Les 10 claus de l'èxit de Guissona

El grup alimentari de la província de Lleida ja compta amb més de 4.000 treballadors i és la companyia líder del sector càrnic a Espanya

D'una cooperativa fins a una empresa mixta amb més de 4.100 treballadors, 420 botigues i 37 benzineres bonÀrea. Aquest és el trajecte que ha emprès la Corporació Alimentària de Guissona (CAG), un viatge que encara no ha acabat i que busca trobar noves estacions en el seu recorregut. L'última parada va ser el passat 18 de novembre, quan la CAG va inaugurar l'ampliació del centre comercial bonÀrea a Jorba (Anoia). Amb una inversió de set milions d'euros i 29 treballadors, és l'equipament més gran de la firma catalana i el primer a la província de Barcelona. Compta amb una benzinera, cafeteria, súper i un buffet-restaurant.

Quines són les claus de l'èxit d'una companyia que va començar sent una cooperativa al 1959 i que, a dia d'avui, s'ha convertit en la primera empresa de Lleida amb 1.425 milions d'euros de facturació, i la companyia líder a Espanya al sector càrnic?

1. Noves línies de negoci
"Més que buscar noves àrees de negoci, el nostre objectiu rau en potenciar serveis que ja tenim", explica el director de Recursos Humans de la CAG, Antoni Condal. En aquest àmbit, la Corporació aposta per la venda directa al sector professional, l'exportació de productes càrnics, l'elaboració de plats cuinats individuals i la seva botiga virtual.

2. El cicle complet de producció
La realització de tot el cicle complet de la producció (des de la ramaderia, pinsos, transformació, fins a la comercialització a les botigues) "ens aporta una sèrie d'avantatges que recauen directament sobre el consumidor final", recorda el director de RRHH.

3. Preus econòmics
"Les nostres botigues són de mitjana un 30% més barates que les de la competència", assegura Condal. Aquest fet és possible gràcies a l'absència d'intermediaris i la centralització de la producció a Guissona, que permet reduir despeses en els costos logístics i la distribució.

4. Qualitat dels productes
Els aliments que comercialitza la CAG van de la granja del soci a la taula del consumidor en només 24 hores. "Controlem totes les fases del procés amb controls veterinaris i certificats que ho permeten i garanteixen", comenten des de la Corporació.

5. Venda directa i de proximitat
"Tenim la producció ramadera a prop del nostre centre alimentari de Guissona, on fem tots els processos industrials, com el sacrifici, l'especejament, l'elaboració i l'expedició a les botigues". Aquest model afavoreix que cada dia els productes de la CAG arribin als consumidors mitjançant les seves 420 botigues.

6. Diversificació d'activitats
A més de les tradicionals botigues, el grup disposa de 37 benzineres, 4 buffets-restaurants, equipaments per l'elaboració de productes alimentaris no càrnics, un servei d'assessorament al ramader i una gamma de menjar per a animals de companyia, sota la marca bonmAscota.

7. Creació d'ocupació
Durant els últims anys, la CAG contracta de mitjana un centenar de nous treballadors anualment. Fins i tot, en aquest període de crisi, l'augment de la plantilla es manté. Condal afegeix que continuaran amb aquesta tendència els pròxims anys.

8. Estratègia comercial
"Estar a prop dels clients i oferir més productes i serveis". Així resumeix Condal la filosofia que ha guiat a la CAG. Centrar-se en el producte i pel preu implica "treballar en tot el cicle productiu per traslladar les millores al final del procés".

9. Estructura de negoci
"Produir i comercialitzar directament els aliments que venem ha creat un model empresarial que no volem canviar de moment", assenyala Condal. Aquesta estratègia destaca per controlar tot el cicle vital d'un producte, sense realitzar acords ni aliances amb altres empreses distribuïdores.

10. Integració laboral dels immigrants
La Corporació s'ha implicat en la selecció i en l'acollida dels treballadors estrangers. A més, ha facilitat la seva estabilitat laboral i vital, amb la formació i la cessió d'habitatges. En certa mesura, s'ha reproduït el model de les colònies tèxtils del segle XIX.

Avui et destaquem
El més llegit