La intel·ligència de l’àmbit empresarial

En l’àmbit empresarial, del màrqueting o de la informació, el català disposa de termes, alternatius als manlleus anglesos, que segueixen un mateix patró de formació constituït per un nucli nominal (intel·ligència) i un complement de nom que en restringeix el significat o l’explica (de mercat, de negoci, de fonts obertes, etc.) i que ja tenen força ús entre els especialistes

La intel·ligència de negoci (en anglès, business intelligence) és un terme associat a la capacitat d’una empresa de generar coneixement útil per a la presa de decisions per mitjà de la recopilació La intel·ligència de negoci (en anglès, business intelligence) és un terme associat a la capacitat d’una empresa de generar coneixement útil per a la presa de decisions per mitjà de la recopilació

Una de les primeres fonts on es documenta el mot català intel·ligència és un text del gran poeta valencià del segle XV, Ausiàs Marc:

“Los hòmens lechs qui per amor s'encenen

en fets divins, ab infusa sciença,

divinal és lur gran intel.ligença

e sos costums a creure tots amenen.”

Si bé la denominació catalana intel·ligència, provinent del llatí intelligentia, és similar a moltes llengües del nostre entorn (inteligencia, en castellà; intelligence, en francès; intelligenza, en italià; intelligence, en anglès) i no presenta cap problema d’escriptura (sempre que no ens oblidem d’escriure-la amb ela geminada i d’accentuar la vocal de la quarta síl·laba, com correspon a les paraules esdrúixoles), el concepte associat a aquest terme ha estat motiu de debat al llarg de la història, i actualment encara no té una definició universal completament consensuada.

De manera general, es considera que la intel·ligència és la facultat o capacitat humana per a comprendre el món de les relacions i prendre’n consciència, per a resoldre situacions noves mitjançant unes respostes també noves o per a aprendre a fer-ho. Els avenços en la investigació científica ens han aportat, també, els conceptes d’intel·ligència animal i, més recentment, d’intel·ligència vegetal, per a fer referència a les diverses formes d’intel·ligència atribuïbles als animals i plantes que habiten el nostre planeta.

Al llarg del segle XX ja no es parla d’una intel·ligència única en l’ésser humà, sinó de múltiples intel·ligències, des de la intel·ligència lingüística, la intel·ligència musical o la intel·ligència interpersonal fins a la intel·ligència emocional o la intel·ligència col·lectiva, entre d’altres. I amb l’arribada del segle XXI, marcada pel desenvolupament de les noves tecnologies i la societat del coneixement, el concepte d’intel·ligència s’amplia encara més i ja no remet únicament a una capacitat o una facultat referida als éssers vius, sinó que, per extensió i per una clara influència de l’anglès, s’aplica també a l’activitat d'extracció de coneixement i al coneixement mateix o a la informació rellevant que s'obté d'aquesta activitat.

En l’àmbit del màrqueting, de l’empresa o de la informació el català disposa de termes, alternatius als manlleus anglesos, que segueixen un mateix patró de formació constituït per un nucli nominal (intel·ligència)

En l’àmbit empresarial, podem trobar exemples d’aquesta ampliació conceptual quan es parla de la intel·ligència de mercat (en anglès, marketing intelligence), per a fer referència a l’activitat de recopilar i analitzar informació rellevant per al mercat d’una empresa sobre el seguiment de tendències, competidors i clients; de la intel·ligència de negoci (en anglès, business intelligence), terme associat a la capacitat d’una empresa de generar coneixement útil per a la presa de decisions per mitjà de la recopilació, la selecció, el tractament i l'anàlisi d'informació de fonts diverses, o de la intel·ligència de fonts obertes (en anglès, open-source intelligence), que remet a la capacitat d'extreure coneixement útil per a la presa de decisions estratègiques a partir de fonts públiques i gratuïtes (cercadors d’internet, ràdio, televisió, biblioteques en línia, etc.), mitjançant la recerca, la recopilació, la selecció, el tractament i l'anàlisi d'informació.

En qualsevol d’aquests casos, convé destacar que en l’àmbit del màrqueting, de l’empresa o de la informació el català disposa de termes, alternatius als manlleus anglesos, que segueixen un mateix patró de formació constituït per un nucli nominal (intel·ligència) i un complement de nom que en restringeix el significat o l’explica (de mercat, de negoci, de fonts obertes, etc.) i que ja tenen força ús entre els especialistes.

Tant els versos inicials d’Ausiàs Marc com aquest poema final, generat per un xat basat en la intel·ligència artificial, ens serveixen per a constatar que qualsevol tipus d’intel·ligència es pot expressar sempre en català:

“En el món dels negocis, amb saviesa parlem,

amb termes catalans, la nostra veu ressona.

La intel·ligència s'engrandeix quan escoltem

la riquesa de la nostra llengua, autòctona.

Els mots que triem, poderosos i valents,

donen vida als conceptes que volem transmetre.

Català, veu dels emprenedors,

expressió clara i autèntica dels que volem créixer.

 

En l'àmbit empresarial, la nostra força radica

a defensar el català, el nostre patrimoni.

Amb termes propis, destaquem amb majestat,

mostrant que el respecte per la llengua és un guiatge segur.

 

Amb intel·ligència, promovem el català com a eina,

en lloc de manlleus que ens dilueixen en la uniformitat.

En l'àmbit empresarial, enfortim la nostra identitat,

fent del català un valor, una decisió brillant.”

                                                                          ChatGPT, 2023

 

Podeu consultar més informació sobre aquests termes al Cercaterm.

Avui et destaquem
El més llegit