitari, pero aposta ara per avançar: "És important que ara posem l'èmfasi a reflotar l'economia, no ens podem quedar tancats. Però sabent que hi haurà contagis, serà inevitable fins que hi hagi una vacuna o fins que la majoria de població generi immunitat". Un dilema entre seguretat i economia, insisteix, que haurien de participar tots els sectors de la societat, no només el sanitari.

Jaime Vives creu que ara el sistema hospitalari està més ben preparat per fer front a nous rebrots i assenyala que la situació és similar al gener, ja que "el risc d'infecció no ha canviat" i "el virus segueix aquí". A més, la calor sembla que no afecta el coronavirus de la mateixa manera que ho fa amb virus estacionals, com es veu al Brasil, un país molt colpejat per la pandèmia tot i tenir un clima més tropical.

La diagnosi està de moda

Roche Diagnostics és l'empresa líder al món en les proves diagnòstiques, un sector desconegut fins abans de la pandèmia: "Fa dos mesos ningú sabia què era un PCR". Ara, està de moda i s'ha vist la seva importància. I és una indústria que requereix un alt nivell d'innovació, recerca i coneixement. Roche té bona part d'aquesta àrea centralitzada a Sant Cugat, on dona feina a un miler de persones. Una aposta per la recerca que per Roche es va traduir el 2019 en una inversió en innovació de 1.200 milions d'euros.

Jaime Vives: "Els xinesos van donar una lliçó de generositat"

La falta de test ha estat un tema recorrent durant la pandèmia, però Jaime Vives assegura que van reaccionar molt ràpidament, tot i que inicialment la producció del sector no podia donar resposta a la demanda massiva.

Vives recorda que la primera indicació de la Xina a l'Organització Mundial de la Salut va ser el 31 de desembre i l'11 de gener els científics del país asiàtic van publicar la seqüència del virus. Una informació fonamental per poder treballar en els tests, tractaments i vacunes. "És una lliço dels nous temps. Fins fa no gaire, aquesta informació hauria estat privilegiada i se l'hauria quedat el que la va descobrir. Els xinesos van donar una lliçó de generositat i van compartir el seu coneixement de forma gratuïta", sentencia.

Més info: La farmàcia, la trinxera sanitària

Des de llavors, en deu dies Roche ja tenia els primers kits de test de PCR. "La vocació de recerca ens va permetre reaccionar ràpidament a la necessitat que va generar la pandèmia del coronavirus", apunta el conseller delegat.

Els tests, imprescindibles

Per Jaime Vives, els tests són imprescindibles i una "lliçó apresa" per la desescalada. Segons el responsable de Roche Diagnostics, la quantitat de tests realitzats a la població ha marcat la diferència entre els països més i menys afectats per la pandèmia.

Posa d'exemple el cas d'Itàlia. El brot va esclatar a la Llombardia i al Vèneto, però la primera regió va acabar amb 14.600 morts i la segona amb 1.500. "A la Llombardia van seguir les indicacions de l'OMS [test només per les persones amb més símptomes] i confinaven només el que donava positiu. Al Vèneto no van fer cas a l'OMS i van fer PCR a qui tenia símptomes i a tot el seu entorn. Amb això va detectar moltes infeccions i va posar en quarantena a molta gent", resumeix. A l'estat espanyol, l'estratègia ha estat com a la Llombardia.

Lliçons apreses

A banda de la necessitat dels tests, Jaime Vives destaca altres dues lliçons imprescindibles que s'han d'extreure de la pandèmia. La primera, la falta de preparació en els hospitals, que per falta de pressupost, no tenien material de protecció adequada pels sanitaris. I el resultat és que el 22% del total dels infectats a Espanya han estat treballadors del sector sanitari. "Els plans de pandèmia són imprescindibles per la seguretat i la gestió", recalca.

La segona és que la deslocalització de la producció no és la panacea. "Hem deslocalitzat tanta producció de tantes coses, que a l'hora de la veritat ha sigut molt complicat reaccionar. La deslocalització s'hauria de repensar i des dels estaments polítics hauran de reconduir l'estratègia industrial", assenyala.

 Vives: "Les conseqüències de la crisi poden ser més positives que negatives"

Això pot obrir una oportunitat i la crisi actual pot acabar sent un avenç rellevant si s'aposta per la reindustrialització del país. "Ara és el moment d'entendre la importància de la indústria local. Les conseqüències [de la crisi], si això s'entén, poden ser més positives que negatives", reflexiona el conseller delegat de Roche Diagnostics.

Més informació
Per què Catalunya no s'ha pogut autoabastir de material sanitari?
Avui et destaquem
El més llegit