Bon Preu s'aboca a la divisió del grup

La jutgessa resol a favor de Joan Font i rebutja valorar el 50% l'empresa de supermercats

L'Audiència de Barcelona va desestimar fixar un preu per al 50% de Bonpreu
L'Audiència de Barcelona va desestimar fixar un preu per al 50% de Bonpreu

La titular del jutjat mercantil 8 de Barcelona, Marta Cervera, ha fallat a favor del president del grup Bon Preu, Joan Font, i l'ha absolt de "totes les pretensions formulades en contra seva" i ha condemnat el seu germà, Josep Font, a pagar les costes del procediment, segons la sentència consultada per Europa Press.

La jutgessa rebutja valorar el 50% de la companyia i accepta que segueixi endavant amb el procés d'escissió del grup en dos lots, una sentència que no és ferma i que Josep Font preveu recórrer davant l'Audiència Provincial, segons publiquen Expansión i La Vanguardia.

Més info: Els germans Font no arriben a cap acord per Bonpreu

Joan Font controla el 50% del grup Bon Preu a través de la societat patrimonial Baloo d'Inversions, i l'altre 50% es troba a mans de Josep Font, que ostenta aquesta participació a través d'Espai d'Inversions 2005.

Els dos germans mantenen fortes discrepàncies, la qual cosa va portar Josep Font a exercir el juliol del 2017 el seu dret de separació i a reclamar a Joan Font que li comprés el seu 50% de la companyia, motiu pel qual es van encarregar dues auditories.

El problema va venir quan Mazars, que va rebre l'encàrrec de Josep Font, va valorar el grup en 954 milions d'euros i Faura Casas, que va treballar a instàncies de Joan Font, en 384 milions, la qual cosa suposa una diferència superior al 25% i va comportar una segona ronda de valoracions, tal com marquen els estatuts.

Així, posteriorment Espai va designar Grant Thornton, qui va fer una valoració de 1.061 milions, i Baloo va contractar KPMG, que va posar un preu de 601 milions, generant-se per segon cop una diferència superior al 25%.

Davant d'aquesta situació, Joan Font va decidir optar per l'escissió i el seu germà va demandar i sol·licitar a la jutgessa que fixés el preu de la companyia tenint en compte les diferents valoracions.

No obstant això, la magistrada ha rebutjat fixar una quantia i opta perquè els germans es reparteixin els actius del grup: "No cap la determinació pel jutjat del valor de les participacions ni la determinació de quin dels informes és el més ajustat, atès que no ens trobem davant d'un exercici del dret de separació en els termes previstos en la LSC (article 348), sinó davant l'aplicació d'un procediment de resolució de conflictes incorporat vàlidament en els estatuts, que ha de ser respectat íntegrament pels socis".

Avui et destaquem
Comentaris