El passat 13 de maig es va presentar el Pacte Nacional per la Llengua. Es tracta d’un full de ruta proposat pel Govern, elaborat a través d’un procés participatiu amb prop de 2.600 propostes, que traça el camí a recórrer fins al 2030 per garantir el futur del català com a llengua de cohesió social. El Pacte, signat inicialment per 25 entitats, disposa d’una inversió històrica en política lingüística i proposa incorporar 600.000 nous parlants i reforçar l’ús del català en les administracions públiques, l’educació, la sanitat, el sector cultural i l’àmbit tecnològic, entre d’altres.
Malgrat que és un pacte adreçat al conjunt de la societat, les empreses i el món del treball formen un dels eixos vertebradors del document. De fet, entre els signants inicials hi trobem Comissions Obreres (CCOO), la Confederació de Cooperatives de Catalunya, el Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme, Foment del Treball, la Intersindical, PIMEC, UGT i USOC, i més tard s’hi han adherit organitzacions com l’Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya, l’Associació Catalana d'Empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura, el Gremi del Comerç de Mobles de Barcelona, la Unió Empresarial de l'Anoia, la CECOT, etc.
Sobre aquest àmbit, el document parteix d’una idea fonamental: l’empresa és un dels espais on les persones adultes passen més temps i, per tant, un dels llocs on més es pot incidir en l’aprenentatge i l’ús efectiu de la llengua. Però en el món del treball les coses no són fàcils: massa sovint s’oblida que l’absència habitual de la valoració dels coneixements de català en la selecció de personal té com a conseqüència que es generi poc interès per aprendre la llengua i n’impedeixi l’ús habitual en contextos empresarials. Un dels grans objectius del Pacte és, doncs, incorporar plenament l’ús, l’aprenentatge i l’acreditació del català en l’àmbit del treball. Assolir aquest horitzó no és bufar i fer ampolles, sinó que exigeix posar en marxa mesures concretes que requereixen compromisos per part de tothom.
Massa sovint s’oblida que l’absència habitual de la valoració dels coneixements de català en la selecció de personal té com a conseqüència que es generi poc interès per aprendre-la
En primer lloc, cal “millorar l’accés a la formació i a l’acreditació de la llengua catalana en les relacions laborals, aprofitant els mecanismes del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya (CONFORCAT) i dels fons estatals i europeus”. El CONFORCAT disposa d’un cercador de cursos a través del qual, clicant a Competències transversals, s’arriba a l’oferta de cursos de català de tots els nivells. Un altre objectiu específic és “garantir que es respecten els drets lingüístics dels treballadors, i, amb relació a això últim, “impulsar l’ús del català com a llengua habitual en els centres de treball”. Assegurar l’aprenentatge del català en l’entorn laboral és un dret dels treballadors, ja que els capacita per desenvolupar millor les tasques, els obre les portes a més oportunitats en el mercat laboral i els facilita la participació en tots els àmbits de la vida pública.
Les empreses, al seu torn, han d’incentivar les bones pràctiques lingüístiques, no només vers els clients, sinó també entre els treballadors. D’exemples n’hi ha a cabassos: quan en un centre de treball no s’aplica una política lingüística, posem per cas, en l’acollida dels nous treballadors, o en les reunions de treball, cal plantejar-se si estem facilitant o impedint que el treballador nouvingut tingui una oportunitat més de coneixement i ús de la llengua, una ocasió perquè en vegi la utilitat, un incentiu per aprendre’l, una eina d’equiparació pel que fa a les diferents habilitats dels treballadors.
No tot ho han de fer les empreses, és clar. Les administracions han de promoure, “en el marc de la negociació col·lectiva, l’aprenentatge, l’acreditació i l’ús del català en l’àmbit laboral amb convenis, ajudes, subvencions i clàusules de contractació pública”, i, alhora, “incorporar el Consell del Diàleg Social com un agent clau més en l’activació d’acords per fer efectives les mesures referents a l’àmbit laboral”.
La implementació del Pacte tot just ha començat i té molt camí per recórrer. Pel que fa al 2025, s’han continuat desenvolupant els plans d’anàlisi de la situació lingüística en comerços de Catalunya (OFERCAT); s’ha intensificat el programa Emmarca’t –que pretén impulsar la llengua en webs, manuals d’ús, aplicacions, atenció telefònica, etiquetatge, etc. en les marques més notòries que operen a Catalunya; es prepara una campanya d’informació digital sobre drets i deures lingüístics en el sector comercial i de restauració, i es duen a terme accions de formació essencial de llengua in situ per a professionals del sector comercial i de la restauració a diverses ciutats, anomenada Comerços aprenents, entre altres mesures d’anàlisi i d’impuls.
Tots nosaltres, finalment, en el doble vessant de treballadors i consumidors, també som responsables de fer petits passos endavant en la nostra vida quotidiana per assegurar la sostenibilitat lingüística de la llengua catalana, que no és altra cosa que assegurar la cohesió social de la Catalunya del segle XXI.