15
de Novembre
de
2013 - 01:12
El Mercat Alternatiu de Renda Fixa (MARF) per a pimes confia en l'interès dels inversors estrangers per enlairar-se i erigir-se com una opció diferent del finançament bancari a mitjà i llarg termini.
El director del MARF, Gonzalo Gómez, ha subratllat en una trobada amb experts organitzat per Kreab Gavin Anderson que els inversors internacionals estan més habituats que els espanyols a treballar amb el tipus de valors que es manejaran en aquest mercat, de manera que el seu paper serà de suma importància.
Entre els possibles inversors locals, Gómez ha destacat els fons de pensions i les asseguradores, que a través del MARF podran diversificar part de la seva cartera.
Una solució de crèdit alternativa
Gómez ha defensat els beneficis d'entrar en aquest mercat alternatiu en un moment en què els bancs tenen l'aixeta del crèdit tancat i les grans empreses sortegen aquestes dificultats mitjançant el finançament via captació de capital.
Ha sostingut que l'avantatge més gran del MARF és la seva major flexibilitat en els requisits per a emissors respecte als mercats oficials o regulats, així com una major agilitat en els procediments, ja que ha apuntat que una emissió es podria efectuar en el termini de quatre setmanes.
Així, per entrar en aquest mercat alternatiu no cal adaptar la comptabilitat a estàndards internacionals i tampoc registrar un fullet d'emissió "oficial".
Els passos per entrar al MARF
Això no obstant, Gómez ha precisat que les empreses que vulguin emetre en el MARF hauran de presentar un document informatiu que inclogui un detall detallat dels bons que emet i un ràting de qualificació, el valor del qual no condicionarà l'entrada al mercat.
"L'objectiu és l'estalvi en costos per als emissors", ha resolt Gómez, que ha calculat que en l'actualitat Espanya compta amb un potencial 800 empreses el perfil de les quals s'adapta al requerit per entrar en el MARF.
Gómez ha insistit en la rellevància d'aquest tipus de mercats per facilitar el finançament a pimes ja que ha avisat que la rigidesa dels bancs a l'hora d'oferir crèdit "no és un tema conjuntural, sinó que això estarà aquí per sempre".
L'exemple del Mercat Alternatiu Borsari
El MARF el dirigeix i gestiona AIAF, la plataforma de renda fixa de Borses i Mercats Espanyols (BME), i és un projecte en el qual han col·laborat el Ministeri d'Economia, el Tresor Públic i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
Aquest mercat se suma al Mercat Alternatiu Borsari (MAB), en marxa des de 2008 amb 21 companyies cotitzant. El MAB ha aconseguit més de 104 milions d'euros de nou capital i 40 en ampliacions de capital.
El director del MARF, Gonzalo Gómez, ha subratllat en una trobada amb experts organitzat per Kreab Gavin Anderson que els inversors internacionals estan més habituats que els espanyols a treballar amb el tipus de valors que es manejaran en aquest mercat, de manera que el seu paper serà de suma importància.
Entre els possibles inversors locals, Gómez ha destacat els fons de pensions i les asseguradores, que a través del MARF podran diversificar part de la seva cartera.
Una solució de crèdit alternativa
Gómez ha defensat els beneficis d'entrar en aquest mercat alternatiu en un moment en què els bancs tenen l'aixeta del crèdit tancat i les grans empreses sortegen aquestes dificultats mitjançant el finançament via captació de capital.
Ha sostingut que l'avantatge més gran del MARF és la seva major flexibilitat en els requisits per a emissors respecte als mercats oficials o regulats, així com una major agilitat en els procediments, ja que ha apuntat que una emissió es podria efectuar en el termini de quatre setmanes.
Així, per entrar en aquest mercat alternatiu no cal adaptar la comptabilitat a estàndards internacionals i tampoc registrar un fullet d'emissió "oficial".
Els passos per entrar al MARF
Això no obstant, Gómez ha precisat que les empreses que vulguin emetre en el MARF hauran de presentar un document informatiu que inclogui un detall detallat dels bons que emet i un ràting de qualificació, el valor del qual no condicionarà l'entrada al mercat.
"L'objectiu és l'estalvi en costos per als emissors", ha resolt Gómez, que ha calculat que en l'actualitat Espanya compta amb un potencial 800 empreses el perfil de les quals s'adapta al requerit per entrar en el MARF.
Gómez ha insistit en la rellevància d'aquest tipus de mercats per facilitar el finançament a pimes ja que ha avisat que la rigidesa dels bancs a l'hora d'oferir crèdit "no és un tema conjuntural, sinó que això estarà aquí per sempre".
L'exemple del Mercat Alternatiu Borsari
El MARF el dirigeix i gestiona AIAF, la plataforma de renda fixa de Borses i Mercats Espanyols (BME), i és un projecte en el qual han col·laborat el Ministeri d'Economia, el Tresor Públic i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
Aquest mercat se suma al Mercat Alternatiu Borsari (MAB), en marxa des de 2008 amb 21 companyies cotitzant. El MAB ha aconseguit més de 104 milions d'euros de nou capital i 40 en ampliacions de capital.