22
de Gener
de
2016 - 12:23
L'actual directora executiva del Fons Monetari Internacional (FMI), la francesa Christine Lagarde, serà candidata a un segon mandat al capdavant de la institució.
En declaracions als mitjans, l'exministra francesa de Finances s'ha mostrat confiada que el procediment judicial que té obert al seu país, que apareix com un dels principals obstacles a les seves pretensions de continuar al capdavant del FMI, es resoldrà al seu favor.
"Segueixo considerant que vaig actuar en interès de l'Estat, conforme a la llei", ha subratllat en relació al sumari en el qual està encausada per presumpta "negligència" en la gestió de fons públics per haver concedit una indemnització multimilionària de l'Estat a l'empresari Bernard Tapie el 2007 mentre estava al capdavant del departament de Finances.
Lagarde ha explicat que ja ha rebut suports "de França, del Regne Unit, d'Alemanya, de Xina, de Corea, de Mèxic", que s'afegeixen a declaracions "extremadament afalagadores" del vicepresident nord-americà, Joe Biden, i a altres del seu secretari del Tresor, Jack Lew, que afirma que "esperava seguir treballant amb mi".
El Govern francès, sense referir-se directament a l'eventualitat d'un nou mandat de Lagarde al capdavant del FMI, havia manifestat per boca del primer ministre, el socialista Manuel Valls, el seu suport a la que va ser ministra de Finances de Nicolas Sarkozy.
Valls, que va assistir aquest dijous al Fòrum Econòmic de Davos, a la pregunta de si el seu Executiu donaria suport a Lagarde si tornava a presentar-se, va contestar que el seu ministre de Finances, Michel Sapin, es pronunciaria ràpidament.
"Tot el que puc dir avui -va comentar Valls- és que les autoritats franceses donen suport a Christine Lagarde i tenen en ella una gran confiança".
Preguntada sobre la revisió a la baixa de les previsions de creixement del FMI, presentades dimarts passat, la directora executiva ha fet notar que "no són catastròfiques" i que en realitat respecte al passat any s'espera un augment de la cadència el 2016 (3,4 %) i el 2017 (3,6 %).
Lagarde ha defensat, enfront dels qui alerten del risc de la formació de bombolles financeres, el manteniment de les polítiques de baixos tipus d'interès i d'injecció de liquiditat del Banc Central Europeu, del Banc d'Anglaterra o del Banc Central de Japó perquè "els preus són extremadament baixos".
Però també ha apuntat que "la política monetària no pot per si sola" solucionar els problemes, i que al costat de l'acció dels bancs centrals fan falta polítiques pressupostàries i reformes.
En declaracions als mitjans, l'exministra francesa de Finances s'ha mostrat confiada que el procediment judicial que té obert al seu país, que apareix com un dels principals obstacles a les seves pretensions de continuar al capdavant del FMI, es resoldrà al seu favor.
"Segueixo considerant que vaig actuar en interès de l'Estat, conforme a la llei", ha subratllat en relació al sumari en el qual està encausada per presumpta "negligència" en la gestió de fons públics per haver concedit una indemnització multimilionària de l'Estat a l'empresari Bernard Tapie el 2007 mentre estava al capdavant del departament de Finances.
Lagarde ha explicat que ja ha rebut suports "de França, del Regne Unit, d'Alemanya, de Xina, de Corea, de Mèxic", que s'afegeixen a declaracions "extremadament afalagadores" del vicepresident nord-americà, Joe Biden, i a altres del seu secretari del Tresor, Jack Lew, que afirma que "esperava seguir treballant amb mi".
El Govern francès, sense referir-se directament a l'eventualitat d'un nou mandat de Lagarde al capdavant del FMI, havia manifestat per boca del primer ministre, el socialista Manuel Valls, el seu suport a la que va ser ministra de Finances de Nicolas Sarkozy.
Valls, que va assistir aquest dijous al Fòrum Econòmic de Davos, a la pregunta de si el seu Executiu donaria suport a Lagarde si tornava a presentar-se, va contestar que el seu ministre de Finances, Michel Sapin, es pronunciaria ràpidament.
"Tot el que puc dir avui -va comentar Valls- és que les autoritats franceses donen suport a Christine Lagarde i tenen en ella una gran confiança".
Preguntada sobre la revisió a la baixa de les previsions de creixement del FMI, presentades dimarts passat, la directora executiva ha fet notar que "no són catastròfiques" i que en realitat respecte al passat any s'espera un augment de la cadència el 2016 (3,4 %) i el 2017 (3,6 %).
Lagarde ha defensat, enfront dels qui alerten del risc de la formació de bombolles financeres, el manteniment de les polítiques de baixos tipus d'interès i d'injecció de liquiditat del Banc Central Europeu, del Banc d'Anglaterra o del Banc Central de Japó perquè "els preus són extremadament baixos".
Però també ha apuntat que "la política monetària no pot per si sola" solucionar els problemes, i que al costat de l'acció dels bancs centrals fan falta polítiques pressupostàries i reformes.