Nomenada a finals del mes d’abril com a presidenta del Gremi de Constructors de les Terres de Lleida, agafant el relleu de Josep Maria Gardeñes després de més d’una dècada al càrrec, Núria Cervós reivindica el valor i la fortalesa d’un sector que acumula l’experiència d’haver afrontat i superat una crisi ja fa una dècada. Per això, demana que es tingui en compte la seva capacitat de resiliència i que les administracions es comprometin amb plans constants d’inversió en obra pública per donar aire en aquests temps d’incertesa.
Quins reptes i objectius es marca en un context de crisi com l’actual?
Encara que soni estrany, un dels desafiaments més importants que tenim al davant és donar a conèixer la tasca del nostre sector. En un moment tan decisiu i clau i després de ser un dels àmbits més perjudicats de l’anterior crisi econòmica, ara és l’hora de recordar que estem més professionalitzats, formats, digitalitzats i especialitzats en nínxols de mercats concrets. No som els mateixos que fa una dècada. Ja ningú posa un peu a l’obra si no està preparat.
Com s’ha de fer aquesta reivindicació de la professió?
Hem de revertir una situació que ja s’arrossega des de fa temps: Que ens valorin només pel preu d’un projecte. S’han de tenir en compte altres factors que aportem, com els serveis o el valor afegit que donem. A diferència d’altres sectors, on està obert el debat sobre les condicions laborals dels empleats, la construcció sempre pot defensar que ha apostat per uns convenis dignes i uns salaris correctes. És cert que abans ens mancava formació, però ara que es parla tant d’Equips de Protecció Individual (EPI), nosaltres fa temps que els utilitzem. Tot i que no estem sent les víctimes principals de la crisi de la covid-19, podem contribuir amb l’experiència de l’anterior període de dificultat, on desgraciadament vam ser protagonistes.
Què ha après la construcció durant aquest llarg període de transició?
Hem assumit que cal adaptar-nos de forma ràpida als canvis. D’aquesta manera, hem construït plantilles resilients i polivalents. Gràcies a aquesta versatilitat, hem dut a terme activitats de construcció, urbanització, rehabilitació... Hem sortit reforçats sense deixar de treballar. Una vegada superat el període de transició, ara cal difondre el nostre valor i la tasca executada, com la formació de treballadors o la inversió en digitalització.
“No pot ser que les administracions només se’n recordin d’impulsar l’obra pública en període electoral. Ens calen plans d’inversió constants”
I quines mesures li manquen per acabar de desenvolupar-se?
Necessitem que ens ajudi la conjuntura econòmica i social. No pot ser que les administracions només se’n recordin d’impulsar l’obra pública en període electoral. Ens calen plans d’inversió constants. Com a exemple, a Alemanya s’inverteix un 10% anual del pressupost en obra. Aquí es requereixen mesures similars i és exigible que augmenti la inversió i es faci d’una manera estable. En aquest aspecte, seguirem reivindicant aquestes millores.
Quines necessitats específiques tenen les empreses constructores de Lleida?
A la demarcació tenim més de 600 empreses vinculades al sector, de les quals unes 120 estan agremiades. La nostra principal tasca rau que les nostres associades tinguin representació a tot arreu. A més, ateses les seves particularitats, el nostre teixit productiu, format bàsicament per pimes i microempreses, requereix un acompanyament i assessorament en formació i legislació.
En el seu cas, també és gerent d’una empresa familiar ubicada al Pirineu. Com es desenvolupa l’activitat en una zona tan concreta?
La clau és la fortalesa. Ja que no disposem de tots els serveis, ens hem hagut de diversificar. Fa uns anys, la nostra activitat principal era l’execució d’obra. Amb el temps, hem creat una planta de formigó, hem obert un centre de venda de materials de construcció i hem implantat una divisió de ferro estructural. D’altra banda, ens hem de reinventar constantment per les dificultats de trobar personal en un entorn amb poca població. També ens costa la tria de proveïdors. Però estem satisfets perquè el Grup Cervós enguany ha celebrat 60 anys amb una plantilla de més de 100 persones, de les quals la meitat formen part de la divisió constructora.
“S’ha de tornar a creure en sectors ràpids com el nostre, que impulsen l’economia i generen ocupació de forma ràpida”
Què suposa assumir el càrrec al capdavant del Gremi de Constructors després d'una presidència anterior de 15 anys?
Per una banda, la meva missió ha de ser continuar la feina feta pel meu antecessor, el Josep Maria Gardeñes, que presidia una junta on jo hi era com a vicepresidenta executiva. Per l’altra, un dels meus propòsits ha de ser aportar aire fresc, centrant-me en les accions formatives i de capacitació del prestigi i el valor del sector.
Fins a quin punt s'ha avançat en un sector, com el de la construcció, molt masculinitzat? Quin és el rol de la dona en aquest àmbit?
Tot i que cada vegada hi ha més dones, és cert que la nostra presència es limita als llocs de direcció i administratius. Com a tasca pendent encara ens queda la incorporació de la dona als llocs de feina a peu d’obra. Amb el procés d’automatització de les tasques, ja no hi ha excuses sobre la capacitat física o la dificultat dels treballs. La modernització fa viable aquesta possibilitat.
Quin paper ha de ser el de la construcció en la recuperació econòmica de la crisi post-pandèmia?
Hem de recordar que la construcció genera llocs de treball d’una forma quasi immediata. Això s’ha vist amb el desbloqueig dels romanents dels ajuntaments, que ha autoritzat fa poc el Ministeri d’Hisenda. A diferència d’altres sectors, com la indústria, la banca o l’automòbil, nosaltres no destruïm ocupació. No només en creem, sinó que per cada euro que s’inverteix en la construcció en generem dos més.
Quines reformes necessita l’economia per afrontar la recuperació i aprofitar els fons europeus de reconstrucció?
Els empresaris necessitem que se’ns facilitin els tràmits burocràtics diaris. Les gestions administratives no poden frenar els nostres projectes. Per altra banda, Catalunya necessita un govern real. El Govern s’ha de posar a l’altura del país i començar a treballar en plans d’inversió estables i constants i en reordenar i planificar les infraestructures. Només ens cal una certa estabilitat política. S’ha d’acabar el període d’interinatge polític. S’ha de tornar a creure en sectors ràpids com el nostre, que impulsen l’economia i generen ocupació de forma ràpida.